L'oposició exigeix «autocrítica» a Aragonès per la gestió de la sequera

El Govern té molts fronts oberts: el país es troba en emergència per sequera, els pagesos ha iniciat mobilitzacions que aquest dimecres trepitgen Barcelona i l'aprovació dels pressupostos estan pendents d'un pacte polític que encara no arriba mentre ERC, el partit que lidera l'executiu, empeny perquè la llei d'amnistia no s'encalli al Congrés. En la sessió de control al Parlament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tastat la pressió de l'oposició per la gestió de la sequera, que li ha demanat fer "autocrítica". Tot i que el president ha defensat les mesures preses en els darrers mesos per optimitzar la situació extrema per falta d'aigua -d'acord amb el pla de la Generalitat-, ha tornat a comprovar la solitud parlamentària d'ERC.

La sequera ha marcat la sessió de control des de la primera pregunta parlamentària, la que ha formulat el PP al president de la Generalitat. El líder dels populars, Alejandro Fernández, ha retret al Govern que hagi "perdut una dècada" en la planificació d'infraestructures per combatre la falta d'aigua, i ha censurat la "política erràtica" i les "constants indecisions" de l'executiu. Aragonès, que ha retret al PP les paraules d'Isabel Díaz Ayuso en què vinculava els toros amb els episodis de sequera, li ha respost que "s'ha fet bé la feina": "Hem actuat amb planificació".

Des de la intervenció del PP fins a l'última pregunta de la sessió de control, la de Salvador Illa (PSC), la majoria dels grups de l'oposició han criticat la gestió del Govern. Ha estat especialment bel·ligerant el president parlamentari de Junts, Albert Batet, que ha demanat "autocrítica" al president, i l’ha acusat d’estar "més centrat d’estar al Govern que de governar". Després del retret, ha assegurat que el seu partit no entrarà en el "pim-pam-pum polític" en matèria de sequera, com ha dit que han fet altres grups. La seva declaració ha provocat una remor de fons entre els diputats d’ERC.

Batet ha tornat a demanar a Aragonès -com ja va fer en l’última sessió de control- que convoqui una nova cimera de l’aigua. El president ha contestat amb un llistat de mesures que ha aplicat el seu executiu, però també amb un retret sobre les votacions de Junts al Parlament Europeu a favor dels tractats de lliure comerç que afavoreixen la importació de productes agrícoles a preus baixos, una mesura que afecta directament la pagesia catalana. "Nosaltres hi hem votat sempre en contra", ha reblat.

Amb to més conciliador que Batet, Illa ha reiterat la mà estesa del PSC per fer front a les exigències de la pagesia i la situació d’emergència per la sequera. Ara, ha demanat que es gestioni amb "humilitat", i ha desgranat el que considera que hauria de ser la línia del Govern per afrontar-ho: coherència "sense cops de volant", col·laboració amb totes les administracions, no multar ajuntaments, ajudar els sectors afectats sense confrontar-los, no decréixer i comunicar amb transparència.

Aragonès ha respost al cap de l'oposició que treballen col·laborant amb els ajuntaments. Sense entrar en el debat del decreixement que ha mencionat el líder socialista, ha defensat que no confronten sectors i, per exemplificar-ho, ha mencionat ajudes al sector turístic perquè faci inversions per utilitzar aigua del mar per a les activitats recreatives. "Treballem amb transparència, és un repte per a tothom, principalment per al Govern i no em trec responsabilitats, però necessitem la col·laboració de tots”, ha afegit.
 

El turisme, al focus

Els comuns també han incidit en la gestió de la sequera. La líder parlamentària d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha reclamat que el turisme també assumeixi esforços com el camp i la indústria. Aragonès ha insistit que al sector turístic també s'apliquen les restriccions dels 200 litres i la prohibició d'omplir piscines si no és amb aigua de mar, i ha raonat que en l'executiu "no hi trobaran ni la demonització ni la crítica fàcil a només un sector". "Demonització, no; justícia i esforços compartits, sí", ha respost Albiach.

La CUP també ha pressionat el president. "No podem dir a la gent que no es pot dutxar al gimnàs mentre els creuers arriben sense aturador i són grans consumidors d’aigua". La diputada anticapitalista Laia Estrada ha demanat mà de ferro al Govern perquè tanqui l’aixeta al sector turístic i no a les llars, i un canvi de model que deixi enrere el creixement il·limitat. Con havia exposat als comuns, Aragonès ha assegurat que no "demonitzaran" cap sector econòmic, i ha defensat treballar per un model productiu "resilient" davant l’escassetat de l’aigua. A més a més, ha assegurat que totes les mesures que es prenen tenen per objectiu garantir l’aigua als domicilis, i ha reivindicat els recursos que ha destinat la Generalitat per als regadius i als ens locals. A més, ha contestat a la diputada cupaire que els creuers, la majoria "amb dessaladora pròpia", no reompliran els seus dipòsits a Barcelona si hi ha una situació de sequera. "Més enllà de les paraules, són importants les ajudes i decisions que es prenen”, ha reblat.

Al seu torn, Carlos Carrizosa (Ciutadans), ha burxat l'executiu en plena emergència per la falta d'aigua. El diputat de la formació taronja ha acusat el president, amb un llistat de retrets, de no gestionar la sequera ni d'haver planificat de forma adequada. Carrizosa, que ha assegurat que si no s’ha fet més ha estat perquè el Govern estava "pendent de la independència", ha promès que "quan governi Ciutadans" solucionaran la situació. Aragonès ha respost amb dades i actuacions. Ha recordat que la Generalitat ha elaborat un pla de sequera i unes inversions que han permès retardar l’entrada en emergència un any, i ha defensat les tasques per generar aigua. "Entre 2022 i 2023 s’ha generat a Catalunya l’aigua que hi cap en el pantà de Sau ple. Això ha permès dotar el país de l'aigua que es consumeix en dos anys i mig a Barcelona", ha apuntat.