Ramon Tremosa: «O posem massivament molins eòlics o tindrem torres d'alta tensió per sempre»

Les guerres tenen impacte en les transicions energètiques. La Primera Guerra Mundial va ser determinant perquè Catalunya engegués una veritable revolució hidroelèctrica. Ara, la guerra d'Ucraïna ha accelerat una transició cap a les renovables que ha esdevingut prioritat estratègica global. A aquest debat s'hi han afegit Ramon Tremosa i Jaume Morron, gerent de la patronal de l'energia eòlica, amb el llibre Energia sobirana. Com Catalunya pot ser autosuficient en energia reovable (Pòrtic). 

Ramon Tremosa, professor d'Economia de la Universitat de Barcelona i diputat de Junts al Parlament, va ser eurodiputat durant deu anys (2009-19) i conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat (2020-21). Amb ell conversem d'energia i evolució cap a les renovables, però també del panorama internacional i de la recent ruptura del Govern entre el seu partit i ERC.  

- Diu en el llibre que Catalunya no pot ser una "illa fòssil" en un entorn que ha apostat de manera decidida per la descarbonització. Què s'ha fet malament aquests anys?

- Catalunya és com Baviera. Baviera té moltes multinacionals, moltes empreses, molts turistes, molta muntanya, molts polígons, no té sòl disponible. Donaré xifres: 9.000 multinacionals a Catalunya, gairebé 550.000 pimes, 1.484 polígons industrials, 600.000 autònoms, 2,7 milions d'assalariats. Tenim 19 milions de turistes, molta muntanya, quasi la meitat de Catalunya té un 20% de desnivell. On ha florit ara la renovable? A l'Alemanya de l'est, que és una zona despoblada i sense activitat productiva. Com l'Aragó. Osca és una zona despoblada, on el terreny no val res.

- És lògic que Catalunya hagi liderat tan poc aquesta transició?

- Catalunya és un territori industrial potent, no és tan estrany que no hagi liderat aquest procés. De fet, el País Basc i Madrid estan bastant a la cua en renovables. També tenim una legislació molt restrictiva, molt exigent en criteris mediambientals, culturals. Però ara l'empresariat bavarès s'ha adonat que l'energia renovable serà també la més barata i dur l'energia des de 500 quilòmetres serà molt car. No serà el mateix posar la fàbrica al costat dels molins de vent que tenir-la a 500 quilòmetres. Hi pot haver una fugida d'empreses de Baviera cap a l'est. Una frase important del llibre és de la ministra Teresa Ribera: "Tancarem les nuclears quan toca, el 2030 o 2035, no esteu fent gaire per generar renovables i l'Estat no pot imposar la generació, però sí que pot imposar les línies de distribució". En concret, cinc línies de molt alta tensió. 

"Els catalans hauran de triar: renovable aragonesa o renovable catalana"

- Quines implicacions pot tenir això?

- Que seran unes línies que trinxaran d'oest a est el territori, des de l'Aragó a la Costa Brava. Línies de 85 metres d'alçada que portaran l'electricitat renovable de l'Aragó fins a la costa catalana, que és on hi ha el gran consum. Un molí eòlic de 50, 80 o 100 metres dura 20 anys i és completament desmuntable i reciclable. Hi ha llocs on se n'han desmuntat i ningú diria que allí hi havia hagut un parc eòlic. Les torres de molt alta tensió no marxaran si no fem els deures. Imposaran preus des de Madrid i no seran barats. Jo he llegit articles del Miquel Puig, a qui jo vaig mantenir en el càrrec quan era conseller i a qui admiro moltíssim, dient que l'autosuficiència de Catalunya no val la pena i que ja ens ho faran els aragonesos. Però això té moltes servituds. 

- Es parla d'una dècada perduda en renovables. A què es deu?

- Jaume Morron, que acumula 40 anys amb aquest tema, ho explica en el llibre. Catalunya comença els anys 80 liderant en aquest àmbit. Els primers molins eòlics del món són liderats a Barcelona. Però és veritat que els governs de Jordi Pujol i Convergència no hi van apostar per creure que amb la nuclear ja en tenien prou. Amb la guerra d'Ucraïna ja sabem que s'ha acabat la zona de confort. Però això a tot Occident. Hi ha empreses que han resistit totes les crisis que hauran de tancar perquè se'ls multiplica per cinc la factura elèctrica. Hem d'accelerar. 
 
- Vostè va ser conseller d'Empresa durant aquesta dècada perduda. L'lnstitut Català d'Energia (ICAEN) aleshores era dins del departament. Una mica d'autocrítica?

