Jaume Morron (Tarragona, 1956), exgerent d'EolicCat i Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 1965), exconseller d'Empresa i actual diputat de Junts, acaben de publicar, conjuntament amb Manel Torrent, Renovables, l'energia de la llibertat. El llibre continua la línia marcada per Energia sobirana. Com Catalunya pot ser autosuficient en energia renovable.

Els autors assenyalen els objectius i el potencial del país en renovables -també en l'àmbit del biogàs i les hidràuliques reversibles-, però es mostren molt crítics amb el que consideren una manca de lideratge de la Generalitat que, entenen, deixa la transició energètica en mans de Madrid i l'Aragó.

La COP 28 va acordar "una transició per deixar enrere" els combustibles fòssils. Malgrat totes les limitacions, és un bon senyal per accelerar la transició energètica?

Jaume Morron (JM). Té molt de mèrit que en un país amb la venda de petroli com a principal punt d'ingressos, un munt d'estats es posin d'acord en decidir que el món ha de viure sense combustibles fòssils. No està malament. Ara, cal executar-ho. I es comencen a prendre mesures per fer-ho: com l'eliminació del gas fòssil als edificis de la Unió Europea. Ara bé, tots aquests acords s'han d'aterrar, també a Catalunya.

La COP28 va mantenir viu l'objectiu de l'1,5 ºC, malgrat que tota persona informada sap que ja no és possible. Tenir el 50% de l'electricitat d'origen renovable a Catalunya el 2030 és el nostre 1,5 ºC?

JM. Assolir el 50% d'electricitat renovable depèn del Govern. Els inversors hi són, la ciutadania hi ha estat fins ara posant sobre les teulades milers de milions d'euros amb plaques solars, però l'executiu ha de perdre l'acomplexament i decidir-se a executar la transició energètica. Encara no és massa tard, però ho comença a ser.

Un país on sovint ens emmirallem, com Escòcia, ha tardat vuit anys a arribar al 50% d'electricitat d'origen renovable. Cal tenir la determinació que han tingut els escocesos perquè té premi. Han arribat al 112% -s'autoabasteixen i poden exportar a Anglaterra- i tenen 42.000 persones treballant en la indústria de les energies renovables i una aportació al PIB de 10.000 milions de lliures esterlines.

Ramon Tremosa (RT). El decret del govern Torra, el 16/2019, va mobilitzar 15 GW de projectes renovables a Catalunya. No hem de començar de zero. El Govern actual apunta que en tindrà autoritzats 3 quan acabi la legislatura actual. La pregunta és: on estan la resta de 12 GW? Van superar el filtre duríssim de la ponència ambiental, però continuen tancats en calaixos als despatxos. És el gran forat negre de la transició energètica. Sense grans projectes, no ens en sortirem.

I aquests 12 GW com es poden recuperar?

RT. Estan presentats a la Generalitat. I el que ens haurien d'informar és quin estat estan actualment. Plegaran per avorriment? Quants han marxat cap a Madrid? Statkraft, l'energètica pública noruega, quan va veure la paràlisi a Catalunya va començar a presentar els mateixos projectes al Segrià -agrupant-los per superar la barrera dels 50 MW de potència- al ministeri. La pregunta que ha de respondre el Govern és per què volem l'autogovern o la independència si la transició energètica s'ha de tramitar a Madrid.

Per complir els objectius, hauríem de passar d'uns 3.700 MW a 15.400 abans d'acabar la dècada...

JM. La modificació del decret 16/2019 incorpora com a prioritat les anomenades instal·lacions renovables distribuïdes i petites. I aquí l'objectiu és només d'uns 3.000 MW... i ja veurem si s'assolirà. Amb això no es fa res: en caldrien 60.000 per al 2050.

RT. El discurs d'amb plaques a les teulades n'hi haurà prou, ens desindustrialitza el país. No viurem només de fer melmelades. Si no aportem energia renovable de km 0, la petroquímica de Tarragona tancarà. I la deslocalització se signa amb una sola tarda.
 

