El coordinador europeu de la interconnexió elèctrica amb França, Mario Monti, ja ha lliurat el seu primer informe a la Comissió Europea, segons ha informat aquest dimarts el portaveu d'Energia, Ferran Tarradellas. Monti hauria proposat soterrar bona part del traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) per minimitzar així l'impacte mediambiental i superar l'oposició del territori que bloqueja el projecte, segons publica aquest dimarts el diari econòmic Cinco Días.  Tarradellas no ha confirmat ni desmentit aquest extrem, s'ha limitat a explicar que Monti ha entregat un 'primer esborrany' assenyalant que és 'un document intern' que la Comissió no farà públic ni comentarà. 'L'únic informe oficial' que presentarà Monti i que l'executiu comunitari donarà a conèixer està previst per al setembre del 2008.

 

Els governs espanyol i francès podrien donar suport a la proposta de Monti en la cimera bilateral que se celebrarà aquest 10 de gener a Paris i en què participaran José Luis Rodríguez Zapatero i Nicolas Sarkozy. Des que Brussel·les el va nomenar coordinador aquest setembre, fa tres mesos, Monti s'ha entrevistat amb les parts afectades, va sondejar el president del govern espanyol a finals de novembre i el 3 de desembre va informar de les seves primeres conclusions els ministres d'Indústria espanyol i francès, Joan Clos i Jean-Louis Borloo. En la seva presentació pública, el 26 d'octubre, el coordinador de la MAT es va comprometre a presentar un primer informe abans que acabés el 2007. Monti, economista italià de 64 anys, va ser comissari europeu de Mercat Interior des de 1995 fins a 1999, quan va fer-se càrrec de la cartera de Competència fins l'any 2004.

 

El delegat del Govern a les comarques gironines, Jordi Martinoy, ha destacat aquest dimarts que qualsevol solució que es proposi per interconnectar la MAT, i que equilibri 'el dèficit energètic de la demarcació amb la preservació del paisatge' serà ben vista des del territori. El delegat ha fet aquestes declaracions després que s'hagi conegut que l'informe del mediador europeu Mario Monti, que ja s'ha lliurat a la Comissió Europea, apunti coma opció vàlida fer passar els 400.000 volts sota terra. El delegat, però, s'ha mostrat prudent i ha recordat que el document no és vinculant, i que seran l'estat espanyol i el francès qui hauran de prendre la decisió en la cimera bilateral del proper 10 de gener.

Jordi Martinoy ha volgut recordar que l'informe del mediador europeu Mario Monti només se centra en el tram de la interconnexió elèctrica dels 400.000 volts i que no té caràcter vinculant. 'Decidir la proposta correspon als governs estatal i francès', ha indicat el delegat del Govern a Girona.

 

En referència al paper que tindrà la Generalitat, Jordi Martinoy ha posposat pronunciar-se oficialment sobre aquest punt fins que no s'hagi celebrat la cimera entre els presidents Zapatero i Sarkozy. 'Seran els departaments d'Economia i Medi Ambient, que tenen competència sectorial en aquest afer, els qui es pronunciaran', ha declarat el delegat.

 

Això sí, el delegat ha volgut remarcar que, pel que fa al territori gironí, des del punt de vista de la Generalitat, el pas de la MAT s'estructura al voltant de dos eixos que el Govern no vol obviar. 'D'una banda, ens preocupa resoldre el dèficit energètic de la demarcació; i de l'altra, preservar un actiu tant important com el paisatge', ha remarcat Jordi Martinoy. I ha afegit: 'Qualsevol solució que avanci cap a aquest equilibri, doncs, ens sembla positiva'.

 

Per la seva part, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha valorat aquest dimarts amb 'prudència extrema' l'informe lliurat a la Comissió Europea pel coordinador europeu de la interconnexió elèctrica amb França, Mario Monti, on proposa soterrar bona part del traçat de la línia de molt alta tensió (MAT). Puigcercós ha dit que el Govern encara no té constància formal de la proposta de Monti, però ha avançat que l'estudiaran i que en pren 'bona nota'. 'El soterrament és una solució tècnica que s'ha apuntat', ha dit el conseller, tot remarcant que ara la UE avala que és possible. 'Si és una solució que ha de satisfer a tothom', ha afegit, 'el Govern ho veurà bé'.

 

Puigcercós ha recordat que 'en algun moment algú deia que el soterrament no era possible', en referència al posicionament 'en algun moment' d'alguna de les companyies afectades per aquesta infraestructura. El conseller, però, que aquest dimarts ha fet de portaveu després de la reunió del Consell de Govern, ha remarcat que ara mateix no tenen 'prou documentació per saber l'abast de la proposta' i ha fet una valoració amb 'prudència extrema'. En tot cas, ha celebrat 'tot el que sigui desencallar problemes' i s'ha mostrat convençut que 'el soterrament seria molt ben vist per part de molts sectors que en els seus moments eren reticents o tenien certa distància amb una infraestructura d'aquestes característiques'. 'Si és una solució que ha de satisfer a tothom', ha dit, 'el Govern ho veurà bé'.