- Jo vaig ser conseller deu mesos. Teníem el format de Govern del 2010, que va suprimir moltes conselleries. Empresa tenia també comerç, consum, indústria, turisme, Acció, universitats i energia. Jo vaig entrar el 3 de setembre del 2020. Vam tenir la tercera i quarta onada de Covid sense vacunes. Vam tancar 40.000 bars i restaurants, i 15.000 comerços. Però vam pagar a 30 dies, cosa que el president Aragonès va dir en seu parlamentària. Els interventors van treballar els caps de setmana. Vaig ser conseller d'Energia, però en una època en què el temps es dedicava a una altra prioritat. Jaume Morron explica una altra seqüència. El decret del 2009 del govern tripartit burocratitza molt la gestió de projectes eòlics. Comença la dècada perduda.

- Ja ha sortit el tripartit.

- No, és el que diu Morron. El decret del Govern Torra del 2019 aixeca projectes per gairebé 16 GW, crea la ponència d'energies renovables on hi ha quatre conselleries i mobilitza projectes. Els que ara s'inauguraran són els que va aixecar el decret Torra. 

- Però la dècada perduda la gestionen bàsicament governs presidits per Convergència i per Junts.

- Sí, és veritat. Però és una dècada en què les prioritats eren unes altres. L'energia era molt barata. Ara sabem que l'eòlica i la fotovoltaica seran les més barates perquè l'actual molí de vent és mil vegades més eficient dels que hi havia fa 20 anys.

"Hi ha dos tipus de catalans: els qui han passat la Panadella i els que no"

- Ara tot són presses. No hi veu un risc d'accentuació del desequilibri territorial? Si observem el mapa de parcs eòlics i fotovoltaics estan concentrats en el sud-oest de la Catalunya central, la Catalunya nova.

- El territori més ben dotat des del punt de vista de les hores de sol i qualitat del vent. On hi ha més hores de sol? Al sud de les comarques de Lleida. Els molins eren de 30 metres fa 20 anys, ara són de 60, 90 o 120. A la Segarra, hi ha un poble on tots els serveis són gratuïts gràcies als impostos que paga l'eòlica. 

- Però des d'una visió integral del país, vostè que és diputat per Lleida, veu que això cau sobre la Catalunya buidada.

- No, cau a la Califòrnia catalana. Les terres de Lleida són la Califòrnia de Catalunya. La meva mare és del Pla d'Urgell, el meu pare de l'Alta Ribagorça aragonesa. Lleida té sol amb accent, amb terreny, té aigua. Aquí estem en un clima tropical, però al Pirineu lleidatà ha anat plovent. 

- Però aquesta Califòrnia necessita californians.

- Ja hi anireu tots, ja. Miri, hi ha dos tipus de catalans: els qui han passat la Panadella i els que no han passat la Panadella, que és el check point de Catalunya. He conegut gironins que s'han fet selfies al Japó i quan els parles de l'Alta Ribagorça, responen: "Alta què". Hi ha massa catalans pels quals Catalunya és l'AP-7. El futur és a la Califòrnia de Catalunya, que és Lleida. Canal d'Urgell: 70.000 hectàrees de regadiu. Canal Segarra-Garrigues, 22.000 i cada any en va pujant 2.000 més. Tens la zona de regadiu més bona d'Europa i el polígon logístic més gran de Catalunya s'inaugura l'any que ve a Torreblanca, a Lleida. Agramunt ja és el millor cluster del món de torró.     
 
- I què proposen vostès en el llibre?

- Aquest llibre és en positiu, és una bona notícia i té una xifra clau: 14 GW, que és el potencial hidroelèctric de Catalunya. Vol dir que aprofitant els pantans que ja tenim suposa la independència energètica de Catalunya. Quin és el país líder en renovables a Europa? Noruega, amb el 100% de renovables gràcies als pantans. Fa cent anys, Catalunya va liderar la revolució hidroelèctrica d'Europa. Ho expliquem en el llibre. El 1914, amb la Primera Guerra Mundial, el carbó britànic queda reservat per la guerra. El 1921 s'inaugura el pantà de Camarasa amb la paret més alta d'Europa: 100 metres. I l'any 1930, Catalunya ja està totalment electrificada. La indústria catalana va tenir una potència molt més gran gràcies a l'electricitat.

- A Espanya, els pantans tenen mala fama...