Jaume Morron va ser gerent d'EolicCat fins aquest estiu. Foto: Hugo Fernández

En el llibre apunten que caldria instal·lar cada any quasi 1.500 MW de nova potència renovable. Aquesta taxa per complir l'objectiu del 2030 cada any és més elevada...

JM. Amb el ritme actual és evident que no s'hi arriba. Ho sabem nosaltres, però també ho sap el conseller Mascort o la directora general d'Energia, Assumpta Ferran. La clau és multiplicar el ritme. És molt fàcil calcular què s'ha d'instal·lar cada any per arribar al 50% a finals de la dècada. La dificultat és que cada vegada és més alt. Però insisteixo: la cartera de projectes hi és. I, fins i tot, els que han estat rebutjats per qüestions ambientals soc partidari de revisar-los i veure com es poden reconduir.

On Catalunya segurament pot treure pit -o si més no està més a prop dels objectius- és en autoconsum solar. Després d'anys de boom, per què ara hi ha hagut una frenada tan acusada?

JM. Amb la inflació les hipoteques han pujat i el marge de les famílies per invertir en una coberta solar ha disminuït molt. El problema és que les coses aquí no es veuen venir. Hem estat molt temps traient pit per l'autoconsum i, de sobte, una dutxa escocesa.

RT. Parlant d'Escòcia. El golf de Lleó és la segona zona marina d'Europa amb vent i la primera de la Mediterrània. Cal posar els empordanesos davant del mirall. Què fa Escòcia? Posa 25 GW d'eòlica marina. Portugal? 10. Grècia? 12. No cal ni parlar de Dinamarca o els Països Baixos. A l'Empordà hi havia planificat 1 GW i ara s'ha reduït a 500 MW (i continuen estant-hi en contra). Potser que ens ho fem mirar: Girona no pot ser l'última illa fòssil d'Europa.
 

El discurs d'amb plaques a les teulades n'hi haurà prou, ens desindustrialitza el país. No viurem només de fer melmelades

JM. Figueres acaba d'aprovar una nova zona industrial al nord del municipi. Amb quina energia? Sortirà el consistori a dir que està a favor del Parc Tramuntana i que demana recuperar la proposta inicial de 1.000 MW? Sense energia, la Generalitat no els hi hauria d'aprovar aquest pla. Sense renovables, la indústria se n'anirà de Catalunya.

Des del sector sempre es critica la burocràcia, terminis infinits i contradiccions entre departaments. Ara bé, quina mesura fàcil proposen, sense que suposi convertir-nos en la llei de la selva?

JM. Incorporar el silenci administratiu positiu a tots els tràmits, excepte a l'última decisió, l'autorització administrativa i de construcció. Immediatament. I, com a segona qüestió, transposar la nova directiva europea de renovables a la legislació catalana, sense esperar al termini dels 18 mesos perquè precisament inclou aquesta qüestió del silenci positiu. I això no vol dir barra lliure: perquè si ho fas malament, una castanya que no t'aixeques mai més.

RT. Això ja es va aplicar a Catalunya -i el president Aragonès en treu pit- amb les ajudes per la Covid. Vam poder pagar a 30 dies, cosa que Madrid no feia, precisament per aplicar el silenci administratiu positiu.

Fa temps que insisteixen en una figura com un comissionat de transició energètica que, per cert, es va aprovar al ple de renovables, però no sembla que es vulgui crear. Per què hauria de servir?

RT. Tenim un bon exemple a Andalusia. Hi ha un comissariat d'acceleració burocràtica amb rang de conseller. A la reunió setmanal del govern es dedica a repassar tots els projectes aturats per cadascuna de les diverses conselleries. I té capacitat d'exigir que es desencallin. Tornant a Catalunya: la transició energètica mor a les taules de la conselleria.

