El president de la Generalitat, Artur Mas, ha constatat aquest dijous que Catalunya "fa nosa" a Espanya en matèria de llengua, tot i que també en altres qüestions. Des de Girona, on s'ha reunit el grup parlamentari de CiU, Mas ha fet referència a les declaracions de dimecres del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va opinar que el govern espanyol combat el català. Segons el president, els governs espanyols creuen que només han de protegir el castellà. "Són governs castellans. Si fossin espanyols, aleshores defensarien totes les llengües de l'estat espanyol i se les farien seves, i les protegirien, les estimarien, les promourien, les dotarien", ha argumentat.

Mas ha opinat que Mascarell estava referint-se a tots els governs espanyols en general, perquè aquest fenomen "fa temps que dura". "Llevat d'algun petit període molt excepcional, tenen la sensació que l'única llengua que han de defensar és el castellà", s'ha queixat.

Ha reconegut que l'actual executiu sí que va arribar a defensar que el català, l'euskara i el gallec estiguessin presents als fòrums de la UE, i alguns avenços es van fer en aquest sentit, però ha considerat que "convenciment real no se'ls hi veu".

Al seu parer, "ho fan si no tenen més remei, però no hi ha un convenciment que aquestes són llengües d'un estat i que totes elles s'han de protegir".

Artur Mas diu tenir les portes obertes a tothom però avisa que el programa que s'ha d'aplicar és el de CiU

Admet que sembla que ERC vol tancar l'etapa del tripartit però està a l'expectativa de l'actitud de la nova direcció

Mas ha insistit que el Govern vol ser ajudat i té les portes obertes a tothom, però ha deixat clar que el programa que s'ha d'aplicar és el de CiU, perquè rebre el suport majoritari dels catalans. "El Govern té una gran legitimitat avalada en les urnes. No es pot a través d'aquestes col·laboracions pensar que els programes que han de ser aplicats són els que van perdre les eleccions", ha advertit des de Girona, on el grup parlamentari de CiU ha celebrat unes jornades de treball. Sobre un possible acord amb ERC, ha admès que "sembla" que els republicans volen trencar amb el tripartit, però ha afegit que encara està a l'expectativa de l'actitud de la nova direcció.

Mas s'ha pronunciat aquest dijous sobre l'oferiment d'ERC per pactar els pressupostos, però s'ha mostrat prudent. Ha recordat que el Govern "vol ser ajudat", però ha afegit que té "les portes obertes a tothom", a tots els partits en general i sense cap preferència.

Això sí, ha llençat un advertiment als possibles socis de CiU de cara als pressupostos, però també sobre altes qüestions pendents. Ha remarcat que el Govern té una confiança "molt gran" per part del poble expressada en les urnes, i això li dóna "legitimitat per governar i aplicar el màxim possible" el seu programa electoral.

"El Govern té una gran legitimitat avalada en les urnes. No es pot a través d'aquestes col·laboracions pensar que els programes que han de ser aplicats són els que van perdre les eleccions. El programa que s'ha d'aplicar és el que va guanyar", ha argumentat.

Segon avís: hi ha unes "línies vermelles" que no es poden traspassar. "Si se'ns toca la nostra raó de ser, la nostra essència, no podrem fer altres coses", ha dit reiterant així un missatge que porta alguns dies llençant després de la polèmica sobre la immersió lingüística.

El president ha posat diferents exemples de la geometria variable que vol aplicar CiU durant tota aquesta legislatura. En primer lloc s'ha referit als pressupostos del 2011 pactats amb el PPC, "que es va avenir a negociar uns comptes difícils". Mas ha tornat a elogiar els populars en aquest sentit, contrastant la seva actitud amb la de PSC i ERC, que "van tancar la porta a uns pressupostos difícils malgrat n'eren responsables". L'acord amb el PPC, ha insistit, va ser per això, "i no per cap afinitat ideològica".

També ha parlat de les lleis òmnibus i de la possibilitat de pactar-les amb tots els partits, i també amb el PSC. En el cas dels republicans, ha citat l'exemple de les conclusions de la comissió del concert.

Mas ha demanat que no s'interpreti aquesta geometria variable com una voluntat del Govern de "fer la papallona, és a dir, anar de flor en flor". "Es tracta de tenir la porta oberta a tothom, perquè la realitat del país exigeix que hi hagi molt serietat, responsabilitat, lideratge, capacitat d'obtenir solucions, capacitat de sacrifici", ha apuntat.

