En un país on el menjar bé és part de la identitat cultural, cada any milers de tones d’aliments van a parar a les escombraries. A l’estat espanyol, sis milions de persones no poden accedir a prou aliments i de qualitat, i el malbaratament alimentari es tradueix en un greu impacte ambiental, econòmic i social. L’any 2024, les famílies van llançar 1.225 milions de quilos, un 21% menys que el 2020. I malgrat que aquestes dades semblen indicar que s’ha pres la bona direcció, encara queda molta feina per fer.

La llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari aprovada enguany obliga els agents de tota la cadena a comptar amb plans per anticipar el descart d’aliments i prioritzar la redistribució a l’eliminació. La norma recull un seguit de mesures que tenen l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament de menjar el 2030. Tanmateix, per atènyer aquesta xifra, és de menester una resposta activa urgent.

Davant la problemàtica, Lloret de Mar ha engegat una prova pilot per pal·liar el malbaratament alimentari produït en congressos i esdeveniments. El Lloret Convention Bureau, una organització que promociona Lloret de Mar com a destinació MICE –per a turisme de reunions, incentius, congressos i exposicions–, ha participat en el programa europeu BEFuture, transformador del mateix sector, amb un projecte que es basa a fer una anàlisi del menjar que es llança en els càterings de cinc esdeveniments i en la consegüent elaboració d’un manual de bones pràctiques.

La iniciativa neix de l’empresa Marmirada, que va oferir-se al Lloret Convention Bureau per tirar endavant aquesta prova pilot de la mà de l’empresa Effiwaste. El COO d’Effiwaste, Jordi Massons, explica a Nació quin és el procediment. “La prova pilot compta amb un programa informàtic que està connectat a una bàscula, els cambrers pesen els aliments que han sobrat de cada àpat i es fa un registre de quantitat de menjar llançat segons el tipus de plat”, exposa.

Els congressos i esdeveniments d’empresa disposen de molts àpats i pauses per menjar. Això obliga als hotels que els acullen a generar molts plats que en nombroses ocasions van a parar a la brossa perquè, tal com explica Massons, “hi ha una llei que està per sobre de la del malbaratament alimentari, que és la sanitària, que diu que els aliments que han estat exposats, malgrat que no s’hagin consumit, s’han de llançar, perquè poden estar contaminats”.

Damià Font, CEO de Marmirada, afirma que la seva intenció és fer esdeveniments més sostenibles i respectuosos amb l’entorn: “D’aquesta manera podrem preveure quant menjar es necessita en funció de la quantitat de gent, el tipus d’àpat i els gustos genèrics” que, per tal de ser els més representatius possibles, es basaran en el control de cinc esdeveniments en cinc hotels diferents de tres dies cadascun, en els quals se servirà esmorzar, dinar, sopar i còctels. “No és el mateix llançar tres quilos d’un plat si n’has produït 50 que si n’has produït 20”, declara.

De moment, la prova pilot ja s’ha fet en dos esdeveniments i, pel setembre, n’hi ha previstos tres més. A mitjan octubre enllestiran la recollida de dades i, a partir dels resultats, iniciaran la redacció del manual de bones pràctiques i recomanacions. Massons i Font es mostren “cofois” davant del projecte, ja que, segons Font, “és la primera vegada que es fa quelcom en l’àmbit del malbaratament alimentari dins del sector MICE a Lloret”. “És un bon punt de partida per continuar treballant”, afegeix Massons, que ja avança que a posteriori una de les sortides més versemblants serà la gestió de residus orgànics per part d’empreses de compostatge.

Quant malbaraten les llars a Catalunya?

Les llars catalanes gasten 330 euros a l’any en aliments que no s’acaben consumint, segons un estudi del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. La xifra que comporta aquest malbaratament s’eleva a 112 euros a l’any per persona, cosa que representa un total de 902,85 milions d’euros a tot Catalunya. Respecte de l’impacte ambiental, el 2024 es van emetre 462.347.277 quilos de CO2 equivalents per produir, distribuir i comercialitzar aliments que finalment es van malbaratar. Això inclou els líquids que es llencen per l’aigüera. D’aquest valor, el 70,3% prové dels aliments no cuinats; el 19,4%, de cuinats malbaratats directament del plat, i el 10,3%, de cuinats malbaratats després que s’hagin guardat uns dies a la nevera.