Nit de conte absurd amb final trist

Crònica de l'obra 'Camarada K', que s'interpreta aquest cap de setmana al Teatre de Ponent

Publicat el 12 de novembre de 2011 a les 15:30
Els actors balears Sergio Baos, Margarilda Grimalt i Joan Manel Vadell. Foto: VO.com

El Teatre de Ponent de Granollers acull durant tot aquest cap de setmana l'obra Camarada K, de la companyia mallorquina Produccions del Mar. Amb una posada en escena senzilla però molt eficaç, els actors balears Sergio Baos, Margarilda Grimalt i Joan Manel Vadell interpreten de manera brillant els textos de l'escriptor surrealista rus Daniil Kharms. Sota la direcció de Joan Carles Bellviure, dramatisme i ironia s'entrellacen per oferir a l'espectador una visió diferent de la Rússia més totalitarista, alhora que reivindiquen la figura d'un escriptor satíric, àcid i gairebé oblidat. Camarada K es torna a interpretar aquest dissabte a les nou del vespre i diumenge a les set de la tarda, després de l'aplaudida actuació d'aquest divendres. La crònica és de Núria Pujolàs:

Tremolor. Ulls humits. Pell de gallina. Agulletes en el somriure. Uf! Uf! Uf! Immillorable!!! Aquestes són les sensacions que he sentit avui, el gran dia màgic, el gran dia de la sort: 11-11-11. Però no és pas que m'hagi tocat cap milionada, ni que hagi viscut la fi del món. Surto del teatre. He vist Camarada K : una obra de teatre al voltant de la vida i textos de l’escriptor rus Daniil Kharms.

Us demano permís per saltar-me tota la síntesi i descripció escènica: no sóc pas una crítica teatral. No puc opinar sobre l'austeritat màgica de l'escenografia. No puc posar nota a dos actors i una actriu excel·lent. No puc lloar una titella gegant amb aparença humana. Desconeixia a Daniil Kharms i en faria un retrat esbiaixat.

Però deixeu-me que us digui que l'absurd brilla , les fades s'impacienten fartes d'esperar a qui no desitja, els somnis estúpids vénen de l'estómac, el bigoti expressa horitzontalitat, sento la tendresa de la corneta i l'experiment científic és a l'hora del te. Què? Tan interessant com absurd? Doncs tot això més tot el que no es pot descriure en paraules era, avui, nit de conte i somnis, en la catedral íntima de Teatre de Ponent.