JM. El comissionat s'hauria de dedicar precisament a anar a totes les empreses que van presentar 12 GW en projectes i que no han tirat endavant. Saber on s'han quedat encallats i el motiu. Tindria una feinada que no se l'acabaria.

A l'Empordà i a les comarques gironines no s'ha instal·lat un sol MW eòlic, però, en canvi, hi ha comarques que fa temps acumulen el cost de produir energia -abans amb el model fòssil i nuclear i ara amb les renovables-. Com es pot distribuir millor?

JM. El recurs està on està: el vent o l'espai per un parc solar no el pots transportar. Per això no hi ha aerogeneradors a l'àrea metropolitana de Barcelona, com passa prop de ciutats d'Alemanya o al port de Rotterdam. Per la fotovoltaica necessites espai i 50 MW solars t'ocuparan 80 o 90 hectàrees. Si creiem que som un país, si volem ser un estat: necessitem subministrar electricitat i fer-ho des d'allà on hi hagi el recurs amb les compensacions que siguin necessàries. A la Terra Alta, per exemple, encara hi ha zones disponibles i el Govern haurà d'explicar per què s'hi han de posar més molins.

RT. I el biogàs també ha d'anar on hi hagi recurs. A la Catalunya porcina: Gironès, Osona i el Segrià. El mateix amb la biomassa d'origen forestal així com en el cas de l'aprofitament dels residus a les grans concentracions urbanes.
 

Ramon Tremosa i Jaume Morron ja han escrit dos llibres sobre renovables a Catalunya. Foto: Hugo Fernández

No sembla que hi hagi prou compensacions per als municipis afectats, no? Què s'hauria de fer perquè fossin més acceptades?

JM. Les compensacions no les diré aquí, ja que han de sorgir d'un estudi ben fet per part d'experts universitaris. Ha de ser un pacte entre les zones amb elevada demanda d'energia amb les que tenen elevada capacitat de producció. S'ha de compensar la Terra Alta i qui ho ha de pagar són les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Em sorprèn que aquest fet no estigui incorporat a la Proencat, el full de ruta energètic per assolir la neutralitat climàtica.

El pla territorial d'energies renovables (PLATER), no servirà per aquesta qüestió?

JM. Per mi no serveix per a res. Sabem perfectament on hi ha el recurs eòlic, solar fotovoltaic, biogàs i d'hidroelèctriques reversibles a Catalunya. Què pretén el PLATER? Marcar que una comarca pot fer tant i quan arribi a aquest llindar deixar de produir més? No home, no. Tothom ha de fer tot el que pugui amb les renovables. De fet, crec que s'ha de revisar des de zero les zones prohibides per a l'eòlica. Això no vol dir posar un aerogenerador a la Roca Corbatera del Montsant o a Sant Jeroni de Montserrat. Per què a Collserola no es poden posar dos molins de vent? Per l'amor de Déu. Estudiem-ho i revertim-ho. Estem en emergència energètica i climàtica: fem molt tard.

La transició energètica no desplega a Catalunya, però, en canvi, sí que ho ha fet a Aragó, amb unes condicions territorials més favorables. Aquesta diferència afavoreix el denominat projecte Sputnik de l'empresa Forestalia: amb desenes de parcs solars i eòlics així com tres línies d'alta tensió per evacuar l'energia a Catalunya. Què ha de fer la Generalitat?

JM. La Generalitat té la clau per tal que aquest projecte tiri endavant o no. En una de les tres línies el ministeri li ha donat la viabilitat total. A les altres dues, l'Estat li ha dit al promotor que s'ha de posar d'acord amb el Govern i ha d'obtenir el vistiplau de la direcció general de Polítiques Ambientals i de Medi Natural. Si la Generalitat no vol aquesta infraestructura, és molt fàcil.
 

A la Terra Alta, per exemple, encara hi ha zones disponibles i el Govern haurà d'explicar per què s'hi han de posar més molins

Suposem que l'informe de la Generalitat és negatiu i el ministeri ho assumeix. L'opció de les reversibles als pantans de frontera podria servir a curt termini?

