El Fusiònica, instal·lat a la sala NauB1 de Granollers Foto: Arcada Koncerts Un festival que té els dos lemes més malparits del marketing musical, "A la merda lo comercial" i "Volem més canya", no pot pas enganyar a ningú. El passat cap de setmana, a la sala Naub1 de Granollers, la dissetena edició del Fusiònica va servir per posar dalt d'un petit escenari gran part de l'autèntic exèrcit de la música independent feta a terres catalanes.
Els encarregats d'obrir foc van ser els amfetemínics Autodestrucció, que segueixen parint noves cançons de punk accelerat i crítica àcida. Els van seguir una llegenda viva del hardcore dels anys noranta, els Afraid To Speak In Public. Galons i taules, en un directe d'una maduresa explosiva, on el diàleg entre baix i guitarra va mostrar passatges propers al hardcore i al rock dur.
Divendres Post
Yahi o "el millor grup de la comarca" segons un amic, van encetar la nit de divendres, amb un directe capaç de fer emergir una èpica post-rock que abraça l'experimentació instintiva de l'emoció. La nit va seguir amb un dels grups amb més bones crítiques de l'entorn underground: Murnau B. Una proposta de distorsió i experimentació post-rock que sap moure's com un pèndol, però que aquest cop, es va mostrar irregular. I prenien el relleu Exxasens, grup d'inspiració galàctica que triomfa a Rússia, en un directe potent. Evocadors de marxes militars i operacions espaials, van oferir els pocs apunts electrònics del festival. I van tancar la nit una de les propostes més esperades: l'Hereu Escampa. Els osonencs en directe es mostren tal com són: d'execució perfecte –quasi sobrenatural en el cas de la bateria– i facturant amb facilitat perles melòdiques de punk i hardcore.
Dissabte salvatge
La nit de dissabte va començar amb la redempció de Budellam. Sota el nom de Zombi Pujol, amb la irreverència satànica marca Roger Pelàez i els embolcalls de punk rock gran reserva, van apuntar i disparar a qualsevol excusa de les ments benestants de la catalana terra. Van seguir-los la contundència hardcore dels Assac! i una de les sorpreses del festival: Una Bèstia Incontrolable. Crits desagarrats, riffs i solos de guitarra, contrapunts de baix i una bateria de pulsions excepcional en un noise rock magnètic.
Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu, d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va marcar una època.
Un final contundent per un festival contundent que enguany ha aterrat a Granollers i que, tant de bo, segueixi sent-hi l'any que ve.
Arcada Koncerts són els responsables del festival Fusiònica Foto: Arcada Koncerts
