Molt poca gent a la sala d'actes de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers. Foto: Eduard Mas El futur de la premsa passa per Internet, per l'especialització (ja sigui en un territori concret o en una temàtica), per redaccions amb poca gent i per mitjans de comunicació capaços de diversificar les seves línies de negoci. Aquestes són les principals conclusions a les quals han arribat aquest divendres al vespre Lluís Gendrau, president de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català; Carles Ayats, president de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal; Josep Ritort, secretari general de l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta; i el granollerí David Bassa, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Tots quatre, moderats pel director de VOTV, Albert Jordana, han participat, a la sala d'actes de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, en la taula rodona Nous models de finançament pels mitjans . Es tractava d'una prèvia de la sisena edició de la Catosfera: les jornades sobre noves tecnologies i Internet que se celebraran els dies 27 i 28 de setembre al Teatre Auditori de la capital del Vallès Oriental. Però tot i aplegar els representants de les principals associacions catalanes de mitjans, només s'han apropat fins a Roca Umbert una desena de persones.
La fidelitat dels subscriptors
Després de constatar que la crisi econòmica ha passat factura als mitjans de comunicació (a la premsa comarcal, per exemple, del 2007 al 2012 els ingressos en publicitat van caure un 42%;), Gendrau ha advertit que "ens hem de reinventar", potenciant la marca i els continguts, que s'han de poder oferir en qualsevol format. Ritort ha recordat que els únics que han augmentat els ingressos, també perquè "venen de més avall", són els mitjans digitals. Per la seva banda, Ayats ha apuntat que tot plegat s'ha de fer aferrats als subscriptors, que representen més de la meitat de la difusió en la premsa comarcal i el 80% en la premsa especialitzada catalana. "Els grans mitjans van i aniran a menys, i la premsa de proximitat i temàtica, amb uns subscriptors molt fidels, podrà resistir", ha sentenciat Ritort.
David Bassa considera que l'actual situació econòmica és "l'estocada", perquè els mitjans ja estaven immersos en una greu crisi professional. "L'important no era informar, sinó mantenir el negoci", ha etzibat, i ha afegit que "Internet no ha perjudicat el periodisme, simplement ha mostrat les vergonyes dels grans mitjans de pagament". Bassa proposa apostar per la qualitat i el rigor i, en la línia dels companys de taula, "per nínxols cada cop més petits". Per a Ayats, que considera que abans es feia millor periodisme, la qualitat ha de passar per sobre de la quantitat, i "cal ser importants per les comunitats que representem". Per la seva banda, Gendrau creu que manca més professionalitat als mitjans.
Futur lligat a les subvencions
Pel que fa als nous models de finançament, ningú ha posat una idea revolucionaria sobre la taula: subscripcions ("el micromecenatge històric", tal i com l'ha definit Ayats), unió de les petites empreses per poder accedir als grans anunciants i noves fonts d'ingressos, com ara les botigues on-line. En aquest punt, recordant que les grans multinacionals no inverteixen en els mitjans catalans, Lluís Gendrau ha advertit que "no hi haurà espai català de comunicació sense Estat". Bassa també ha reclamat aquest nou espai de comunicació, "organitzat, amb les lleis clares i transparents, i amb els mateixos criteris per a tothom a l'hora d'atorgar subvencions". I és que tots tenen molt clar que, ara per ara, sense subvencions no hi futur a la premsa. "Tots els sectors econòmics reben subvencions, no hem de ser l'excepció", ha conclòs Ayats.
Els quatre membres de la taula rodona i el moderador, aquest divendres. Foto: Eduard Mas
