Aquestes podrien ser unes línies crítiques i iròniques. Podria ser un article de com l'última moda ens va portar ahir a córrer una vintena de quilòmetres. Xops de dalt a baix, fent xip xap amb els peus. Però no ho és.

Diumenge va ser el cinquè cop que corro la Mitja. Abans, tot sovint, escalfava la cadira als bars i els omplia de fum, com molts de vosaltres. Deixar de fumar diàriament tota aquella quantitat de tabac, va anar acompanyat de començar a córrer, més i millor que abans. Del fum a l'aire. Del bar als camins. A respirar més i millor.

Jo sempre he pensat que corro, mai li dic running. Diuen amb certa gràcia que la diferència rau en els diners que t'hi gastes. Però la veritat és que és un bon vici, saludable. Molt econòmic, en el meu cas, gairebé gratuït.

Potser si que som una plaga, com diuen alguns. Però una plaga de gent que fa salut i es manté en forma. Gent que juga a anar una mica més ràpid. A anar una mica més lluny sense moure'ns del lloc. Però sempre serà millor això, alliberar una mica d'adrenalina i cremar calories, que ser un consumidor sedentari. Si no t'agrada córrer, troba el teu esport i deixa que et canviï. Que t'ompli d'energia. I a gaudir.