
Només falta un any pel centenari del naixement d'Antoni Cumella (1913-1985), i l'obra del ceramista granollerí està més d'actualitat que mai. Després que fa uns mesos l'obra de Cumella entrés a formar part de la col·lecció permanent del MACBA, aquest dimecres s'ha fet públic que la dOCUMENTA (13), la mostra d'art contemporani més important del món, ha seleccionat tres obres de Cumella per participar a l'exposició d'aquest estiu, que se celebra a la localitat alemanya de Kassel. Les peces del granollerí, l'únic ceramista convidat a la mostra, es podran veure al pavelló central, en un espai expositiu que vol recordar els inicis de la Documenta i l'art dels anys cinquanta. "Després de dotze anys sense passaport a causa de la Guerra Civil el pare va viatjar a Alemanya i va ser molt ben rebut, ja que allà la ceràmica sempre ha estat un art de ple dret", recorda el fill Toni Cumella, que a dia d'avui encara continua la tasca del seu pare al taller familiar del carrer Girona. L'obra de Cumella sempre ha tingut molta relació amb Alemanya: l'impacte de veure el pavelló de Mies van der Rohe a l'exposició Universal de 1929 va ser decisiu pel ceramista, i les exposicions a Bonn o Braunschweig al costat d'obra de Miró, Picasso o Chagall el van consagrar internacionalment.
"Veure les peces del pare a la Documenta serà molt especial", reconeix l'hereu Cumella, que viatjarà dimarts vinent a aquesta petita localitat alemanya per ser a la inauguració. El viatge també serà molt especial perquè amb ell hi viatjarà Agnès Vendrell, la vídua de l'artista, que als seus 95 anys no ha volgut perdre's una exposició que consagra el seu marit com un dels artistes de referència de l'art mundial. "Pensa que el 99% dels artistes que exposa la dOCUMENTA són vius, i l'obra del pare anirà a un apartat especial d'artistes de referència pel certamen. Quan l'artista no hi és, és important que passin coses d'aquestes, perquè la memòria és molt curta. Serà un esglaó més de la trajectòria biogràfica del pare", explica Toni Cumella, que ha recordat que el terrisser va visitar en alguna ocasió la Documenta de Kassel en vida, però sempre com a públic i sense poder exposar-hi mai. "En vida o un cop mort, ser a la Documenta és el màxim al que pot aspirar un artista", rebla el fill del ceramista.
