
L'alcalde de Montornès, José A. Montero, s’ha reunit aquest dijous amb l'alcaldessa de Vallromanes, Mari Luz Muñoz, i representants del departament de Cultura de la Generalitat, del Parc de la Serralada Litoral, tècnics i arqueòlegs, per començar a treballar conjuntament en la preservació i recuperació del Castell de Sant Miquel i el seu entorn. Els dos ajuntaments treballaran plegats perquè l'espai del Castell de Sant Miquel i el jaciment ibèric constitueixin un únic Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i no dos, com fins ara. En la trobada s'ha presentat l'aixecament topogràfic de la zona dut a terme per la Generalitat i que ha de servir de base per a la redacció d’un Pla Director que estableixi les accions futures.
Abans de l'estiu, a petició de l'Ajuntament de Montornès i de la Generalitat, guardes del Parc de la Serralada Litoral van dur a terme feines de neteja i desbrossament que van fer visibles algunes estructures del Castell de Sant Miquel que, amb el pas del temps, havien quedat amagades perla vegetació. L'actuació va permetre posar al descobert un mur força sencer al sud de l’edificació i determinar les cantonades d'altres estructures complementàries. Es va desbrossar el fossat exterior i l'entorn de la torre principal, així com l'extrem nord- est on se situaven les estances més importants.
El castell de Sant Miquel, des d'on s'albira tota la plana del Vallès Oriental, es una fortificació medieval que hi ha a la part oriental de Vallromanes, al límit del terme de Montornès, al cim d'un turó. La primera notícia escrita del castell és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l'Homenatge. El nom es deu a l'existència d'una capella propera dedicada a Sant Miquel.
