En els darrers 25 anys, “només un 1% dels medicaments desenvolupats en el món es destinen al tractament d’aquestes malalties”, apunta Cristina Soler, metgessa de la Unitat de Salut Internacional i Medicina Tropical de l’IAS, centre de referència per al diagnòstic i tractament de les malalties importades a les comarques de Girona. Soler subratlla “la necessitat d’una major implicació per part dels fons internacionals, de la indústria farmacèutica i dels governs dels països rics en la seva detecció precoç i control”. Tot i això, malgrat les condicions adverses i gràcies als esforços individuals i també de nombroses institucions públiques o privades, conscienciades amb aquest problema sociosanitari, en les darreres dècades milions de persones s’estan beneficiant de les intervencions contra les malalties tropicals oblidades, protegint-se així de danys físics, d’incapacitats i de la misèria: 14’5 milions de persones s’han curat de lepra; la població infectada per dracunculiasi s’ha reduït espectacularment de 3’5 milions a 10.000 persones; poblacions senceres s’estan protegint de les filàries limfàtiques; l’esquistosomiasi comença a controlar-se a Brasil, Xina o Egipte i ha estat eliminada d’Iran i el Marroc; els helmints intestinals s’han eradicat a Corea i es comença a controlar a diversos països endèmics.

 

No obstant, els darrers estudis remarquen l’augment de la incidència de diverses d’aquestes malalties oblidades en el nostre territori. És el cas de la malaltia de Chagas, les filàries o les parasitosis intestinals. Una incidència deguda a l’increment del fenomen migratori que ha tingut lloc els darrers anys. La malaltia de Chagas (tripanosomiasis americana), és una infecció ocasionada pel protozou Trypanosoma cruzi. Es transmet mitjançant la picadura d’un insecte hematòfag (xinxa) i és la primera causa de mort per malaltia cardiovascular a alguns països d’Amèrica Llatina. La filariosi és una malaltia provocada per la picadura de mosques i mosquits, els quals transmeten uns cucs molt petits que s’allotgen a la sang, als ganglis i a la pell. Provoca afeccions cutànies i oculars que en alguns casos deriven en ceguera. Els paràsits intestinals són infeccions causades por protozous i/o helmints molt freqüents a zones on escassegen els serveis d’aigua, especialment a àrees rurals. Provoquen dolors abdominals, diarrees i anèmia, contribuint a la malnutrició i afectant al desenvolupament dels nens. La seva incidència depèn de diversos factors, como l’edat —més freqüent a la infància—, el nivell socioeconòmic i les condicions higiènico-sanitàries generals.

 

Entre els especialistes que assistiran, hi ha Christoph Hatz, director del departament de Medicina de l’Institut Suís de Medicina Tropical; Manuel Corachan, de l’Hospital Clínic de Barcelona i assessor del Centre d’Investigació en Epidemiologia i Salut Internacional (CRESIB); Pere Simarro, responsable del Programa de Control i Vigilància Epidemiològica de la Tripanosomiasis Humana Africana del Departament de Control de Malalties Tropicals Oblidades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS); José Antonio Ruiz, metge de la Unitat de Malalties Tropicals i Zoonosis de l’Organització Mundial de la Salut en l’Oficina Regional per al Mediterrani Est Caire (Egipte); Josep Maria Jansà, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.