Sembla que ERC canvia d'actitud

El president ha reconegut que ara per ara "sembla" que la nova direcció d'ERC "té clar que totes les etapes del tripartit són etapes del passat i que ara cal tenir una actitud oberta i dialogant per escoltar i fer les coses". Tot i això s'ha mostrat cautelós, perquè això, ha dit, "ho confirmarà el pas del temps".

A la nova direcció d'ERC, ha continuat, se li ha de donar un "vot de confiança" perquè desenvolupi les seves idees i estratègies, i ell i el Govern estan "a l'expectativa" de veure com actuen.

L'Impost del Patrimoni «és electoralista» i el Govern no l'aplicarà «fins que sàpiga que va a missa»

El president del Govern, Artur Mas, ha criticat que es torni a aplicar l'Impost del Patrimoni perquè considera que es tracta d'una mesura electoralista. Per això, ha justificat que el Govern no mourà peça i no l'aplicarà fins que vegi segur que el nou govern espanyol sortint de les eleccions del 20-N el manté. "Si aquest impost no va a missa, d'entrada no hi comptem", ha assegurat el president. En una trobada del grup parlamentari, Mas ha defensat la proposat del candidat de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, d'aplicar un impost per a les grans fortunes. El president assegura que "no es recapten massa diners" a través d'aquesta figura però que és bo "per una qüestió de pedagogia".

El Congrés ha donat llum verda durant l'últim ple de la legislatura a la recuperació de l'Impost del Patrimoni, a proposa del PSOE, amb el suport dels partits d'esquerres -inclosos ERC i ICV-, i l'abstenció del PNB, CiU i el PP.

Durant una sessió de treball del grup parlamentari a Girona, el president de CiU, Artur Mas, ha criticat durament la decisió de l'executiu espanyol de recuperar aquest impost precisament quan va ser el PSOE qui el va anul·lar fa dos anys. Mas assegura que es tracta d'una mesura electoralista i que, per això, no està garantit que el nou govern espanyol que surti de les eleccions del 20 de novembre el mantingui.

És per aquesta raó que CiU es mostra "molt escèptica" a l'hora de comptar amb els diners que recaptarien amb l'impost. "Si posem l'impost en el pressupost de l'any vinent i ens el treuen, ens haurem gastat els diners i farem un forat. No volem caure en el mateix parany del que ens hem trobat ", ha justificat Mas que ha retret al tripartit haver actuat així en el passat i ser per això responsable de la situació econòmica que ara ha heretat CiU.

Mas ha estat molt crític amb l'executiu de José Luís Rodríguez per posar sobre la taula aquest impost a final de la legislatura. Segons el president, es tracta d'una mesura que s'hauria hagut de debatre "amb serenitat i sense partidisme" i, en canvi, segons Mas, s'ha fet un debat "oportunista i electoralista". "Estem a veure qui la diu més grossa i nosaltres volem ser molt prudents", ha defensat.

Sí a un impost per a les grans fortunes

El president ha defensat que CiU no s'oposa a què les rendes més altes siguin gravades. "No som contraris de què els que més cobren paguin més, això ja passa, però si ha de ser una mica més així també hi estem d'acord", ha clarificat Mas que també s'ha referit a la proposta del candidat de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, de dur al programa electoral un impost per a les grans fortunes.

Mas ha defensat aquest impost "per una qüestió de pedagogia més que de calaix". Segons ha detallat, a través d'aquest impost "no se'n treuen gairebé diners" però considera encertat aplicar-lo perquè llança un missatge a la societat en temps de crisi. "És important la gent entengui que en un moment excepcional tothom fa alguna cosa per ajudar", ha declarat.

Ara bé, Mas ha assenyalat que aquest impost serà bo mentre no causi "greuges comparatius irresolubles entre territoris" com, al seu entendre, va provocar l'impost de successions, abolit durant el mandat de Mas.

Mas diu que no li «passaria pel cap» interferir en els informatius d'un mitjà de comunicació

El president del Govern diu que té "molt clar" que periodistes i polítics tenen cadascú un paper i una funció a desenvolupar i que no s'hi pot interferir. Per això, Mas ha assegurat que mai li "passaria pel cap" que un determinat consell d'administració interferís en la redacció d'uns informatius d'un mitjà de comunicació. Tot i això, el president ha matisat que hi ha hagut un "malentès que ja s'ha corregit" en l'acord perquè els consellers de RTVE poguessin accedir al sistema informàtic que els periodistes utilitzen per fer les notícies, anomenat INews. "És molt important que la premsa sàpiga quina és la seva funció i la pugui exercir amb tota llibertat", ha afirmat Mas.

