​Catalunya hauria d'invertir 59.000 milions en renovables per assolir la neutralitat climàtica

Catalunya hauria d'invertir 59.024 milions d'euros en energies renovables durant el període 2022-2050 per complir amb els objectius de neutralitat climàtica. Això permetria disposar de 62.980 MW addicionals de potència elèctrica en renovables d'aquí a 30 anys respecte als només 4.092 MW de l'any 2020.

Aquesta és una de les principals conclusions de la Nota d'Economia 107, que a través de 17 articles posa les bases de La transició cap a un nou model energètic més net i just: "Estem parlant d'un esforç inversor en renovables que es trobaria entre el 0,7 i el 2% del PIB cada any fins al 2050", ha puntualitzat la consellera d'Economia, Natàlia Mas. “Uns volums que deixen clar que només amb l'esforç del sector públic no n'hi haurà prou”, ha afirmat Mas.

"Tampoc amb els fons europeus Next Generation o les actuacions del Green Deal, que són una bona palanca però tampoc seran suficients", ha continuat la consellera d'Economia i Hisenda, que ha recordat que el 36% dels fons del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) –uns 180.000 milions- es destinen a projectes per descarbonitzar el sistema energètic. "

Amb tot, aquesta inversió pública mobilitzada pel MRR només cobreix un 5% de les necessitats reals", ha recordat Mas, que ha parlat de la necessitat que Catalunya transiti com és aviat millor cap a un sistema energètic "més net, més barat, més segur i més just". "Cal una transformació radical del model energètic català", ha sentenciat la titular d'Economia i Hisenda.

Això passarà per un major ús d'energies renovables, bàsicament eòlica i solar; més sobirania energètica, eliminant la dependència dels combustibles fòssils (la majoria importats); i apostant per una societat més justa i descentralitzada, on els consumidors deixin de ser agents passius per tenir un paper més actiu en les decisions en l'àmbit energètic. "Gràcies a la creació de comunitats ciutadanes es transformaran en 'prosumidors' (productors i consumidors alhora)", ha assenyalat la directora general d'Anàlisi Econòmica, Marta Curto. "Això també permetrà reduir la pobresa energètica, que el 2021 afectava prop del 10% de les llars a Catalunya", ha assegurat Curto.
 

El consum d'energia es reduirà un 30,7% l'any 2050

Segons els disset articles de la Nota d'Economia, "un sistema energètic català descarbonitzat, basat en energies renovables, autòcton, eficient i competitiu és possible". I ocupant només un 2,5% addicional del territori a través de les renovables, segons un estudi de l'Institut Català d'Energia (ICAEN).

"A més, en xifres, el consum d'energia es reduirà un 30,7% l'any 2050 respecte al consum de l'any 2017 –un 1,1% anual-. Això implica més eficiència energètica", ha valorat la directora general d'Anàlisi Econòmica, que també parla de l'electrificació com una de les claus de la transformació del sistema energètic. D'acord amb les estimacions del Col·legi d'Enginyers Industrials, l'any 2050 es podrà electrificar el 60% del transport, el 40% de la indústria i el 70% del sector serveis i domèstic.
 

Catalunya només genera un 5,5% de l'energia eòlica necessària

Una de les assignatures pendents a Catalunya és l'energia eòlica. "Per descarbonitzar Catalunya i electrificar-la amb fonts d'energia renovable, l'any 2050 haurà de disposar de 23.136 MW de potència eòlica terrestre en servei", ha xifrat Curto, citant un article de Jaume Morron, expert en renovables i gerent d'Eoliccat.

Amb les dades d'Economia, Catalunya compta només amb 1.271 MW de capacitat de generació d'electricitat –enguany es tancarà amb quasi 1.500 MW- a partir de la força del vent, únicament un 5,5% de les necessitats estimades per al 2050. "Això significa que caldrà tramitat, autoritzar, construir i posar en servei 21.865 MW en nova potència", ha alertat la directora general d'Anàlisi Econòmica, que igualment ha posat la mirada en l'energia fotovoltaica.

"Els objectius anuals són assumibles, sempre que hi hagi un marc legal estable per fomentar les inversions a mig i llarg termini", segons l'enginyer i cofundador de SUD Renovables, Manel Romero. "També caldrà reduir els terminis en els tràmits, formar més professionals i augmentar la capacitat de la xarxa elèctrica promovent, per exemple, instal·lacions en autopistes, aparcaments públics i altres espais comuns", ha enumerat Romero. "En resum, el desplegament de l'energia solar s'ha de fer de manera endreçada i en diàleg amb el territori, però també ràpidament i de manera decidida", ha conclòs el cofundador de SUD Renovables.