
Com si fossin formigues que surten del seu cau, una mitja hora abans de les dotze del migdia d'aquest diumenge, els gairebé dos-cents castellers de Granollers han anat sortint de les boques del metro, de l'U-Bahn, i han anat omplint la “part lletja” de la plaça d'Alexanderplatz, l'emblemàtica plaça de la part est de la capital alemanya que porta el nom d'un tsar rus. El més conegut, la torre de televisió, la Fernsehturm, que aquest diumenge ha competit amb el 5d7 que han carregat i descarregat els Xics de Granollers. És el castell més gran que podien fer tenint en compte el nombre de castellers desplaçats fins a Berlín.
Comparat amb la primera diada castellera berlinesa, la del Carnaval de les Cultures, l'actuació oficial del Xics amb l'Òmnium Cultural, la iniciativa CatalansWantToVote, ha deixat un regust de simple aperitiu. Per escalfar motors, han fet un parell de castells, tot i així, d'oficial, tant sols un... que minuts després semblava haver quedat en l'oblit davant la fal·lera pel padrí dels Xics a Berlín: l'entrenador del Bayern, Pep Guardiola. Ell ha estat el responsable de llegir el manifest final en alemany per dir per què els catalans demanen votar: “no hem vingut a demanar permís, sinó a explicar les raons perquè volem votar, per fer-vos saber que, el nostre, és un procés democràtic i que volem construir plegats castells a Europa”. Els 19 culés dels Xics han aprofitat per robar-li algunes fotos... i li han regalat la samarreta de la colla, que l'elegant Guardiola no ha dubtat a posar-se... just per a la foto.
A l'antiga plaça soviètica s'hi han aplegat unes dues-centes persones, a part dels 195 castellers, la majoria, catalans que onejaven estelades. Entre els alemanys, però, més d'un s'ha atrevit a fer de pinya, a diferència del Carnaval de les Cultures, on l'organització, per motius de seguretat, no ho va tolerar. “M'ha sorprès com n'està de ben organitzat”, “quina calor que hi he passat!”, “en cap moment he tingut por que alguna cosa no anés bé”, comentaven els autòctons. També coincidien a descriure l'emoció sentida en veure carregar i descarregar el castell, en especial, pel toc de gralla.
Enllestida la foto final de colla davant d'una de les fonts d'Alexanderplatz, on més d'un es delia per remullar-s'hi, estona d'esbarjo, lliure, abans d'agafar el vol de tornada cap a Catalunya. Els Xics es s'acomiadaven de la segona diada castellera agraïts a l'organització, del Casal Català de Berlín – el Katalanischer Salon- i d'Òmnium Cultural i es preparaven per tornar sota terra. Al metro, ho sabien, els esperaven les mirades encuriosides de passatgers que preguntaven per què aquest grup nombrós de grana es movia en massa, que qui era, que d'on sortia... La tasca d'explicar el procés sobiranista, i les raons, i els ets i uts de la cultura catalana seguien, més enllà de l'acte oficial, escuet i xafogós, davant de desenes de càmeres professionals i centenars de mòbils i cameretes obsessionats per cada detall.

