​Les dutxes dels gimnasos no es tancaran fins que la sequera sigui extrema

El Govern modifica el pla de sequera i situa aquesta mesura en la fase 2 d'emergència en piscines i instal·lacions amb reg, i s'estendrà a la resta de casos en emergència 3

Els gimnasos no hauran de tancar dutxes de manera immediata
Els gimnasos no hauran de tancar dutxes de manera immediata | Europa Press
16 de gener de 2024, 14:25
Actualitzat: 14:46h
El pla de sequera contempla l'emergència com la fase amb les restriccions més dures. Tanmateix, a diferència dels escenaris anteriors, hi ha tres gradacions: emergència 1, emergència 2 i emergència 3. En el primer cas es limita la dotació d'aigua a 200 litres per habitants i dia, al segon a 180 i el tercer, en una situació ja crítica, a només 160 litres. 

Aquestes tres subfases s'aplicaran també en qüestions “sensibles” com les dutxes de les instal·lacions esportives. En aquells casos on hi hagi piscines o reg, no es tancarien fins a l'emergència 2, prevista com a molt d'hora per a l'abril. A la resta d'instal·lacions, es deixa per a l'escenari extrem de l'emergència 3.
 

Dotacions màximes en els escenaris del pla de sequera

 

 

Com afectarà l'emergència per sequera a gimnasos i piscines?

Finalment, a diferència del que es va anunciar fa poques setmanes, la declaració d'emergència -prevista per a finals de gener- no afectarà gimnasos i entitats esportives, més enllà de la necessitat de reduir consum com la resta d'usuaris.

En general, es podran continuar usant les dutxes de gimnasos. També es podran regar els camps d'esports federats -això sí, només amb aigua regenerada o freàtica- i reomplir les picines d'activitats esportives. Això sí, aquesta aigua consumida s'haurà de compensar amb altres estalvis.

En canvi, no es podran reomplir piscines d'hotels, balnearis i altres activitats privades no esportives.



Seria en la declaració d'emergència 2, que no arribaria fins entrada la primavera, quan aquelles activitats amb piscina o reg haurien de tancar les dutxes.

Finalment, en emergència 3, un escenari molt extrem i que deixaria el país a tocar de la fallida hídrica, que ni es podrien omplir piscines d'activitats esportives, regar ni tenir obertes les dutxes en cap classe d'instal·lació esportiva. Es tracta d'una situació que, com a molt, es produirira a l'estiu i sempre que tinguéssim una nova primavera extremadament seca.
 
  • Emergència 1: permès reg de clubs federats (amb aigua regenerada o freàtica) i reompliment parcial de piscines d'equipaments esportius (sempre que compensin el consum).
  • Emergència 2: tancament de les dutxes a les instal·lacions que reguin o reomplin parcialment piscines
  • Emergència 3: tancament de les dutxes a totes les instal·lacions, també als gimnasos sense piscina. Prohibició total del reg i del reompliment de piscines.
 

Pistes de gel i festes d'escuma amb aigua potable, prohibides

Les modificacions del pla de sequera també impliquen prohibir activitats que fins ara no estaven regulades i que han causat una notable polèmica, com les pistes de gel. En el cas que siguin susceptibles d'utilitzar aigua potable estaran prohibidies, fet que també afectarà les festes de l'escuma, els jocs d'aigua i les dutxes de platja.



 

Reg de supervivència d'arbrat només amb aigües freàtiques o regenerades

El reg de zones verdes tant públiques com privades es manté prohibit en emergència. A més, el reg públic de supervivència d'arbrat i jardins botànics es permetrà -inicialment el pla d'emergència no ho permetria- sempre que es faci amb aigües regenerades procedents de depuradora o amb aigües freàtiques, sempre que no redueixi la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari.

Segons el pla de sequera, el reg s’ha de dur a terme en hores de baixa insolació i s’ha d'usar la mínima quantitat d’aigua indispensable. A més s’ha d’indicar de manera visible l’origen de l’aigua, fent constar de manera clara i expressa que es tracta d’aigua no potable.

En cas d’arribar a la fase d’emergència 3, el reg amb aigua no potable només es permetrà per a la supervivència d’arbres de caràcter singular o monumental.

La flexibilització també inclou poder omplir basses sempre que hi hagi espècies protegides.