Ciutats

Què és la llei de ferro de la congestió o per què les autopistes sempre s'acaben omplint?

La posició de Lewis-Mogridge indica que afegir més carrils acaba suposant més vehicles circulant

Les autopistes de Los Angeles són un exemple de demanda induïda - Europa Press — Les autopistes de Los Angeles són un exemple de demanda induïda -

Europa Press

ARA A PORTADA

Osona acollirà un megalaboratori d'energies renovables Arnau Urgell i Vidal
L'electricitat després de l'apagada: més gas, menys solar i la mateixa (poca) nuclear Arnau Urgell i Vidal | Ona Sindreu Cladera
Les dessaladores continuaran funcionant a ple rendiment malgrat la fi de la sequera Arnau Urgell i Vidal
Del marró de l'aridesa al verd de la vegetació: la fi de la sequera, a vista de satèl·lit Redacció
Els Bombers preveuen una campanya d'incendis forestals més curta aquest estiu Redacció

Arnau Urgell i Vidal
Responsable d'Impacte

Publicat el 18 de novembre de 2022 a les 09:02

Actualitzat el 30 de novembre de 2022 a les 20:06

Per què una autopista s'acaba col·lapsant encara que tingui molts carrils per sentit? És la denominada llei de ferro de la congestió o posició de Lewis-Mogridge. Més carrils suposa més cotxes circulant. D'aquesta manera, l'augment de velocitat que aconsegueixes ampliant una via desapareix al cap de pocs mesos o, fins i tot, poques setmanes. La demanda induïda et torna a situar a la posició inicial de congestió.
[nointext]
L'exemple clàssic és Los Angeles. Les inversions multimilionàries per ampliar –encara més- les autopistes suburbanes han fet augmentar el nombre de vehicles i, en conseqüència, s'han repetit els col·lapses tot i tenir vies de fins a set carrils per sentit.
[intext1]
La posició de Lewis-Mogridge, dels investigadors David Lewis i Martin J. H. Mogridge, va ser formulada el 1990. A banda d'apuntar que ampliar les vies només permet ajornar de manera temporal la congestió, també assenyala que invertir en carreres en una zona urbana col·lapsada acaba reduint la velocitat mitjana del conjunt del sistema de transport, també el públic, sempre que no s'aposti per sistemes segregats.

[noticia]242273[/noticia]

[patrociniImpacte]

Arnau Urgell i Vidal Ciutats

Periodista especialitzat en crisi climàtica, energia i biodiversitat a Nació on cada dissabte envia la newsletter Impacte. Llicenciat en Ciències Ambientals (UAB) i postgrau en Periodisme Escrit (UdG). Col·laborador de revistes com Descobrir o Arrels.