Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana. Col·labora habitualment en suplements culturals de premsa escrita i en altres revistes de caire literari. En poesia, és autora de Olis sobre paper (premi Senyoriu Ausiàs March, 1996), Reflexió de la llum (premi Joan Teixidor 1998), Jardins d'amor advers (2000), Pou de glaç (premi Carles Riba 2002), Retrat en blanc (2004) i Baies (2005). En prosa ha publicat dos reculls de contes, La pols de l'argument (2000) i La inundació (2003, premi Crítica Serra d'Or). També és autora d'Un cor grec (2006), llibre de crítica i estudis literaris. Francesco Ardolino diu que "l'eix generador de tota la seva poesia sembla trobar-se entre la prosa poètica i el poema en prosa. És fàcil constatar el fort lligam de la poesia de Rafart amb el món pictòric i musical: l'essència líricodescriptiva hi és tan marcada que totes les composicions es converteixen en petites peces d?un poema simfònic."

Gemma Gorga (Barcelona, 1968) és doctora en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, on actualment treballa com a professora. Té publicats quatre llibres de poemes: Ocellania (IX Premi de Poesia Cadaqués a Rosa Leveroni, 1997), El desordre de les mans (Finalista del Premi Màrius Torres 2002), Instruments òptics (Premi Gorgos de Poesia 2004) i Llibre dels minuts (Premi Miquel de Palol, 2006). També ha publicat, en col·laboració amb Antoni Lozano, un llibre de cuina titulat La cuina natural (Barcelona, Ara Llibres, 2004). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al basc, a l'anglès i a l'eslovè. Sobre la seva poesia hom n?ha dit que és similar a la intimitat que ofereixen certs quadres d'interiors, amb imatges subtils i absències, d'una delicada quotidianitat. Com diu en un poema breu, "La felicitat s'assembla a un monosíl·lab. Per la / seva senzillesa estructural. També, per la / brevetat amb què ens visita la boca."

Cantautar és un espectacle on diferents artistes de la primera generació de Les Nits de l'Art reten homenatge al conjunt d'autors i cantants del moviment de la Nova Cançó, tot reinterpretant alguns dels seus temes més representatius. El projecte es va presentar el 12 de març de 2006 a la sala Luz de Gas, dins del marc del Festival Barnasants. Aquest espectacle es caracteritza pel fet que la majoria dels joves cantautors que hi participen són catalans, però s'expressen habitualment en llengua castellana. Tots ells són fills d'immigrants de la primera generació, residents a l'àrea metropolitana de Barcelona, que han crescut acompanyats per les cançons de Llach, Serrat, Raimon, Pi de la Serra, etc. Cadascun d'ells ha volgut donar la seva visió personal dels temes que han escollit. El col·lectiu està format per: Dani Flaco, Jordi Lligadas, Rafa Pons, Alfons Mora, Meritxell Naranjo, Edu Monteagudo, El Sobrino del Diablo, Gerard Costa, Alex Martínez, Javi Ros i Jofre Bardagí.

Com a obertura de l'espectacle, Miquel Pujadó oferirà un petit recital de temes propis, relacionats temàticament amb la Cançó com a gran gènere creatiu, com a vehicle poètic, com a mitjà d'expressió capaç de sacsejar les sensibilitats i les consciències. També interpretarà un tema dedicat a un nom indispensable homenatjat pels seus companys més joves: Els feies nosa, duríssim text escrit arran de la mort d'Ovidi Montllor.

Pujadó (Madrid, 1959) ha publicat 14 àlbums entre 1982 i 2006, i és un dels cantants més representatius d'una generació equidistant dels joves de Cantautar i dels pioners de la Nova Cançó: un autèntic nexe, doncs, entre dos universos que es complementen.