Molts dels assistents afirmen que la introducció de la dansa contagia una certa màgia a través de la foscor dels carrers, la llum de les espelmes i torxes, el so llunyà dels tambors, els primers laments de les gralles que van configurant l'ancestral melodia "la Muixeranga l'Al-ge-me-sí", la processó i la solemne entrada del grup a la plaça, entre d'altres.
Aquest any, la Moixiganga ha comptat amb nous actors però molts són pares que ballen amb els seus fills i aquests pugen a les espatlles dels pares amb les torxes formant la figura dels "candelers".
La dansa de la Moixiganga, més que una dansa és una afirmació i actualització de la Passió de Crist, sense floritures, salvatge i dolorosa, tan pel que fa a la música com en la seva representació.
Aquesta dansa es remunta a molta anys enrere en la que a través d'un seguit d'exercicis gimnàstics, els personatges representen els passos de la Passió. L'Esbart Rosa d'Abril, l'associació organitzadora, n'ha fet la seva pròpia adaptació a través d'uns diàlegs inèdits i d'unes figures adaptades de l'original.
La Moixiganga consta de tres parts: la processó amb torxes, amb música de timbals i gralles i participació del poble; la narració dels càntics de Daniel i el ball de la Moixiganga precedit de l'explicació de cada una de les figueres de la Passió de Crist que es representa.
L'espectacle compta amb la participació de més de 80 persones que seguit dels actors hi ha també tècnics de so, atretzzistes, decoradors, entre d'altres. Un espectacle que va fer rebifar passions i que va fer de Castellterçol una de les altres viles que representen la Passió de Crist.