- Perquè a Espanya els va fer Franco, però a Catalunya es van fer amb la República. El meu besavi va morir d'una pulmonia quan treballava en la construcció de la presa de Capdella, a la Vall Fosca. Però el país es va electrificar. En el llibre parlem de les centrals reversibles, que són el gran desconegut. L'estany Gento, a la Vall Fosca, que té un telefèric per pujar-hi que és un recurs turístic preciós, està a 1.600 metres, i 400 metres per sota hi ha el pantà de Sallente, i l'aigua puja i baixa cada dia. Això és una central reversible. Es van idear fa 40 anys. Per les nuclears, perquè de nit no poden tancar perquè suposaria un cost enorme i produeixen el mínim, surt una energia molt barata i se'n va al Pirineu i fa pujar l'aigua de Sallente a Gento. I de Baserca a Llauset. 

"A Junts hi ha els qui volen que sigui un moviment i els qui volen que sigui un partit"

- Quantes centrals reversibles hi ha a Catalunya?

- Tres. Gento-Sallente, a la Vall Fosca, al Pallars Jussà; Baserca-Llauset, a Vilaller, a l'Alta Ribagorça, abans del túnel de Viella, i Tavascan, al Pallars Sobirà. Funcionen des de fa quaranta anys. Però com que tenim tres nuclears només, cadascuna amb 1 GW de potència, les reversibles són petites, de 250 MW. Però ara al món, per les renovables, s'estan construint centrals reversibles deu vegades més grans. Amb la potència d'una o dues nuclears. Les més grans del món són a la Xina, els EUA, Anglaterra o Austràlia, però allí no tenen pantans i han de fer les basses, portar-hi les línies d'evacuació, etc. Això implica 15 anys. Però Catalunya ja té 66 pantans fets. El Col·legi d'Arquitectes ha publicat un estudi on explica aquesta potencialitat canviant només la turbina per turbina bomba. Jo faig tan sols d'agent comercial de l'Antoni Tahull, ribagorçà com jo, 86 anys, un expert en energia hidroelèctrica. Ell i el Col·legi d'Enginyers ha publicat un estudi elevant fins a 16 GW el potencial hidroelèctric, analitzant tots els pantans. I la Cambra de Comerç també ho ha fet seu.

- Aquest és el nucli del llibre?

- Sí. Anem tard, perquè som com Baviera. Però la bona notícia del llibre és que podem recuperar el terreny perdut perquè tenim un avantatge comparatiu, els pantans i el desnivell que ja tenim. El llibre el que pretén és construir un consens de tots els partits perquè tirem endavant una estratègia. El que costa més d'una infraestructura és construir el consens previ per fer-la factible. Jo els he dit al president Aragonès i a la consellera Teresa Jordà que aquest llibre està fet per a ells. Aquest llibre va contra la Catalunya del no. Hi ha plataformes contra les reversibles també, no s'ho perdi. Com es va electrificar Catalunya? Què va fer el senyor Pearson?

"Jo els he dit al president Aragonès i a la consellera Jordà que aquest llibre està fet per a ells. Va contra la Catalunya del no"

- Expliqui-ho.

- Va foradar tot el Pallars Sobirà fins a l'estany Gento i per Tavascan hi ha tot de túnels subterranis que ens van donar la llum. I ara resulta que fer les centrals reversibles és agredir el subsòl! I això t'ho diu un senyor que va amb un Tesla i té un Iphone 14. Soc ribagorçà, la comarca més pobre de Catalunya. Jo ambiciono que el pantà de Baserca ampliï el bombeig reversible amb el pantà de Llauset, i fer-ne un de nou des de Cavallers, a Boí,fins a Baserca, multipliqui per deu la seva capacitat, sigui equivalent a les tres nuclears de Tarragona i sigui la central hidroelèctrica més gran del món. I podríem exportar energia a França a través de l'antic túnel de Vielha. Ambiciono que el meu país sigui autosuficient perquè podem ser-ho. I m'agradaria que tot Catalunya també ho volgués.
  
- Dimecres, la consellera Teresa Jordà va fer balanç del primer any del decret de renovables al Parlament. Quin balanç en fa vostè?

- Que no calia fer-lo. El decret del 2019, que Ángels Chacón liderava des de la seva conselleria, va aixecar molts projectes de tot el món. Era un model que aplicava la legislació catalana, que és restrictiva, però anava fent. Dona la sensació que Esquerra ha volgut fer el seu decret. I trobo injust apuntar-se l'èxit de l'autoconsum quan no depèn del Govern. Depèn de la legislació espanyola. Jo penso que introdueix incertesa quan diu que el territori ha de participar en els projectes de renovables. Això no existeix en lloc i hi ha inversors que han deixat els projectes en stand by o els estan tramitant al ministeri.

