A final de l’any 2007, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va comunicar als municipis l’inici efectiu de l’expedient que ha enllaçat aquesta declaració, després que l’any 2006 els plens dels Ajuntaments de Montornès i Montmeló aprovessin mocions per demanar a la Generalitat la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional per al jaciment.
Can Tacó - Turó d'en Roïna ha estat objecte des de l'any 2003 de sis intervencions arqueològiques, impulsades pels Ajuntaments de Montornès i Montmeló, amb la col·laboració de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), i de l'empresa Estrats, SL. Els treballs han comptat també amb el suport econòmic de Henkel Ibèrica SA i del Circuit de Catalunya.
Els resultats de les campanyes han permès definir el jaciment com un castellum romà o una fortificació militar d’època republicana (final del segle II – principi del segle I ac) amb una superfície d’uns 2.000 metres quadrats. L’enclavament és únic a Catalunya i a la península per la cronologia que presenta, per la seva funcionalitat, per les restes arqueològiques exhumades i per l’estat de conservació que permet la investigació de la planta. Les intervencions han permès definir els àmbits i posar al descobert estructures murals amb pintures del primer estil pompeià, una gran cisterna i nombroses peces de l'època.
L'enclavament tenia una funció clarament estratègica. Estava situat al costat de la via Hercúlia, a mig camí entre Emporion (Empúries) i Tarraco (Tarragona),
i permetia controlar la plana del Vallès, la confluència del Mogent i el Congost i les vies d'accés cap el Maresme, i cap a Vic.
La intenció dels Ajuntaments de Montornès i de Montmeló és que Can Tacó – Can Roïna acabi sent un espai d'obligada visita en l'estudi de la romanització. El pla director, que guiarà el desenvolupament del projecte durant els propers anys, preveu la recuperació de la muntanya de Les Tres Creus i la protecció de les troballes, a més, de la creació d'un centre d'interpretació a Montornès Nord.
