Foto: Pere Duran

INSPAI ha presentat aquest dijous, en el marc de la ii jornada tècnica, l’“Estudi de camp de les col·leccions i fons fotogràfics dels ajuntaments de les comarques gironines”, iniciat el 2008, que abraça els 221 municipis de les comarques gironines, els set consells comarcals i la Diputació de Girona, a més dels arxius comarcals i la biblioteca de Peralada.
 
De l’estudi, se n’obtenen les següents conclusions:
 
1)     De la mostra analitzada, 200 municipis no formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya (190 estan sota el llindar dels 5.000 habitants). Per tant, tan sols 35 administracions, entre ajuntaments, consells comarcals i Diputació, tenen un ens gestor de la imatge, la qual cosa suposa que el 85 % de les administracions gironines no disposen de les condicions idònies de conservació i no donen un tractament apropiat a les imatges.
 
2)     Tal com consta a l’informe, els centres i arxius dels ajuntaments gironins disposen d’un total de 297 col·leccions i 744 fons conservats. Més de quatre milions d’imatges són en suport paper, plàstic i vidre, tot i que el suport que predomina és el positiu en paper; el negatiu en plàstic és més abundant als centres no integrats en el SAC (73,9 %). El menys comú és el negatiu en vidre, tot i que la seva presència ascendeix al 80 % en els centres del SAC. Pel que fa a imatges digitals, se’n comptabilitzen 2,5 milions, que representen el 36 % del volum total d’imatges, i que són presents en un 88,2 % dels centres enquestats. D’aquest resultat es dedueix que el suport digital creixerà fins a esdevenir el suport principal.
 
3)     S’adverteix una gran fractura entre els centres adscrits al SAC (35 centres) i els que no ho són (200 municipis). Els centres que formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya disposen de personal i de recursos econòmics per tractar correctament el patrimoni documental.
 
4)     Segons l’estudi, “tot i que una gran part de les imatges que són objecte d’aquest estudi encara no es poden tractar com a béns patrimonials, cal tenir en compte el seu gran valor informatiu. Hi ha una tendència generalitzada a parlar del valor patrimonial de les fotografies, i no totes en tenen. En realitat, la majoria de les imatges no són béns patrimonials ja que són molt recents (entre 40 i 100 anys), però això no els resta importància com a font d’informació. Tampoc hem d’oblidar el conjunt de valors intrínsecs de la imatge, a part de l’històric: el valor informatiu, l’artístic, el testimonial, el documental, el pedagògic i social, etc.”.
 
5)     L’estudi també indica que “avui, les imatges —siguin fixes o en moviment— formen part de l’activitat quotidiana de les persones, i no tan sols dels sectors professionals que tradicionalment les han utilitzades, com ara el de l’educació, l’art, els arxius, les biblioteques, els museus, els centres de documentació, o els àmbits de la gestió cultural, la investigació, la publicitat, la premsa i els mitjans de comunicació. Aquest fet constata que la imatge en general ha esdevingut una font imprescindible per entendre la realitat i la història, en el vessant tècnic, cultural, polític, social i artístic.