La llengua catalana compta a partir d'ara amb un nou defensor, l'Associació Francesc Ferrer i Gironès, en homenatge a l'escriptor, polític i intel·lectual gironí que va morir ara fa cinc anys. El seu objectiu serà el de defensar la llengua catalana en àmbits com el jurídic així com documentar el 'genocidi' que va patir el català durant la Guerra Civil i el Franquisme. Un dels seus impulsors, Enric Pujol, ha explicat que es vol donar continuïtat als treballs elaborats per Ferrer, a qui ha definit com a un 'desvetllador' de consciències. El català està passant per moments 'molt difícils', ha dit, i cal que algú reclami compensacions i ho faci de forma col·lectiva.

En un acte carregat de simbolisme, just el dia que es compleix el 5è aniversari de la seva mort, els fundadors de l'associació, han recordat el que va ser un autèntic 'rebel amb causa' i un 'desvetllador' de consciències'.

Un dels impulsors d'aquesta iniciativa, Enric Pujol, ha explicat que l'associació pretén cobrir 'el buit' que va deixar Francesc Ferrer, qui es va 'autoerigir' com a un historiador i pensador, 'defensor de la llengua i la identitat catalanes'. 'Ell era el referent' i ningú ho ha continuat. És per això que l'associació pretén actuar com a un 'cervell gris' que impulsi estudis, monogràfics i assajos que expliquin, entre altres aspectes, l''intent' de 'genocidi' que va patir el català i que, 'a hores d'ara encara ningú ha reclamat una compensació a les seves víctimes'.

Per això, per poder fer aquesta reclamació i aquesta reparació històrica, calen arguments ben fonamentats històricament i científicament que expliquin el que va passar. 'Aquest bagatge, el tenim a mitges', ha reconegut Pujol, i ara cal ampliar-lo seguint les línies que molt encertadament va marcar Ferrer i Gironès. Cal obrir una línia de recerca en àmbit tan 'marginal' com és la censura que va patir 'intencionadament' el català. Una altra de les línies d'actuació que es planteja l'associació és el d'oferir assessorament jurídic en la defensa dels drets lingüístics dels catalans.

El fons de Ferrer, a l'Arxiu Nacional de Catalunya

La família de Ferrer ha donat la documentació personal i d'estudi a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que ja es troba informatitzat i a punt per ser consultable per aquelles persones interessades. La seva vídua, Montserrat Pumarola, que ha agraït els esforços per a la creació de l'associació, ha explicat que va ser un donatiu per 'donar a conèixer els seus treballs públics i privats' perquè pugui ser utilitzat per estudiosos de la llengua catalana i estigui a l'avast de tothom. Pumarola ha recitat unes paraules del polític: 'Salvar la llengua és molt important; no és una ideologia; la llengua és de tots'.

A l'espera de poder-se convertir en una fundació que cobreixi tot l'àmbit dels Països Catalans, celebraran actes a diferents punts del territori per demanar suport institucional i de finançament. De moment, tenen una seu a l'Avinguda Sant Francesc, número 30 1r 3a a Girona i el correu electrònic, correu@francescferrer.cat.

Francesc Ferrer i Gironès (1935-2006) va ser un historiador, polític i escriptor català. Va ser un membre fundador de CDC i senador independent pel PSC durant cinc legislatures. En la seva última etapa va ocupar el càrrec de segon tinent alcalde i regidor portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Girona. Va morir als 70 anys després d'una llarga malaltia. En honor a la seva figura, també es va crear un premi d'assaig que porta el seu nom.