L'executiu d'ERC va aprovar la setmana passada al Parlament un decret que només va rebre a favor els vots dels republicans. A partir d'aquest moment, el Govern va convocar reunions amb els partits de l'oposició per intentar consensuar modificacions a la norma i aconseguir prou suports per implementar-la. Han estat les sancions cap als ajuntaments -per no tenir plans d'emergència o per gastar més aigua de l'establerta en un nivell d'alerta- les protagonistes de la trobada, profundament marcada per la batalla de les eleccions municipals.
Tant el PSC com Junts tenien molt clar que qualsevol acord hauria d'eximir de responsabilitats les administracions locals i focalitzar-les en l'executiu d'Aragonès. Demanaven, o bé derogar les sancions (Junts), o fer una moratòria de com a mínim fins al setembre (PSC). El Govern, davant les demandes dels dos grups majoritaris de l'oposició, havia elaborat finalment una proposta d'acord, incorporant també les demandes de la CUP i els comuns. Sobre el règim sancionador, el Govern s'havia obert a una moratòria fins a l'1 de juliol del 2023, però aquesta data no ha estat suficient per als socialistes, que han fet caure qualsevol possibilitat d'acord. Fins i tot Junts, durant la reunió, havia acceptat inicialment la proposta de l'executiu d'ERC.
Tot i que la proposta del Govern incorporava moltes altres qüestions com incorporar noves mesures que havien demanat els grups, aquestes han quedat en un segon pla pel règim sancionador. Concretament, es proposaven mesures com ajudes a ens locals per poder fer obres en baixa, ampliar les subvencions de l'Agència Catalana de l'Aigua de 15 a 40 milions d'euros, donar suport a la redacció de plans d'emergència per municipis, o prioritzar infraestructures orientades a ampliar la capacitat hídrica del país, com l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera. Malgrat que aquestes mesures no s'hagin consensuat, el Govern continuarà amb el seu full de ruta materialitzat en el decret aprovat la setmana passada.
Cimera Contra La Sequera: Proposta d'Acord Amb Grups Parlamentaris by edicio naciodigital on Scribd
"Aquesta situació, dubto que s'hagués produït si no estiguéssim a la cantonada d'unes eleccions municipals. El missatge a la ciutadania no és el que hauria de donar la classe política", ha etzibat la consellera d'Acció Climàtica abans de tancar la seva intervenció. Preguntat el Govern explícitament per les sancions a les administracions locals, ha explicat que a hores d'ara encara no se n'ha imposat cap, i que primer s'està optant per advertir els ens locals que incompleixen, abans de sancionar. És a dir, que a la pràctica l'executiu, malgrat no haver-ho posat sobre un paper, ja estava aplicant una moratòria.
La cimera, encapçalada per Pere Aragonès i Teresa Jordà, també ha comptat amb la participació del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent; el director de l'ACA, Samuel Reyes; la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca; el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, David Rodríguez; i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Per part de l'oposició, hi han assistit tots els grups parlamentaris excepte Vox, que no ha estat convocat.
Un cop acabada la reunió, des del PSC, la diputada Sílvia Paneque ha defensat la seva postura de no sancionar els ajuntaments fins al setembre, i ha assegurat que aquesta proposta no té raó perquè "cap alcalde malmet ni una sola gota d'aigua a Catalunya". Així mateix, ha negat que els socialistes s'hagin oposat al pacte per "electoralisme", com l'havia acusat l'executiu i altres partits.
Al mateix temps, des de Junts, Albert Batet, ha carregat contra socialistes i republicans de pensar "més en el partit que en el país", i ha reivindicat la seva "responsabilitat" quan s'han obert a acceptar la proposta d'ERC sobre la moratòria. Finalment, ha explicat que el grup estudiarà registrar un projecte de llei sobre la sequera si la Generalitat "no pren la iniciativa".
La postura ha estat diferent, però, per part de la CUP i els comuns, que han culpat la "sociovergència" d'haver monopolitzat el debat amb l'excusa del règim sancionador. L'anticapitalista Eulàlia Reguant ha assegurat que la posició de PSC i Junts s'ha fonamentat en el "tacticisme electoral" per tal de mostrar la "debilitat" del Govern: "Vergonya i decepció", ha denunciat.
També Jéssica Albiach, presidenta d'En Comú ha carregat contra el xantatge de socialistes i juntaires: "És una pinça amb interessos electoralistes", ha lamentat. Així mateix, ha assegurat que no té cap mena de sentit la moratòria per als ajuntaments: "Pretenen que mentre els agricultors no poden regar els camps, els ajuntaments puguin regar els seus jardins", en una referència a la campanya del 28-M.
Retrets per convocar-se tard
La cimera de l'aigua s'havia fet esperar. Tots els partits de l'oposició havien defensat des d'un inici que s'hauria d'haver celebrat abans que l'executiu tirés endavant el primer decret sense consens previ amb l'oposició. No va ser així, i sota les acusacions d'"unilateralitat", el Govern va acabar avalant la setmana passada el decret al Parlament amb l'únic suport d'ERC. Tant el PSC, com Junts, la CUP i els comuns es van abstenir en un exercici de "responsabilitat" després d'haver adquirit el compromís del Govern de negociar posteriorment un possible nou decret.Després d'aquest toc d'atenció per part de l'oposició, el Govern ha dut a terme diverses reunions amb quatre dels grups parlamentaris -PSC, Junts, CUP i comuns- per establir les bases per arribar a una entesa aquest divendres. Fins i tot aquest matí se n'ha fet una altra com a prèvia on han aflorat les discrepàncies. En totes les reunions, els partits hi han anat amb els deures fets i una bateria de propostes. Finalment no hi ha entesa. Què canvia a hores d'ara? "Res", asseguren fonts dels republicans, si bé lamenten no haver pogut mostrar una imatge d'unitat.
Situació actual
L'actual sequera va començar a la primavera de 2021 i ja només està superada per la del període 2004-2008. Això sí, ja és de rècord a les comarques barcelonines i gironines, l'àrea amb una major població i, per tant, amb un major impacte.Amb els embasaments per sota el 27%, la solució més ràpida i efectiva seria tenir una primavera molt plujosa com la que va solucionar la sequera del 2008. En aquest sentit, què diuen els models estacionals?
Preveuen un abril amb una precipitació normal i un maig amb més pluja que la mitjana. Més enllà de la baixa fiabilitat d'aquests models, si s'acabés produint aquest escenari només seria un alleugeriment, ja que segons destaca el Servei Meteorològic de Catalunya el dèficit acumulat se situa en uns 600 mm, la quantitat que es recull a Barcelona en un any sencer.
Si no plou, emergència a finals d'estiu
En l'escenari que continuï plovent molt per sota la mitjana, l'Agència Catalana de l'Aigua preveu que la declaració d'emergència –la darrera de les cinc fases-, es produeixi entre finals d'agost i setembre. El pla de sequera determina que per fer-ho els embassaments de les conques internes han d'estar al 16%, però no es descarta fer-ho abans, tal com ha passat amb l'escenari d'excepcionalitat.Seria aleshores quan ja es podrien començar a aplicar restriccions més dures en l'àmbit domèstic. En tot cas, correspondria a cada ajuntament o a l'organisme supramunicipal competent decidir-les en funció dels seus plans d'emergència. L'opció de tallar el subministrament durant unes hores seria el més extrem, mentre que inicialment el menys contundent seria el de rebaixar la pressió a la xarxa.
[noticiadiari]2/254635[/noticiadiari]