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, considera 'interessant' la proposta de soterrar una part de la línia de Molta Alta Tensió (MAT), tal com apunta en el seu informe el coordinador per a la interconnexió, Mario Monti. Avui s'ha sabut que l'informe ja ha arribat a les autoritats de Brussel·les i que inclou el soterrament d'un tram de la infraestructura que ha de creuar els Pirineus. Zapatero ha recordat, però, que aquest soterrament s'ha de veure com es finançarà. En la cimera francoespanyola que se celebrarà a París el pròxim 10 de gener s'abordarà aquesta proposta per a la polèmica línia d'alta tensió. La decisió final l'han de prendre els dos estats.

 

Les associacions contràries a la MAT han valorat positivament la proposta de soterrar la línia de molta alta tensió (MAT) en el tram transfronterer, tal com defensaria en el seu informe el coordinador europeu de la interconnexió elèctrica amb França, Mario Monti. Tot i això, tant la Plataforma No a la MAT com l'Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió (AMMAT) i el Cilma han recordat que Monti tan sols emet un informe sobre la interconnexió de la línia i defensen el soterrament en tot el traçat per les comarques gironines. 'Si s'ha de parlar d'alguna cosa és de la totalitat de la línia, no només de la interconnexió', ha assenyalat el portaveu de la Plataforma No a la MAT, Xavier Llorente.

 

Llorente ha criticat que 'de moment encara han deixat enrere el primer pas que s'havia de fer, demostrar la necessitat de la interconnexió amb França'. Per això, fa un crida als ciutadans perquè 'no es deixin enganyar i se n'adonin que la MAT només respon a interessos econòmics i no del territori'.

 

A més, ha criticat la postura de Monti que 'diu un cop i un altre que ell només s'ocupa de la interconnexió' i qualifica l'informe de 'farsa europea per fer veure als ciutadans que amb el soterrament d'aquest tram l'impacte es redueix' però, afirma, 'això segueix sent inacceptable'.

 

En la mateixa línia s'ha manifestat el president de l'AMMAT, Xavier Quer, que tot i que afirma que és 'positiu' que Monti aconselli soterrar la interconnexió per reduir l'impacte mediambiental i impulsar l'acceptació del projecte entre els municipis afectats tant francesos com catalans, veu aquest anunci amb certa cautela. Quer ha afirmat que 'de moment, cal esperar a veure què diu l'informe complet' però que, a priori, semblaria una bona notícia la conclusió de Monti que 'posa sobre la taula una opció de la que no se'n volia ni sentir a parlar'.

 

Però ha reclamat de nou 'diàleg i transparència' a l'hora de parlar 'tant amb els municipis afectats com els que no ho són' i que s'expliqui 'la veritat' sobre la necessitat d'aquesta línia al territori. 'Si és una infraestructura estratègica per Europa, que es digui així i en parlem, però que no ens diguin que ho necessitem pel tren, pels parcs eòlics o perquè sinó a les comarques gironines ens quedarem a les fosques', ha criticat Quer.

 

Quer també ha recordat, en la mateixa línia que Llorente, que després del tram des de Figueres a la frontera, del qual Monti ha emès el seu informe que, tot i no ser vinculant, haurien de tenir en compte els presidents espanyols i francesos a l'hora de decidir el futur de la línia, caldrà veure com es desenvolupa la línia de 400 kv al seu pas per les comarques gironines. Quer manté oberta la porta perquè 'se'ns plantegi tot com se'ns ha de plantejar, amb transparència, abans de decidir res'. 'Encara no sabem què es soterrarà, què no i fins on', ha lamentat Quer.

 

'Tot el que vagi cap al soterrament és positiu', ha manifestat el president del CILMA, Lluís Lloret, però afirma estar a l'espera que es coneguin més detalls de quina és concretament la proposta de Monti i quin tram afectaria aquest soterrament.

 

Lloret ha recordat que el CILMA sempre ha defensat el soterrament de la MAT al seu pas per les comarques gironines i, per això, recorda que una cosa és la interconnexió amb França i l'altra el pas de la línia pel territori gironí. 'Seguirem treballant perquè se soterri la línia a les comarques gironines i s'utilitzi un sol corredor d'infraestructures', ha conclòs Lloret. Per la seva banda, Xavier Llorente ha explicat que estan a l'espera d'una resposta de Monti per poder mantenir una reunió pròximament i traslladar-li les reivindicacions de la Plataforma.

 

 

La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Dolors Rovirola, ha recordat avui que CiU ja havia proposat el soterrament el passat setembre durant el Debat de Política General. Concretament, la Proposta de Resolució establia «instar el Govern de la Generalitat, pel que fa a la determinació de la interconnexió elèctrica amb l'Estat francès, a recuperar el lideratge necessari sobre el projecte de construcció de la línia d'alta tensió (400kv) entre Sentmenat i la frontera francesa, tant pel que fa al traçat com la tecnologia emprada; a contemplar el soterrament en tots aquells trams que un estudi d'impacte ambiental ho consideri convenient, així com l'aprofitament dels corredors de serveis que s'estan projectant, i sobretot en la relació amb el territori afectat, a adoptar una portura unitària i subministrar tota la informació a la gent i ajuntaments afectats.»