Mons Badia (Vila-seca, 1991) és ambientòloga i consultora en Smart Cities. Des del 2011 presideix el Col·legi Oficial d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), que aquest dissabte celebra el 20è aniversari plenament consolidat i amb 950 membres inscrits. L'acte, amb la presència de David Mascort, comptarà amb les intervencions de diversos ambientòlegs que actualment desenvolupen càrrecs de responsabilitat a l'administració, un fet que segons la presidenta del col·legi mostra la capacitat de lideratge i la transversalitat de la professió.

El COAMB celebra 20 anys. Ja ha quedat enrere haver d'explicar que és un ambientòleg o ambientòloga, no?
Sí, sortosament està superat. Ara, quan dius la professió ja se sap a què es dedica un ambientòleg. Sí que és cert que es pregunta habitualment a quin subsector treballes, ja que el camp d'actuació és molt ampli. De fet, més aviat el que fem aviat és obrir noves vies de mercat i redefinir el nostre rol.

Quins són aquests nous camps on comencen a treballar els ambientòlegs?
Una de les línies noves és la certificació de rodatges de pel·lícules sostenibles. De fet, aquest juny organitzarem un curs sobre aquest àmbit. També, de manera més incipient, estem explorant l'àmbit financer, com incloure la sostenibilitat en la inversió.

L'últim pas d'aquesta consolidació va ser la creació del Cos d'Ambientòlegs de la Generalitat. Per què era tan important?
Era un pas clau. Si les ofertes de treball estan especialitzades en cossos específics, també en calien per als ambientòlegs. Fins aleshores, ens havíem de presentar a oposicions amb cossos genèrics. És un reconeixement necessari i que tenia tot el sentit.

Ara mateix, les empreses i les administracions tenen un pic de feina -en part pel context dels Next Generation- i l'ambientòleg és un perfil molt buscat. És una situació conjuntural o més estructural?
Creiem que és estructural. La demanda d'ambientòlegs ha anat en augment de manera gradual, més enllà de conjuntures com poden ser les que comentes i que segur que també tenen incidència. De fet, en l'àmbit internacional s'estima que hi ha el doble d'ofertes en qüestions ambientals que la gent que hi pot accedir. És un moment de gran demanda causada per la rellevància del sector i no esperem cap declivi.

És una professió feminitzada? Quatre dels cinc membres de la comissió permanent del COAMB sou dones...
La situació actual és excepcional, ja que les anteriors permanents eren més paritàries. Això sí, és cert que el 60% de les col·legiades són dones.

Hi ha ambientòlegs que són directors generals o responsables d'agències ambientals -Samuel Reyes, Mireia Boya, Marc Vilahur, Marta Morera, Arnau Queralt o Leo Bejarano-, però encara no ho ha estat cap conseller o consellera. Acabarà passant?
No en tinc cap dubte. És qüestió de temps que un ambientòleg sigui conseller de la Generalitat. Tots aquests perfils que estan assumint el lideratge demostren que les capacitats i la transversalitat de la nostra professió són imprescindibles per un càrrec d'aquesta magnitud.

“Tots aquests perfils que estan assumint lideratge demostren que les capacitats i la transversalitat de la nostra professió són imprescindibles”

De fet, el director de la policia també és ambientòleg...
Sí! I, a més, està col·legiat. De fet, segurament a Catalunya a diferència d'altres països no s'ha explorat la qüestió dels crims ambientals com un àmbit a desenvolupar també laboralment.

Parlant del Govern, com s'haurien d'organitzar les polítiques de sostenibilitat al Govern. També consideren necessària una vicepresidència com fan diverses entitats ambientalistes?
Tenim clar que, tal com va passar fins al 2010, cal un Departament de Medi Ambient que tingui en exclusiva les competències d'acció climàtica. La magnitud del repte obliga a no diluir-ho amb altres qüestions. En un moment en què Europa aposta per dues transformacions -verda i digital-, Catalunya no es pot permetre no disposar d'una conselleria específica. La vicepresidència seria idònia per permetre que les polítiques penetrin al conjunt del Govern, però sobretot reclamem el departament propi.

“Catalunya no es pot permetre no disposar d'una conselleria específica per a les polítiques ambientals”

En aquest sentit, creuen que ha funcionat tenir un departament que englobi les antigues competències de Medi Ambient amb les d'Agricultura?
Malgrat entendre la vinculació amb els dos temes, que hagin coincidit l'emergència per sequera i la revolta pagesa mostren clarament la importància dels dos àmbits i la necessitat de disposar de conselleries pròpies.

La legislatura ha acabat de manera abrupta i diverses lleis o plans han quedat sense aprovar o desplegar. Quina és la primera qüestió que hauria de desencallar el futur Govern?
Cal accelerar les inversions per afrontar la sequera així com crear un marc estable per implantar les energies renovables. A més, aprovar les lleis que han quedat pendents com la de residus, la de biodiversitat o posar en marxa l'Agència de la Natura, entre altres.

Els que vam estudiar aquesta carrera se'ns qüestionava que aprendríem una mica de tot i poc de res. Anys després, això és una fortalesa o una feblesa?
Una fortalesa, sense cap mena de dubte. Ara mateix, hi ha molta demanda de feines del sector ambiental, però també de perfils de coordinació amb visió estratègica, que tenim gràcies a la nostra formació. Precisament, que hi hagi tants directors generals que ho siguin, mostra que és un element que suma. Això no impedeix que, després de la carrera, t'hagis d'especialitzar.

En plena emergència climàtica, com veu el futur de la professió per als pròxims 20 anys?
La nostra professió és imprescindible i continuarà sent imprescindible en els pròxims vint anys. També tinc clar que, davant del repte que tenim com a societat, hem d'assumir més esperit crític davant del greenwashing i les falses solucions, però també un punt de resiliència i creativitat. Com més clar són els efectes de la crisi climàtica, més se'ns demana com a professionals què podem fer. Això és una responsabilitat: cal més capacitació i innovació.

“Hem d'assumir més esperit crític davant del greenwashing i les falses solucions, però també resiliència i creativitat”

Parlava d'esperit crític. Fins a quin punt la professionalitat i el rigor s'ha de combinar amb un cert activisme ben entès?
En part, crec que és important per conèixer el repte des de tots els vessants, per tenir una visió de 360 graus. Si acabes la carrera i directament te'n vas al món laboral, sense haver-te implicat en cap mena de moviment, penso que et poc mancar conèixer una part de la realitat. Perquè és cert que tradicionalment ha faltat manca de compromís des dels àmbits empresarial i polític. Ara bé, no és imprescindible i, al mateix temps, està bé que qui només conegui la realitat des de l'activisme o des del sector públic, durant un període pugui fer-ho des del privat.