Una forta ruixada quan faltava una hora perquè sortís la processó ha fet pensar que l'acte s'hauria de cancel·lar. Molta de la gent que esperava a peu de la catedral, però, ha optat per obrir el paraigües i esperar a veure què passava. Un quart d'hora abans i trencant tot pronòstic s'ha aturat en sec i l'organització ha optat per seguir endavant amb la processó, conscients del risc que corrien. Les escales desgastades i perillosament molles de la Catedral no han estat un impediment per als 1.300 participants que han baixat poc a poc el camí, tot seguint l'ordre establert. Primer el Manípul dels Manaies, un dels elements que genera més expectació entre els assistents. Més de cent homes vestits com els antics legionaris romans, baixant amb el pas marcat pel soroll de les llances picant al terra. Tot seguit, la creu processal de plata del segle XIV, guardada en el tresor de la catedral des de finals dels anys seixanta, en ple franquisme, i després les vestes les quinze confraries amb els seus respectius vestits. Entre mig, algunes bandes de música intercalades, que no han començat a tocar fins que no han estat als carrers del Barri Vell.
Quan quedava poc perquè es tanqués la comitiva, amb la presència del bisbe de Girona, Francesc Pardo, encara per sortir de la catedral, la pluja ha tornat a donar acte de presència i cada cop amb més força. Els manaies ja es trobaven a la plaça del Vi i molts assistents han optat per marxar. L'organització, al veure que no parava, ha decidit escurçar el recorregut al punt de la Plaça Catalunya i desviar-la en direcció a la Rambla Llibertat, en comptes de continuar per Sant Francesc. La pluja ha minvat i la resta de processó s'ha pogut continuar sense incidències. L'acte s'ha acabat amb el retriment d'honors de la santa Creu, l'homilia del Bisbe i el cant del Crec en Déu. A quarts d'una, començaven a marxar els últims assistents que havien seguit la processó fins a l'església de Sant Feliu.
El Bisbe i la creu
L'encarregat de tancar la marxa ha estat el Bisbe de Girona, Francesc Pardo, que va assumir el càrrec el mes de novembre passat. Tal com ja va anunciar durant el pregó de Setmana Santa, durant el qual va retreure la poca religiositat dels actes tradicionals, el bisbe va presidir la processó portant la creu d'argent del segle XVI, una tradició que no es portava a terme des dels anys seixanta, en plena època franquista. D'ençà de l'època del bisbe Cartañà, la creu no sortia de la catedral. Els tres últims bisbes rebien la comitiva del Sant Enterrament des de la catedral mateix, quan la processó acabava el seu recorregut.
Aquesta modificació ha estat motiu de controvèrsia. Mentre la Junta de Confraries de Girona ho va interpretar com a un fet que esperaven des de feia més de trenta anys, des del Fòrum Joan Alsina, que agrupa els clergues més progressistes, es va rebre la notícia amb 'sorpresa' i matisant que aquest gest no es pot valorar com a un element evangelitzador. El bisbe Pardo, durant el pregó, va fer referència a la necessitat d'expandir l'evangelització a partir dels actes tradicionals i populars.
