A Catalunya es va fer servir amiant durant dècades per a múltiples usos de la construcció. En tractar-se d'un material potencialment cancerigen i que es degrada amb certa facilitat, no només se'n va prohibir la venda sinó que se n'ha incentivat la retirada. Tot i això, amb l'actual ritme es tardaria 100 anys a aconseguir-ho, un fet que des de la Generalitat es considera inassumible. Per aquest motiu, l'executiu ha aprovat una llei pionera que pretén accelerar-ne l'eliminació, especialment en aquells casos que estiguin en mal estat. "És un greu problema de salut pública", destaca la consellera i portaveu Sílvia Paneque.

Una llei que s'aprova per segona vegada

La llei per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya era un dels elements inclosos en el pla nacional presentat el març de 2023. Ara fa pocs mesos, en un dels darrers consells executius del govern de Pere Aragonès, es va aprovar la norma que, lògicament, mai es va arribar a tramitar al Parlament.

Ara, el nou Govern ha recuperat el text íntegrament -Paneque ha agraït expressament la tasca d'Aragonès i ha recordat que formava part de l'acord d'investidura- i preveu fer-ne algunes mínimes actualitzacions quan es tramiti a la cambra catalana. Es tracta d'una llei pionera, ja que no n'hi ha cap de similar ni a la resta de l'Estat ni al conjunt d'Europa i pretén dotar de cobertura jurídica en l'aposta dels darrers anys per accelerar l'eliminació d'aquest material que, si es degrada, pot provocar càncers com el de pulmó, asbestosi o mesotelioma.

La llei, això sí, no té objectius numèrics de retirada. En aquest sentit, s'ha evitat entrar en contradicció amb la llei de residus estatal que obliga a retirar aquell fibrociment que estigui en mal estat i, per tant, suposi un risc per a la salut humana. En canvi, la nova normativa dota d'instruments per forçar aquesta eliminació, amb sancions de fins a 100.000 euros així com permetre que l'administració actuï de manera subsidiària per executar-ho.

La nova llei no té objectius numèrics de retirada, però incorpora instruments per forçar-ne l'eliminació quan estigui en mal estat

Quant amiant hi ha a Catalunya?

L'amiant és un mineral molt abundant a la natura format per fibres. Per a la construcció -en teulades, però també balcons, tanques, canonades, dipòsits o fals sostre- s'utilitzava barrejant-ho amb ciment. Es tracta del fibrociment, més conegut a casa nostra com a “uralita”, per l'empresa que les produïa des de Cerdanyola del Vallès.

Es va usar molt especialment entre els anys 60 i 80 del segle passat, amb una vida útil entre les tres i les cinc dècades. “Estem arribant a aquest límit i ara comencem a tenir problemes”, subratlla Sílvia Paneque. En aquest sentit, s'estima que se'n van arribar a instal·lar fins a 4 milions de tones, de les quals almenys una ja hauria estat retirada. Ara bé, no se sap realment quant amiant queda a Catalunya i un dels objectius de la llei és solucionar aquest dèficit.

No se sap realment quant amiant hi ha a Catalunya: s'estima que poden ser entre 2 i 3 milions de tones

L'estudi més ambiciós en aquest sentit considera que n'hi ha encara entre 2 i 3 milions. L'Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya, per la seva banda, ha certificat amb vols aeris un total de 0,8 milions només en cobertes superiors a 35 metres quadrats. Una xifra que no inclou la resta d'elements d'aquest material que poden estar situats en quasi qualsevol part dels edificis.

Cap a un cens de l'amiant a Catalunya

Una de les obligacions de la llei estatal de residus és que els ajuntaments havien d'elaborar un cens municipal abans de l'abril de 2023. Segons dades de la Síndica de Greuges, només ho han complert el 28% dels ens locals catalans -un total de 268 entre els quals Barcelona- i únicament en sis casoshan presentat plans de retirada.

• Badia del Vallès
• Flix
• Masquefa
• La Pobla de Segur
• Ripoll
• Sant Llorenç de la Muga

Ara bé, la Generalitat admet que es tractava d'una disposició molt genèrica sense cap mena d'instrucció, suport econòmic ni guia de com executar-ho. Malgrat que asseguren ser proactius per avançar en aquest camp, fonts governamentals admeten que no serà fàcil augmentar ràpidament el percentatge de municipis amb els censos completats.

Un dels objectius de la llei, de fet, és aconseguir una fotografia el màxim d'exacte de l'amiant a Catalunya. A banda de millorar el mapa de cobertes, avançar en els censos municipals -que haurien d'incloure també la part externa dels edificis privats-, la mateixa Generalitat encara la recta final del seu propi inventari. Actualment, ha revisat el 83% dels edificis i ha trobat que almenys 500 tenen fibrociment -un 10% dels avaluats-.

Almenys 500 edificis de la Generalitat tenen ambient, però encara en queden un 17% per avaluar

Una de les novetats del text aprovat per l'executiu català és la introducció d'un certificat de presència d'amiant per a les operacions de compravenda o lloguer. “Els propietaris tindran un incentiu per retirar-lo perquè no perdi valor”, apunten fonts del Govern. També s'aprofitaran les inspeccions d'edificis (ITE), la dels ascensors o les actuacions dels Bombers per recollir el màxim d'informació de l'interior de les finques. A més, es preveu un fons estructural de 10 milions anuals fins al 2032 per subvencionar projectes de retirada. "És una quantitat adequada, però no descartem ampliar-lo a través del Fons Climàtic", assenyala la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. En aquest sentit, un dels elements que es vol mantenir és fomentar la substitució de cobertes d'amiant per plaques solars fotovoltaiques.