El canvi climàtic continua accelerat i, per exemple, és quasi segur que a curt termini es batrà el rècord de temperatura global assolit el 2024. Més enllà de les dades meteorològiques, les condicions extremes provoquen impactes socials desiguals: afecten més les comunitats més pobres, les dones o els pobles indígenes. Concretament, segons un informe de la Unesco i la Fundació “la Caixa”, a mitjan segle hi haurà un total de 2.500 milions de persones exposades a calor extrema. Unes condicions que forçaran les migracions climàtiques, una realitat que encara no compta amb estatus legal.

El canvi climàtic com a crisi de justícia social

Massa sovint, es planteja la crisi climàtica de manera simple. L'ús de combustibles fòssils provoca un augment de concentració de gasos d'efecte hivernacle que es tradueix en un increment de la temperatura global. “La transició justa no es limita a reduir les emissions, sinó a abordar les desigualtats i a protegir els més vulnerables”, adverteix Gustavo Merino, director de Polítiques Socials de la Unesco. Aquesta agència de les Nacions Unides, juntament amb la Fundació “la Caixa”, ha presentat un informe que avalua l'impacte diferenciat tant de l'escalfament global com de les polítiques per combatre'l. “El canvi climàtic també és una crisi de justícia social”, afegeix responsable d’Aliances Estratègiques Internacionals del Palau Macaya.

El document l'ha liderat Rodolfo Lacy, exdirector de Medi Ambient de l'OCDE i investigador associat a les universitats Nacional Autònoma de Mèxic i d'Arizona. L'objectiu ha estat identificar els “impactes diferenciats” en cada regió del món, a partir de qüestions com la renda, el gènere o les comunitats indígenes. En aquest sentit, fins a 2.500 milions de persones estaran exposats a una calor extrema a mitjan segle -temperatures superiors als 35 ºC durant més de dotze setmanes a l'any-. No és el mateix patir-les des d'un suburbi de l'Amèrica Llatina que d'un xalet de luxe a Dubai. En aquest sentit, fins a 239 milions dels afectats patiran condicions d'extrema pobresa.

Els refugiats climàtics no estan reconeguts

Què és un refugiat o un migrant climàtic? Es tracta d'aquella persona que necessita marxar del seu territori a causa d'unes condicions meteorològiques extremes que li impedeixen viure amb unes condicions mínimes o garantir la supervivència econòmica. Més enllà de definicions lingüístiques, no n'hi ha de legals, un fet que des de la Unesco es considera que cal solucionar.

Aquest fet en dificulta el recompte. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, la dècada passada fins a 60.000 persones van haver-se de desplaçar diàriament a causa de fenòmens climàtics extrems. L'increment de temperatures previst per a mitjan segle -en l'escenari intermedi- assenyala que la població que es plantejarà desplaçar-se -fins a 1.200 milions al conjunt del planeta- també arribarà al Nord global. “Poden ser desplaçats interns o haver de canviar de país”, apunta Gustavo Merino. “No actuar contra el canvi climàtic suposarà augmentar les migracions”, afegeix Rodolfo Lacy sobre les polítiques negacionistes de països com els Estats Units.

Els sectors afectats per la transició ecològica

Quan es parla de desigualtats no només és important els afectats directament per l'escalfament global sinó també per les polítiques climàtiques. En aquest sentit, l'estudi identifica fins a 325 milions de treballadors -especialment de sectors manufacturer, miner i energètic- que es podrien quedar sense feina l'any 2050 per les transformacions econòmiques vinculades a la transició ecològica. “Cal capacitar els treballadors dels sectors afectats perquè puguin canviar cap a nous sectors, però també calen xarxes de protecció social que ho acompanyin”, destaca el responsable de la Unesco.

Més enllà dels treballadors d'alguns sectors, un dels col·lectius més vulnerables són les dones, ja que s'estima que 1.400 milions estaran afectades per esdeveniments climàtics extrems. “Molts homes migren, però són elles les que es queden als territoris per tenir cura de la família”, assenyala l'investigador responsable de l'informe.