L'autèntic fet diferencial català

«Una prioritat del nou Govern ha de ser arribar al 2030 reduint al màxim la diferència de l'aportació de les renovables entre Catalunya i l'Estat»

Subscriu-te a Impacte: la newsletter sobre emergència climàtica

Catalunya només produeix un 15% d'electricitat amb fonts renovables | ACN

18 de maig de 2024, 09:00

Actualitzat: 24 de maig, 16:52h

La setmana passada, la fi de l'emergència per sequera i la recta final de la campanya electoral, van fer que passés una mica desapercebuda una notícia d'impacte. El 30% de l'electricitat mundial ja és d'origen renovable.

En un context d'estabilitat de l'aportació de la hidroelèctrica, el gran salt l'ha permès l'eòlica i la solar. El 2000 només aportaven un 0,2% de la producció elèctrica mentre que l'any passat ja era el 13,4%. Més enllà de la dada hi ha una qüestió important: el 2023 molt probablement es va fer el pic d'emissions del sector elèctric.

Europa, per la seva banda, ha arribat al 44% i avança cap a l'objectiu del 72% per a final de la dècada. Un dels tractors de la transició energètica europea és l'estat espanyol que va tancar el 2023 superant per primera vegada el 50%, amb l'eòlica aportant el 24% de l'electricitat. Alguns dies, a més, s'ha arribat a pics de tres quarts parts de l'electricitat 100% renovable.

Aportació de les fonts renovable i no renovables (2023)

I Catalunya? Ai. El 2023 només un 15,4% d'electricitat d'origen renovable, una xifra que ha anat a la baixa els darrers anys perquè a la lenta transició energètica se li suma l'impacte de la sequera. 35 punts per sota del conjunt de l'Estat -segurament Espanya sense Catalunya fregaria el 60%-, que esdevenen un autèntic fet diferencial català que, amb urgència, caldrà abordar com superar.

El nostre país és un dels més nuclearitzats del món: els tres reactors aporten el 59% de l'electricitat. Tot i que no generi emissions directes, sembla mentida que en aquest punt de la pel·lícula encara s'hagi d'argumentar que és una font no renovable i insostenible. Més enllà de discussions bizantines, la realitat és que entre el 2030 i 2035 s'apagaran les nuclears catalanes.

Com es cobrirà tota aquesta energia? Produint-la aquí o important-la? De moment, dues males notícies en poques hores: l'únic parc eòlic autoritzat a l'Empordà queda en mans de la justícia mentre que la manca de pressupostos afecta el projecte experimental del golf de Roses. Com avançar? Cal accelerar les tramitacions? Augmentar les compensacions als municipis? Sigui com sigui, una de les màximes prioritats del nou Govern ha de ser arribar a finals de la dècada reduint al màxim aquest fet diferencial català. Ens hi va el futur.

Cap a una política energètica europea comuna

No deixem l'energia, aquesta setmana la Fundació Renovables ha aprofitat la prèvia de les eleccions europees per presentar les bases del que hauria de ser una política comuna en aquest àmbit. "No pot haver-hi tantes desigualtats entre països. La col·laboració és molt més productiva", ens va explicar Ismael Morales, responsable de Polítiques Climàtiques del think tank.

Més enllà de les mesures proposades -les podeu consultar aquí resumides i l'informe complet en aquest altre enllaç-, em quedo amb algunes de les idees que ens va transmetre Fernando Fernando, president de la Fundació Renovables.

"Malgrat que hi ha una bona base amb les actuals directives -de renovables, eficiència i greenwashing-, hi ha massa llacunes que obren la porta a tecnologies contaminants".
"Cal excloure clarament el gas natural i la nuclear com a fonts sostenibles".
"En hidrogen verd s'aposta per l'oferta sense tenir en compte la demanda en el marc d'un capitalisme concessional. Acabarem amb magnífics monuments funeraris d'hidrogen verd en un futur".
"A l'Estat s'aposta per l'electricitat renovable, però no per electrificar la demanda energètica. Si no hi ha aquesta substitució, continuarem depenent dels combustibles fòssils".