La direcció de la tèxtil Buretex d'Anglès i el comitè d'empresa han mantingut aquest dijous una reunió després que la factoria anunciés el seu tancament. Durant la trobada, l'administrador ha lliurat als representants de la plantilla la documentació de l'ERO que aquest divendres es presentarà davant del Departament de Treball.
La direcció de l'empresa ha posat també una primera proposta d'indemnitzacions sobre la taula: 20 dies per any treballat amb un màxim de divuit mensualitats. El comitè d'empresa, però, l'ha rebutjada i ha demanat compensacions de 35 dies amb un màxim de divuit mensualitats, segons ha concretat l'administrador.
Es preveu que la propera reunió entre les parts tingui lloc la setmana vinent. Miquel Fàbregas ha indicat que l'ERO d'extinció total s'ha motivat arran 'de la precària situació per la qual travessa l'empresa'. L'administrador també ha concretat que la voluntat és la d'arribar a un acord 'acceptable per als treballadors i assumible per a l'empresa el més aviat possible'.
D'ençà que Buretex va anunciar el seu tancament, només es manté operatiu un 30% de la factoria. La intenció de la direcció és poder tancar portes a finals del mes de juliol. Només durant el primer trimestre d'any, la factoria tèxtil va acumular unes pèrdues de 237.000 euros.
Tanca l'últim vestigi de la Burés
L'empresa tèxtil Buretex era l'últim vestigi de l'antiga Filatures Burés, fundada l'any 1887. L'empresa es va dividir en dues societats l'any 1994, moment en què va crear-se Buretex. L'any 2002, Burés va tancar i, aquell mateix any, Buretex va presentar suspensió de pagaments, que va superar després de reorientar l'activitat cap a la fabricació de fibres elàstiques. En aquells moments, Buretex tenia 142 treballadors.
L'any passat, l'empresa va vendre a l'Ajuntament d'Anglès tres de les quatre naus de l'antiga Burés, de les quals n'era titular. Això comportava que totes les màquines es concentressin a la quarta nau, la més moderna. Les tres naus que desocupava Buretex tenien una superfície de 14.000 metres quadrats. La compra de les naus tenia un cost de 3 MEUR per a l'Ajuntament, dels quals 200.000 eren per a Buretex, fins aleshores titular de les installacions.
Els 2,8 MEUR restants pertanyien al deute que l'empresa tenia amb l'Institut Català de Finances (ICF), que passava a assumir el consistori. Tot i que la venda permetés amortitzar el crèdit, no n'hi ha hagut prou per salvar l'empresa.