Mas espera que no es faci vaga als hospitals perquè "perjudicarà els usuaris" i no resoldrà el problema de fons

Artur Mas ha advertit aquest dijous que les possibles vagues que es puguin fer als hospitals en contra de les retallades "perjudicaran els usuaris" i a més "no resoldran el problema de fons", que és la situació financera de la Generalitat. "El problema de fons no es resoldrà amb vagues ni paralitzant hospitals", ha advertit. Mas ha dit esperar que no es facin aquestes vagues i ha reclamat que es prengui "consciència" per la situació de les finances per evitar arribar a la situació de països com Grècia. En aquest sentit, ha dit que, o s'atura l'escalada del deute, o "el nostre destí no serà bo".

Mas ha fet aquestes declaracions des de Girona després que els metges de la Vall d'Hebron apostessin aquest dimecres per convocar una vaga en una assemblea convocada per Metges de Catalunya. Segons el sindicat, l'assemblea va fer aquesta proposta però Metges de Catalunya prendrà una decisió en els pròxims dies després de sondejar els professionals sanitaris dels diferents centres de l'Institut Català de la Salut (ICS).

El president ha advertit que amb una vaga "no resoldrà res", tot demanant que cal "prendre consciència de la situació". "No ho dic per caprici, o per quedar bé o perquè ens convé, ho dic perquè la situació és la que és", ha afegit, tot instant a comprovar "què està passant a Grècia". Mas ha advertit que "els països que no fan els deures acaben amb reduccions brutals de les pensions, amb molts acomiadaments de gent que està a la funció pública i amb empobriments generals molt grans".

En aquest sentit, ha avisat que si no s'atura "l'escalada del deute a casa nostra", el "destí" de Catalunya "no serà bo". "Això requereix entendre que no es pot gastar el mateix que gastàvem, no és que no es vulgui, és que no es pot", ha afegit. Mas ha dit que el camí que cal seguir per sortir d'aquesta situació "té els seus condicionants" i que cal entendre que "amb menys hem de procurar fer el mateix que fèiem" i que això requereix que "la gent s'hi posi més i que es treballi amb més eficàcia, si cal una mica més, intentant fer el millor servei possible".

Mas ha afegit que "tant de bo" no hi hagi vagues als hospitals, ja que creu que si n'hi ha "perjudicaran els usuaris que a vegades es diuen defensar". A més, ha afegit que "el problema de fons no es resoldrà amb vagues ni paralitzant hospitals".

Sobre la legislatura de Zapatero: "Tot i les condicions objectives de dificultat es podria haver fet millor"

Mas ha fet balanç de la legislatura presidida per José Luís Rodríguez Zapatero i ha assegurat que, malgrat les "condicions objectives de dificultat", es podria haver governat "d'una altra manera i millor". El president ha retret al seu homòleg espanyol falta de lideratge, seriositat, responsabilitat i coherència. "Es podria haver donat una imatge més positiva i no semblar que la cosa era a base de flors i violes", ha lamentat. Aquest dijous s'ha celebrat al Congrés dels Diputats el darrer ple de la legislatura i la setmana vinent es dissoldran les Corts.

El president del Govern, Artur Mas, ha fet balanç de la legislatura que s'acaba i que ha liderat el socialista José Luís Rodríguez Zapatero. Mas ha reconegut que han estat quatre anys "molt complicats per a tots els governs" i ha dit que, especialment, ho ha estat per a l'executiu espanyol per trobar-se en unes condicions econòmiques "objectivament pitjors que altres països".

Malgrat reconèixer la duresa de la situació econòmica, Mas ha estat crític amb la gestió dels socialistes i ha assegurat que es podria haver governat "d'una altra manera i millor". El president de la Generalitat ha dit que, enfront els moments econòmics que s'han viscut aquests darrers quatre anys, calia "molta energia, lideratge, seriositat, responsabilitat i coherència" i que això, segons Mas, "s'ha trobat a faltar".

El president també ha criticat la imatge que Zapatero ha donat en alguns moments davant la situació econòmica que vivia l'Estat i ha dit que calia haver donat una imatge "més positiva i no donar la sensació que les coses eren a base de flor i violes".

Zapatero ha assistit aquest dijous al darrer ple del Congrés dels Diputats. L'activitat a les Corts espanyoles s'acabarà la setmana que ve quan es dissoldrà el Congrés perquè, després de les eleccions del 20-N -que el propi Zapatero va avançar- ocupin els escons nous diputats.