La Revista del Vallès, aquest dimecres en un quiosc de Granollers. Foto: NacióGranollersLa històrica Revista del Vallès no ha pogut fer front a la greu crisi que pateix el sector de la comunicació. La caiguda en picat dels ingressos publicitaris i la pèrdua de subscriptors i lectors dels últims anys han llastrat els comptes del setmanari, que, després de 73 anys de vida, s'ha vist obligat a tancar. Aquest divendres, si l'empresa editora no canvia de plans a última hora, es podrà trobar al quiosc el darrer exemplar de la Revista del Vallès, segons informen a NacióGranollers diverses fonts del setmanari nascut l'any 1940 a Granollers. L'actual plantilla de la segona publicació local més antiga de tot Catalunya, només per darrera del Diari de Vilanova, té previst aprofitar l'últim número per acomiadar-se dels seus lectors.
Aquest dimarts a la nit es va celebrar la junta d'accionistes, que va desestimar la petició d'un dels seus membres per quedar-se amb el setmanari, i va decidir tancar-lo. Arran dels greus problemes econòmics, l'empresa editora, Tarafa Editora de Publicaciones, ja havia aplicat un expedient de regulació temporal d'ocupació fa un parell d'anys, i havia anat reduint la plantilla. Amb el tancament del setmanari, una desena de treballadors (que han preferit no fer declaracions fins divendres) perdran la feina. Actualment, el director de la Revista del Vallès és Paco Monja, que fa només uns mesos va substituir en el càrrec Roberto Giménez, al capdavant del setmanari durant gairebé 30 anys.
La Revista del Vallès va néixer el 1940 per la iniciativa d'un grup de joves falangistes, que volien crear el primer setmanari d'informació del Vallès Oriental. Van tenir el vist i plau de l'administració atesa la seva ideologia política. Primer es deia Estilo, però el 1942 van canviar-li el nom pel de Vallès, per donar-li un aire més comarcal. La iconografia, això sí, seguia portant el jou i les fletxes falangistes. El 1977 es decidí fer de la publicació una societat limitada per tal d'evitar qualsevol tipus de represàlia per part del nou govern de l'Estat envers la premsa que havia estat del moviment. Amb el temps, el setmanari es va professionalitzar, i els últims anys va combinar el castellà amb el català en els seus escrits.