RT. Portugal acaba d'inaugurar una reversible d'1 GW d'Iberdrola. Aquí els pantans estan fets: no cal construir ni les basses superiors ni inferiors. Els terminis serien curts, especialment en casos com el de Moralets, a la Ribagorça, que ja van deixar fet el forat per si un dia es volia ampliar. Endesa està esperant el decret de retribucions per part del govern espanyol.

A Catalunya tenim dues reversibles -Tavascan i Sallente-. Ho veurem en tota mena d'embassaments?

RT. És Catalunya un país ambiciós? El Parlament ja va aprovar la proposta -del PP- de fer els estudis per fer una gran central reversible entre els embassaments de Baserca i Cavallers. Ara el Govern ha de liderar. Si la idea és no fer res per no tenir cap problema, dimitim com a país i que ho faci l'Aragó.
 

Ramon Tremosa, exconseller i exeurodiputat, actualment és diputat al Parlament i regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Hugo Fernández

Parlem de purins. Per què ara el seu aprofitament energètic funcionarà i no com va passar amb les plantes inaugurades al voltant del 2000?

RT. Una de les coses que vaig demanar al ple de renovables -en aquest cas dirigint-me a Salvador Illa- és que el govern espanyol té pendent una modificació legislativa perquè es pugui repetir el boom del biogàs que s'ha viscut a Alemanya, Itàlia o França. La canonada que connecta les plantes amb la xarxa és la que està matant els projectes. Caldria que la distribuïdora pagués bona part de la connexió amb els beneficis de ser un monopoli.

La segona cosa que vaig demanar precisament va ser la llei de retribució de les hidràuliques reversibles. Totes les multinacionals del món estan esperant per invertir en aquest tipus de projectes a l'Estat. No pot ser viure episodis de vent amb molins aturats perquè no sabem com acumular l'excedent, malgrat tenir 66 pantans. Per això el subtítol de llibre és "Per una logística catalana de l'electró": l'altre gran fre de les renovables a Catalunya són petits detalls que depenen de la legislació espanyola.

Abans apuntaven com un fet molt important la prohibició el 2040 del gas fòssil als habitatges. L'alternativa són les bombes de calor, el biometà, la biomassa forestal o una barreja de totes?

JM. Crec que la més important serà l'aerotèrmia amb bombes de calor, és a dir, l'electrificació de la climatització. La indústria catalana es pot beneficiar molt d'aquest canvi, tenim empreses molt rellevants que s'hi dediquen. Això sí, cal un programa d'incentius per ajudar a assumir la inversió inicial. A Alemanya està passant a marxes forçades.

Hem parlat de generació, però no de distribució. A les distribuïdores se'ls acaba "regalant" les noves xarxes a canvi d'assumir el manteniment, fet que per costos només poden assumir les grans empreses. Com es pot trencar aquest procés de concentració?

JM. A Catalunya hi ha un monopoli, malgrat que encara tenim petites distribuïdores locals actives. La via és la regulació. La direcció general d'Energia és competent perquè allà on la xarxa no estigui en condicions, s'obligui a fer-ho. Si no es millora, no serà possible que la petita generació distribuïda injecti l'electricitat.
 

Potser que ens ho fem mirar: Girona no pot ser l'última illa fòssil d'Europa

I L'Energètica quin paper ha de jugar en la distribució, ara que ha rebut el mandat del Parlament?

RT. El Pallars Jussà és una comarca ideal per instal·lar-hi plaques solars, però ens podríem trobar que Red Eléctrica no volgués anar-hi. És en aquests casos que L'Energètica ha de contribuir a evacuar aquesta energia: per això parlem d'una logística catalana de l'electró.

I L'Energètica tindrà múscul financer per fer-ho?

JM. Se li ha de donar.

RT. També pot fer concessions. Si Moralets no la vol ampliar Endesa, la Generalitat ha d'obrir un concurs internacional i hi haurà cua per fer-ho.