Valor i Juanico, dos accents de la música íntima

La segona nit del Tastautors a Cardedeu gira cap a la cançó d'autor i mira els Països Catalans

Publicat el 21 de gener de 2012 a les 22:30
Andreu Valor, aquest divendres a la nit a Cardedeu. Foto: J. G. Barbany

Una nit del Tastautors comença amb la ja tradicional cua del públic. Les portes s'obren i la gent de l'Esquellot es reparteix per la sala fent el seu paper d'amfitrió. El gran mèrit del cicle és que compta amb un públic fidel que garanteix una bona entrada i que avisa als músics que hauran de donar el millor d'ells mateixos. Aquest divendres no va ser l'excepció, i Andreu Valor, que obria el concert, s'ho mirava amb respecte. El servei de begudes de la terra començava a funcionar i amb pocs minuts tothom ja era a lloc. Arribava la presentació dels dos convidats de la nit, una altra tradició del cicle. Amb menys literatura que en d'altres edicions, i centrant-se en allò que cal dir, la presentadora va recordar que aquella era una nit íntima, mentre de fons s'hi escoltava el batec dels Països Catalans.

Andreu Valor, de Cocentaina (País Valencià), du dos anys treballant per guanyar-se un lloc en la renovada cançó protesta en català. Com Feliu Ventura, Pau Alabajos i VerdCel, deixeble confés d'Ovidi Montllor, Raimon i Miquel Gil. Com Cesk Freixes o Meritxell Gené, admirador de Llach. Amb tots ells, i com Jordi Montañez i Josep Romeu, iniciant un camí marcat pel compromís social. Valor és una gran veu i un profund missatge. Defensant el llegat dels seus antecessors va versionar Llach, Raimon i Ovidi mentre anava presentant el seu primer disc En les Nostres Mans. Va parlar de la situació del País Valencià, que li serví per explicar el seu univers personal, un cant als valors de la humanitat des del dia a dia.

Valor mostra el seu proper treball
Acompanyat de les pinzellades d'Eduardo Tatabates a la guitarra, Valor va avançar algunes de les cançons del seu proper treball, que es troba en cerca de micromecenatges a través de la plataforma Verkami . El va descriure com a més madur, senzill i íntim. Valor, entre la timidesa i els nervis de qui exposa a un nou públic allò que fa, va guanyar-se Cardedeu a cops de tendresa i acords d'esperança. Només un però per a Valor, ja no li cal explicar tant les cançons, ha de confiar en ell i deixar que el públic entri al seu món, a raig.

Després de l'intermedi, un habitual del Tasatautors i de Cardedeu, Cris Juanico. Reconegut mallorquí, amb anys i panys d'experiència als escenaris i capaç de mudar de pell i seguir la curiositat del compositor i de l'intèrpret. Juanico, amb guitarra elèctrica a les mans i acompanyat d'un contrabaix, va presentar Dues Pedres , el seu últim treball. Se'l va veure content de tornar a Cardedeu, ja que l'última actuació la va aturar per una afonia greu.

Juanico interpreta el seu nou disc Dues pedres
Dues Pedres , disc i espectacle, és una retrospectiva cap a la infantesa, una mena d'autoconeixement musical amb l'encert de la revisió. Cançons del grup Ja t'ho Diré i de la seva carrera en solitari anaven desfilant per l'escenari. Juanico domina el contacte amb el públic i ha trobat en el looper i les bases electròniques una nova joguina per compartir. La veu, marca de la casa, sembla ser l'únic que no vol canviar. Una proposta que precisa de gran atenció per part del públic i que esdevé relaxant muscular d'un divendres nit.

Es va permetre el luxe d'obrir amb el hit Si Vens i va regalimar erotisme a Tu si que en saps i a . Petites espurnes rockeres eren aturades pel qui cerca, en la maduresa, la intimitat. Cris Juanico és un valor segur dalt l'escenari, capaç d'atreure el públic més adult i tornar a l'adolescència a joves que comencen a ser grans. En definitiva, una altra vetllada de música nostra del Tastautors, un cicle referent a la comarca i present arreu del país.

Juanico, amb guitarra elèctrica a les mans i acompanyat d'un contrabaix. Foto: J. G. Barbany