Any 1966. A Granollers neix La Gralla, una menuda llibreria que, en plena dictadura franquista, es fixa com a objectiu ajudar a mitigar les carències culturals, socials i polítiques de l’època. No només venent llibres, sinó també implicant-se en la realitat social i cultural de la ciutat i de la comarca. Dos ingredients que segurament han acabat esdevenint fonamentals perquè aquest emblemàtic establiment hagi superar la barrera dels 50 anys, convertir-se no només en un referent cultural i social, sinó també en un model d’evolució per a les llibreries tradicionals. Un fenomen que ara s'estén arreu del territori, també a Barcelona, amb l'aparició de diverses llibreries de barri, de proximitat.

"La filosofia de La Gralla es manté intacta; només ha canviat el temps i l’espai", afirma Jordi Riu, un dels socis treballadors del projecte d'una llibreria que és una una societat cooperativa de treball. Tot i això, reconeix que els objectius també han variat: “Als anys 60 es feia una tasca que ara ja no cal que la fem nosaltres perquè hi ha un associacionisme molt fort. En aquell moment s’anava contra una dictadura i hi havia unes necessitats, i ara, per sort, ja hi ha una regidoria de cultura”, destaca. Un altres dels socis treballadors, Pep Boix, afegeix: “Abans es feien reunions clandestines per veure com s’havia d’actuar, ara som un punt de trobada per molts granollerins i volem fomentar la cultura i els autors locals”.
 
No els agrada que els defineixin com a “llibreria de poble”, però el seu model, almenys pel que fa a la part relacionada amb els llibres, s’hi assembla. Preguntats per com s’ho fa una llibreria per arribar a fer 50 anys, no dubten en donar una resposta: “Això s'aconsegueix mantenint l'essència d'una llibreria petita on tothom es coneix. Aquí, tothom és client, veí o amic. Gent que ve a veure en Pep o en Jordi perquè, a part de vendre llibres, els podem comentar, recomanar-ne i fer-la petar”, explica Riu.

Alhora, però, no obliden la necessitat d’arribar a un públic ampli: “Hi ha gent que busca un tracte no tan proper, però sí una oferta àmplia. Hem d’assumir també aquestes demandes. Per mi, el nostre secret és haver sumat capes al tracte personal”, afegeix Boix.
 
Aquesta ampliació del ventall els ha portat allò que consideren que s’adequa més a la seva realitat: una llibreria de referència de ciutat i de comarca. Expliquen orgullosos que molts clients venen de més enllà de Granollers i de comarques veïnes i no tan pròximes, molts cops recomanats per altres clients: “Si no passés això no podríem tirar endavant”, diu Boix. Afegeix que encara que ni tinguin un llibre te’l poden aconseguir i enviar, i creuen que això “marca la diferència”.

Una cooperativa enmig d'un sector amb competidors gegants
 
L'atenció personalitzada és un dels valors afegits de La Gralla respecte altres models segurament més grans, però també més impersonals: “A cada secció tenim professionals que saben de què parlen i que et poden recomanar qualsevol cosa”, detalla Riu. Uns treballadors que, segons ells, gaudeixen de la seva feina i això es nota: “Quan aconsegueixes tres o quatre recomanacions i el client s’enganxa és una sensació brutal”, reconeix.
 
Creuen que aquesta implicació dóna bons resultats: “No compartim un model més gran i fred. Pot funcionar com a cadena a les grans ciutats, però pensem que es pot donar el mateix servei afegint-hi estabilitat en les plantilles, un coneixement de la secció i una profunditat i complicitat amb els clients”, explica Riu. Boix afegeix: “Som una cooperativa de treballadors, ens interessa que el projecte vagi bé. Aquestes grans cadenes, a més, estan lligades a unes editorials i enfocaran el seu camí cap a llibres concrets. En canvi, La Gralla és el resultat de la personalitat de cada responsable de secció”.
 
Els dos responsables reconeixen que es viu un moment complicat per les llibreries. Als qui s’atreveixen a iniciar projectes, però, els recomanen que es reivindiquin: “Estan venent cultura i la gent ho ha de saber. No han de ser només una botiga de llibres, s’han d’involucrar amb l’entorn social i han d’explorar camins conjunts amb altres llibreries, però hi ha una part comercial que no han d’oblidar ni deixar de banda per molt il·lusionats que estiguin al principi”, destaca Riu. A més, alerten de l’esforç que suposa lluitar amb grans gegants: “El consum de llibres potser ha pujat una mica, però observem que cada cop es venen a més llocs, des de supermercats fins a benzineres. Això sí que ens pot afectar”. Lluitar amb projectes com Amazon, també: “És un artefacte que viu de vendre accions. Això els hi permet distribuir productes culturals encara que perdin diners. Amb això no hi podem competir”, reconeix Boix.
 
Un paper actiu al municipi
 
La Gralla es dedica al món del llibre, la música i la papereria, però sempre han volgut anar més enllà. Ja el 1976 van fundar la cooperativa Bestiari, destinada a la logística i els serveis, i que compta amb la presència de diversos establiments d’arreu del país. El 2004 van ampliar la superfície comercial de la botiga i van crear l’Espai Gralla per poder-hi celebrar presentacions literàries i exposicions. Van ser una de les entitats que convocaven el premi literari Jaume Maspons, i col·laboren amb les Festes de l’Ascensió.
 
Els seus impulsors reconeixen que han aconseguit ser un nucli cultural de la ciutat: “Tinc la sensació que som una cruïlla on es troben institucions, autors, la part mes comercial que representen editorials o transports, i nosaltres. Els posem en contacte a tots”, destaca Riu.