La revolta pagesa ha aconseguit flexibilitzar les restriccions del pla de sequera, però també modificar el nom de la conselleria. Si es compleix l'acord del Parlament, passarà a ser d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Acció Climàtica. Les polítiques ambientals, si més no nominalment, passaran a la cua del nou departament.

Una situació que reobre una vella controvèrsia: Catalunya es pot permetre no tenir un Departament de Medi Ambient independent? Creat el 1991 i suprimit el 2010, ha transitat primer sota el paraigua de Territori i més recentment agrupat amb les competències del sector primari. Un encaix no resolt i que des de diversos sectors ambientalistes es vol aprofitar per repensar: "La crisi climàtica i de biodiversisitat no poden ser l'apèndix de res", apunta Sergi Nuss, portaveu de l'aliança d'entitats El Futur és Ara.
 

Catalunya: de ser pionera a suprimir la conselleria

Catalunya va ser pionera en la creació del Departament de Medi Ambient. Jordi Pujol va escollir l'enginyer Albert Vilalta per ser-ne el primer conseller l'abril de 1991, pocs mesos abans de la celebració de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, on es va posar les bases de les actuals COP de canvi climàtic i biodiversitat.


Disposar d'una conselleria pròpia va suposar un desplegament legislatiu força avançat, especialment en el context de l'Estat -no va existir un ministeri fins al 1996-. Es va aprovar el pla d'espais d'interès natural, la llei de residus o els primers plans de sanejament, entre altres.

Més enllà de petits canvis en els àmbits competencials, el Departament de Medi Ambient es va mantenir estable fins al 2010. En ple context de retallades, Artur Mas va decidir-ne la supressió i adscriure'n les competències al Departament de Política Territorial amb la denominació de Territori i Sostenibilitat. "Va ser una decisió nefasta i encara n'estem pagant les conseqüències", assegura Sandra Carrera, directora de la Xarxa de Conservació de la Natural.

L'eliminació, que també responia a la voluntat de centrar-se en l'activitat econòmica més que en la protecció ambiental, segons recullen les cròniques periodístiques de l'època, va ser fortament contestada per les entitats ecologistes així com ICV. ERC, en canvi, assumia que calia replantejar l'antic Departament de Medi Ambient i advocava per unificar-ho amb les competències del sector primari, com va acabar passant una dècada després.


 

El macrodepartament d'Acció Climàtica

El repartiment competencial es va mantenir fins al govern presidit per Quim Torra. Teresa Jordà era consellera d'Agricultura mentre que Damià Calvet ho era de Territori. Tanmateix, les eleccions del febrer de 2021 van suposar un canvi d'escenari. L'acord de legislatura entre ERC i la CUP apostava per la "creació de la conselleria d'Acció pel Clima" -els anticapitalistes, en campanya, anaven més enllà i proposaven una vicepresidència de Transició Ecosocial-.

Una vegada desencallada la investidura de Pere Aragonès, Teresa Jordà va passar a pilotar una macroconselleria que no només incloïa les competències de Medi Ambient i Agricultura, sinó també les d'Energia, sovint vinculades a Economia o Empresa. Una estructura amb cinc unitats directives -secretaria general, secretaria d'Acció Climàtica, secretària d'Alimentació, secretaria d'Agenda Rural i direcció general de Política Marítima- així com onze organismes autònoms entre agències, consells i instituts. A més, es va acordar la creació de L'Energètica pública.


Tres anys després, el conseller David Mascort necessitava cessions als pagesos per tal d'aturar una segona onada de protestes que amenaçaven en ser indefinides. "El nom del departament pot semblar una qüestió fútil, però pels pagesos i ramaders és una qüestió transcendental", va assegurar aleshores. Malgrat que tothom va donar per fet que se substituirà "Alimentació i Agenda Rural" per "Agricultura, Ramaderia i Pesca", les proposicions aprovades al Parlament situen per davant els noms del sector primari mentre que Acció Climàtica quedaria a la cua.
 

Entre un departament propi i unes polítiques clares

El canvi de nom del departament ha reobert el vell debat sobre si Catalunya ha de tenir una conselleria dedicada específicament al medi ambient -els estats espanyol i francès tenen ministeris de Transició Ecològica-. Una de les veus més clares és de l'aliança El Futur és Ara, una xarxa que aplega entitats ambientalistes molt actives en l'àmbit de la reflexió i de fer propostes de futur com són Renovem-nos o Oikia.

Aposten per aprofitar les mobilitzacions pageses per tornar a separar les dues conselleries. "El sector primari mereix un departament per abordar una situació molt complicada. Però el canvi climàtic és el principal problema del segle XXI i no pot quedar aigualit", assegura el seu portaveu Sergi Nuss, en declaracions a Nació.
 

La crisi climàtica i de biodiversisitat no poden ser l'apèndix de res

La federació Ecologistes de Catalunya així com Ecologistes en Acció no només reclamen una restitució immediata del Departament de Medi Ambient sinó que tinguin rang de vicepresidència. "És una eina imprescindible per afrontar els reptes majúsculs de la gran crisi ambiental i climàtica que tenim a Catalunya", apunten els primers. "En el seu dia ja vam dir que unir en un mateix departament Medi Ambient i Agricultura no era una bona idea: cal que les polítiques ambientals estiguin presents a tot el govern de forma transversal", afegeixen els segons.

El 2021 també van criticar la decisió la Xarxa de Conservació de la Natura, conservació.cat i el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya. “Hi havia el compromís de recuperar un departament propi, però amb les negociacions polítiques es va perdre. Volíem una vicepresidència de Transició Ecològica com tenen tants països europeus”, explica Sandra Carrera a Nació.
 

El resultat d'incloure la secretaria d'Acció Climàtica a Agricultura ha estat nefast

“El resultat, com va passar el 2010, ha estat nefast”, assegura. En aquest sentit, la directora de la XCN destaca el bloqueig en la creació de l'Agència de la Natura. “En un moment que tenim capacitat de recaptació, no s'està poden executar per manca de l'organisme”, es lamenta.

Sergi Nuss, que també és professor del Departament de Geografia de la Universitat de Girona, destaca precisament la necessitat d'aquesta transversalitat. "El sector primari només representa un 12% de les emissions a Catalunya. Cal una conselleria forta, amb capacitat d'interlocució amb la resta, per abordar els àmbits energètics, però també l'industrial, el turístic, la construcció i la mobilitat", assenyala.
 

L'important, més enllà de la forma, és que s'avanci en els reptes a assolir: els ambientals i els vinculats a les polítiques sectorials

Menys contundent es mostra Isabel Pont, directora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB. Especialitzada en dret ambiental, admet que és una qüestió complexa arreu del món, malgrat la tendència general en passar d'encabir-ho en ministeris de Territori i d'Obres Públiques a estructures altament especialitzades.

Més enllà de la forma, considera que el "veritablement important és que s'avanci en els reptes a assolir, tant els nítidament ambientals com els vinculats d'integrar-los a polítiques sectorials com les de transport, agricultura, pesca o turisme, entre altres".