El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb 176 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts i PNB), 33 en contra (Vox) i 138 abstencions (PP) la llei contra el malbaratament alimentari que obligarà els actors implicats a donar els aliments que no han venut a partir de l'1 de gener del 2025. En aquest sentit, la norma inclou un règim sancionador amb multes de fins a 500.000 euros per a les indústries, empreses de distribució al detall, hostaleria i restauració que no n'apliquin els termes.
Amb tot, el govern espanyol vol reduir la quantitat d'aliments que acaben a les escombraries. Així, la llei estableix que els grans supermercats tindran l'obligació de disposar d'un pla per prevenir el malbaratament i arribar a acords amb bancs d'aliments o ONG per facilitar el menjar que es pugui consumir, però estigui amb una data pròxima a la caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies devenda de "productes lletjos".
I és que, segons els càlculs oficials, l'any 2020 es van llençar 1.364 milions de quilos d'aliments a les llars de l'Estat, el qual suposa una mitjana de 31 quilos o litres per persona. El govern espanyol avisa que aquest fenomen afecta el conjunt de la cadena alimentària, des del camp fins als restaurants, passant per les fàbriques i els supermercats. Per resoldre-ho, s'ha creat un catàleg de bones pràctiques i el règim sancionador.
La norma s'havia d'aprovar durant la passada legislatura, però va decaure fruit de la convocatòria de les eleccions anticipades del 23-J. De fet, forma part dels compromisos de l'Estat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos en l'Agenda 2030 de l'ONU i mira de fomentar la "pedagogia" i les bones pràctiques per a tots els actors implicats.
Segons la FAO, actualment es desaprofita aproximadament el 30% dels aliments que es produeixen al món, mentre que, a la Unió Europea, aquesta xifra voreja el 20%. "Són els països amb millor nivell de renda els que malgasten menys", ha remarcat el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas. Tanmateix, ha alertat que la major part d'aquest malbaratament es produeix a la fase de transformació, a l'hostaleria i a les llars.
Acords amb ONG, carmanyoles i aliments "lletjos"
La llei estableix que els grans supermercats tindran l'obligació de disposar d'un acord amb bancs d'aliments o ONG per facilitar el menjar que es puguin consumir, però estigui amb una data pròxima a la caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies de venda productes lletjos o poc estètics amb l'objectiu d'incrementar el consum d'aliments de temporada i proximitat. Així mateix, la llei obliga els bars i restaurants a permetre que els clients s'enduguin allò que no han menjat o begut en un envàs.
En el segon ordre de prioritats es contempla la transformació dels aliments que no s'hagin venut, però que mantinguin les condicions òptimes de consum, en productes com sucs, melmelades o cremes, entre d'altres. Quan els aliments ja no siguin aptes per al consum humà, la preferència d'ús serà, per aquest ordre, l'alimentació animal i fabricació de pinsos; l'ús com a subproductes en una altra indústria ja com a residus, i l'obtenció de compost o biocombustibles.