Fa uns quants anys (m’estimo més no comptar-los) vaig tenir el meu bateig de Shakespeare. Va ser una activitat dins dels meus estudis d’anglès. Ens van donar l’oportunitat de fer una “excursió” a Barcelona per veure una comèdia del més gran autor teatral, representada per la més important companyia shakespeariana del món: la Royal Shakespeare Company. L’obra va ser “Much ado about nothing” (Molt soroll per no res), naturalment representada en anglès.

Tot i que a l’escola ens l’havien explicat de pe a pa, he de confessar que no vaig entendre gran cosa del text i en aquell moment li vaig donar la culpa a l’anglès antic… Però tot i això va ser el meu bateig de la bellesa de l’obra Shakespeare, que ja podia copsar perfectament encara que fos només per la musicalitat d’aquelles paraules que jo considerava dificultoses tot i que els riures i aplaudiments espontanis del públic en feien pensar que hi havia qui les entenia. I a més és que, entre d’altres, tenia al davant el mateix Derek Jacobi I no ho sabia!

Després he pogut veure alguns Shakespeare més, traduïts al català o al castellà. Alguns millors que altres, certament, però més ben interpretades o menys, aquelles paraules van anar calant pregonament en mi; i va ser a traves d’uns quants anys que es va anar confirmant la devoció que sento pel geni. Podríem parlar doncs que després del bateig va venir la confirmació. La primera comunió va arribar bastant més tard, quan vaig poder intervenir com actor (dins del grup Quatre per Quatre), en la representació de “La Tempesta”. El mestre d’Stratford ja estava en mi per sempre.

Tast exquisit de l'obra de Shakespeare
Diuen que ell mateix Shakespeare va dir que només existeixen setze arguments dins de la dramatúrgia i en les seves obres els podem veure tots. No sé si això és exacte, però el que és cert és que el muntatge que ens ha presentat, al Teatre de Ponent, la companyia Big Will ens en fa un tast exquisit, i el fet que sigui exquisit el dóna el fet que disposem d’un equip fora de sèrie.

La direcció és d’Eva Hibernia, de qui vam poder gaudir, també a Ponent, de “ La América de Edward Hopper ” el 2009 i que gaudeix d’una trajectòria artística excepcional. I a més, aquesta direcció és compartida amb Quim Lecina, que també disposa d’un currículum més que extens, i que a més de dirigir, també és actor en aquesta obra.

Aquest equip està completat amb les tres actrius, tres bruixes machbethianes amb divertits vestits adients a la taverna on passa l’acció recordant una mica Boar's Head, la taverna on acostumava a passar hores el gran Will. Cal citar-les per la seva gran feina; no només fent rèpliques al narrador com si d’un cor grec es tractés, sinó que interpretant magníficament monòlegs d’alguns dels personatges de les obres que es repassen en aquest muntatge: un recorregut per la vida i obra del mestre. I és que a més de treballar molt i molt bé com actrius, tenim que la Berta Vidal també toca el piano i el saxo, la Montserrat Bertral canta amb una impressionant veu de mezzosoprano i toca el piano, a vegades “tunejat" com a clave, i l’Anna Farriol viu una passió esplèndida, gairebé eròtica amb el seu violoncel.
Així, les tres bruixes es fusionen amb la música de Bach, els ragtimes de Fats Waller i conjuntament amb el Quim Lecina ens porten un plec de moments màgics.

I, després d’un impressionant monòleg del rei Lear davant la seva filla Cordèlia morta, ens permeten acabar la sessió amb divertides escenes de l’obra qualificada com una comèdia tràgica, “La Tempesta” en que Pròsper, el mag, fa acabar bé la comèdia alliberant la múrria Ariel, deixant a l’illa al salvatge Caliban i l fent que a dolça i innocent Miranda es casi amb el Ferran, de fet el primer i únic home que ella ha conegut. La que fou possiblement la darrera obra de Shakespeare tanca el recorregut que ens ha portat a conèixer millor el pensament d’aquest geni, en un itinerari que és un autèntic plaer pels sentits. Per tots els sentits.

'Big Will Shakespeare', Cia. Big Will. Teatre de Ponent, 26 i 27 d’octubre de 2013