Al món un 30% de l'electricitat és d'origen renovable. A la Unió Europea la xifra puja al 44% mentre que l'estat espanyol arriba al 51% (i pujant). Mentrestant, a Catalunya no passa del 15%. Per què la transició energètica no s'accelera al nostre país? És una qüestió vinculada a la distribució de la població o per temes culturals? A l'Institut Ostrom, el principal think tank liberal del país, en culpen la burocràcia i aquest dijous, coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia, estrenen un documental que ho analitza.

La manca de renovables afecta l'economia catalana

L'Institut Ostrom fa temps que mostra la preocupació pel lent desplegament de les renovables a Catalunya. Albert Torelló, director de programes del think tank, explica a Nació que és una situació que impacta tant en la productivitat de les empreses i l'atracció d'inversions.

Anteriorment, havien analitzat el funcionament de l'antic decret 16/2019 i també havien comparat la situació catalana amb la regió marroquina de Casablanca-Settat i el land alemany de Schleswig-Holstein. "Vam concloure que el marc regulador era el principal factor que explicava el desenvolupament diferencial de les renovables", assenyala Torelló.

Ara, per primera vegada, l'Institut Ostrom aposta pel format documental. "No ho havíem provat mai i creiem que ens permet explorar qüestions com aquesta de forma amena", explica Albert Torelló que, juntament amb Clara Prunés, s'ha encarregat de la direcció i la producció del treball audiovisual.

Les diverses veus de les renovables

En el documental, que s'estrena aquest dijous 13 de juny en un acte a la seu d'Enginyers Industrials de Catalunya, diversos testimonis expliquen com, malgrat les diverses modificacions legislatives, encara hi ha retards burocràtics molt importants.

"La tesi del documental és com la burocràcia està frenant el desenvolupament de les renovables a Catalunya. Hem entrevistat experts que expliquen la necessitat de descarbonitzar i electrificar els consums energètics, el grau de desenvolupament de renovables, l'opinió del Govern, del sector privat i també de plataformes que s'oposen a la instal·lació de parcs eòlics en determinades comarques", apunta Torelló.

En aquest sentit, hi apareixen veus com Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica; l'ambientòleg Jordi Oliver, CEO de la consulta Inèdit; l'economista Roger Medina; Helena Bager, responsable de Solideo i codelegada de la patronal UNEFCAT; Josep Maria Montagut, president de la comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya o membres d'entitats com Som Energia o Salvem l'Albera, entre altres.