El falcó pelegrí fa més de dues dècades que ha tornat a Barcelona després d'extingir-se a la dècada dels 70. Aquesta espècie de rapinyaire s'ha consolidat entorn de la ciutat i ha trobat en el port un hàbitat ideal. Els edificis, les estructures altes i la facilitat d'aconseguir aliment ha permès que la infraestructura portuària concentri el nombre més gran de parelles de tota l'àrea metropolitana.
Reintroducció del falcó pelegrí
L'any 1999 es va iniciar a Barcelona un projecte innovador i pioner de restauració del patrimoni natural urbà: la reintroducció del falcó pelegrí (Falco peregrinus). El projecte s'emmarcava en els propòsits plantejats en l'Agenda 21, aprovada en la Conferència de Rio de 1992, amb l'objectiu de promoure la naturalització de les ciutats i la preservació de la biodiversitat. El projecte va ser impulsat per l'Ajuntament de Barcelona amb el suport d'altres institucions i de diverses entitats de protecció de la natura.
En els primers quatre anys es van alliberar 47 falcons joves a Barcelona i el 2023 van començar a criar-hi les primeres parelles. Des d'aleshores, a l'àrea metropolitana hi han nascut un total de 264 falcons.
Quatre parelles de falcó al port de Barcelona
Actualment, hi ha 12 parelles reproductores censades a l'àrea de Barcelona. Cinc estan en punts emblemàtics de la ciutat com la Sagrada Família o la torre de Collserola. N'hi ha quatre concentrades a l'àrea del port mentre que dues més són a l'Hospitalet de Llobregat i una a Sant Adrià de Besòs, a l'edifici de les Tres Xemeneies.
Per què el port de Barcelona aplega bona part de les parelles de falcó? José Alberto Carbonell, director general de la infraestructura portuària, assenyala dos factors. Per una banda, els edificis i estructures altes com la torre de Jaume I de l'aeri del port són ideals per instal·lar els nius. Per una altra, l'existència d'espais oberts on poder caçar i l'abundant població de coloms i tórtores, les preses més habituals de la seva dieta.
Càmeres i emissors per seguir els falcons
Entre les institucions i organismes implicats en el projecte destaca Galanthus. Aquesta entitat va participar en el projecte des dels seus inicis i segueix realitzant tasques de seguiment, monitorant els nius, col·locant caixes-niu, anellant i marcant els polls nascuts i fent tasques de comunicació i d'educació ambiental. També disposa de càmeres que permeten observar el dia a dia d'aquest ocell rapinyaire.
El Port de Barcelona, que també es va implicar en el projecte des de l'inici, enguany contribuirà a col·locar tres emissors via satèl·lit per seguir els moviments dels individus.
