Abans de res, gràcies per dedicar 2 minuts, en els frenètics temps que corren, a llegir això que escric a títol personal i que tantes ganes tinc d’explicar-vos. Intentaré resumir.. Recordo quan, cap al 1999, els diumenges a la tarda anava a Granollers (amb tren i a peu) a buscar una cosa que no trobava enlloc més que a l’As de Copes. Un lloc on la música es distanciava intencionadament del que sonava a tot arreu.

Recordo haver descobert el que entre els amics anomenàvem "el Razzmatazz del Vallès", o lloc on una mateixa nit poder escoltar Rammstein, The Clash, Ramones, The Prodigy, Dusminguet i Bob Marley sense haver de baixar a Barcelona i pagar una cara entrada. Recordo, com a usuari, patir el que tots d’una manera o d’una altra heu patit. Fantasmes o errors comesos del passat (que no cal mencionar), sumats a lleis que (deixant de banda beneficis) han fet molt mal a la música en directe i al món de la nit en general.

Recordo sentir molta pena per veure (ara ja com a DJ de la sala, fet que he d'agrair enormement a Albert Correcher) una "davallada" (compartida per molts altres llocs, sobretot de música alternativa) de l’assistència de públic: veure com la gent, a falta d’oferta interessant, baixava a Barcelona i deixava el Vallès quasi desert (tristament, m’incloc en aquest grup).

És doncs, per tot això, i després que em caigués del cel (o de les Dirty Dicks) l’oportunitat de programar a la sala 20146 de Granollers a finals del passat març, que no he parat ni un sol segon de pensar com crear una nova temporada que recuperi l’esperit mencionat al principi i que crec que s’havia perdut en els últims anys.

El procés ha implicat parlar amb moltíssima gent. Gent que ja coneixia, que coneix el terreny i que aprecio infinitament tot el que m’ha ajudat, com en Kiku Vallina. Molt parar l’orella, treball de camp i hores dedicades. He anat a buscar a gent que no coneixia de res, per preguntar, informar-me de què necessita el Vallès Oriental; i a gent amb ganes de festa o música. Els que em llegiu ara i al març només em coneixíeu de veure’m fotre cops a la bateria i posar 4 cançons a les Dirty Dicks, enteneu del que parlo. La resposta ha estat extremadament positiva i no sabeu lo agraït que us estic a tots. Moltíssimes gràcies per dir la vostra, us he tingut molt en compte. Ara ja sou companys (o més que això) i sou també gent que ha demostrat una il·lusió i ganes de col·laborar increïbles. Gràcies, de veritat.

He intentat, des de l’humiliat, l’esforç i la il·lusió, mirar endavant, i a través de totes les opinions rebudes, construir una temporada nova pensant en el Vallès i el seu públic. La sala 2046 no és petita, precisament, i s’ha de pensar en tothom. He imposat els gustos de la gent per sobre dels meus, mantenint l’esperit i identitat inicials, portant-los als nostres dies i pensant en l’endemà, i sobretot procurant que es noti des del primer dia, aquest 4 d’octubre. És com quan a la teva habitació li canvies els pòsters i algun moble de lloc. Segueixes a la teva habitació però hi estàs més a gust perquè necessitaves aquell canvi.

En els temps que corren, sempre he cregut que s’havia d’anar de la mà dels companys de viatge: NauB1 i sales properes que ofereixen coses interessants; no són enemics ni competència, som tots a un mateix vaixell que si entre tots no reflotem, ajudant-nos i "fent xarxa", s’enfonsarà. Això també és una manera d’obrir la porta a col·lectius tant interessants com Incivic Zone, Masferrer i demés associacions que lluiten dia a dia per la música alternativa: sou més que benvinguts a fer propostes i a reunir-nos per treballar conjuntament. També alguns restaurants i “bars de primera copa” i botigues de música del Vallès (a qui creiem que, com a nosaltres, la crisi també està afectant), han donat llum verda a col·laboracions interessants de les que els primers beneficiats sou vosaltres i les vostres butxaques. Gràcies a ells també. Finalment, moltíssimes gràcies als mitjans de comunicació que heu cregut que el nou foc era suficientment interessant per a que en féssiu menció.

Tot això no és en cap cas una declaració grandiloqüent i solemne de la feina feta o simples agraïments. No vull cap tipus de mèrit. No anem de "guies" de res ni de inventors ni precursors de res. Hi ha molta i molt bona feina feta i no per mi/nosaltres. La feina que hi ha per fer (que també és molta) la voldríem fer, però de la mà de tothom i sense anar per davant. El mèrit ha de ser, és i (tant de bo) serà de tots si aconseguim que el Vallès torni a ser un destí interessant de música en directe i un lloc on l’oci pot anar de la mà de l’amor a la música (i la festa, és clar). Granollers va ser la primera ciutat de tota la península en celebrar un festival de música com els que avui dia tots coneixem. El Vallès és comarca pionera en aquest sentit. Crec que amb això últim ja no cal dir massa més.

Benvinguts a la nova temporada de la sala 2046. Espero que us agradi. Ens veiem aquest 4 d’octubre! Salut i música!

Albert Clos, programador, promotor i relacions públiques de la sala 2046 de Granollers