- Però aquests projectes han de cercar consens amb el territori.

- Sí, sí, però què vol dir el territori? Jocs Olímpics d'Hivern. Fins a 14 dels 16 diputats per Lleida hi estàvem a favor. No pot ser que dos regidors de la CUP al Pirineu, que a més són de Barcelona, tinguin una sobrerepresentació mediàtica que faci creure que la gent del territori no vol els Jocs. ERC fa un any era escèptica amb els Jocs d'Hivern, però va acabar agafant la bandera. Perquè va veure que el gruix dels seus regidors i alcaldes, sindicats i patronals ho volien. Jo vaig felicitar la consellera Vilagrà perquè ho va liderar molt bé.    

- Davant una crisi energètica que es podria cronificar, mantenir les centrals nuclears seria una opció? 

- No. La ministra Ribera ha dit molt clarament que les tancaran quan toqui. Aleshores, o nosaltres posem de manera massiva molins eòlics desmuntables o tindrem torres de molt alta tensió per sempre. Els catalans hauran de triar: renovable aragonesa o renovable catalana. 

- Està d'acord amb l'afirmació del president francès, Emmanuel Macron, que assegura que l'energia nuclear és verda?

- Home... L'energia nuclear no deixa emissions, però deixa residus i té un potencial radioactiu que no té l'energia eòlica ni la fotovoltaica ni la hidroelèctrica. I ara que sabem que aquestes poden ser barates, ens hi hem d'abocar. Vladímir Putin envaeix Ucraïna el 25 de febrer. El 3 de març vaig a veure Morron per fer aquest llibre.  

"La ponència ideològica de Junts va ser molt clara: suprimir successions, reduir la pressió fiscal"

- Esmenta la guerra. Ha estat eurodiputat i coneix les institucions de la UE. Com valora el paper que està jugant? 

- La UE ha acollit milions d'ucraïnesos i els ha ajudat econòmicament i militar. Europa ja va fer la millor cara quan va decidir la compra unificada de vacunes. Si no, això hagués anat per barris i nosaltres hauríem estat els últims. La vacuna xinesa ha estat un fiasco. Han hagut de confinar Xangai el març i abril del 2022. Hi ha ciutats senceres tancades. M'agradaria també que hi hagués una compra d'energia comuna, però això és com la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Jo soc més europeista que ahir però menys que demà. Sense l'euro estaríem com l'Argentina. 
 
- La resposta europea a la invasió de Putin li ha semblat correcta?

- Sí. Estic més a prop de la resposta europea que d'altres respostes.

- Intueix alguna sortida?

- No. Putin és expert en allargar guerres i massacrar països. 

- Veu el risc d'una crisi nuclear? 

- No. Perquè utilitzar-les afectaria també Rússia. El principal graner de Rússia és al costat d'Ucraïna. És una jugada de catxa molt gran. Un expert agrari com Jaume Abellana ha explicat perquè la bomba nuclear de Rússia és una catxa. Rebentaria tot el graner rus.

- Com ha viscut la crisi al Govern?

- Amb molt de dolor perquè sempre he defensat que els governs de Catalunya havien de ser d'ERC i Junts. El PSC no mereix governar Catalunya perquè ja li està bé el centralisme vigent a Espanya. El PNB va denunciar l'altre dia que els fons europeus no arriben perquè està tot centralitzat i fa tard, mentre francesos i italians ja els tenen. 

- Va dir en un debat sobre pressupostos que es va fer fora del Govern a Junts. Una mica agosarat.

- Ho argumento. A finals de juliol, amb el calendari judicial pel mig, apareix un carter del TSJC amb la imputació de Laura Borràs i aquell mateix dia, PSC, ERC i CUP la suspenen. Això va ser un cop emocional a la militància de Junts. Després, a finals de setembre, perquè s'esmenta la qüestió de confiança, a la qual Pere Aragonès va dir a la investidura que s'hi sotmetria, es fa fora el vicepresident Jordi Puigneró. Jo puc dir, perquè vaig fer campanya per continuar al Govern, malgrat tot, que quan feia trucades a militants, que la decapitació del vicepresident va ser decisiva. Puc dir que sense això, la majoria per seguir al Govern hauria estat com la que va ser per avalar la coalició. Com quedaven els consellers de Junts després d'aquesta doble expulsió? Una part d'ERC també ho volia això. Potser el president Aragonès no. Me'l crec quan diu que no. La prova és que havien d'enviar al plenari l'aprovació d'un decret sobre la funció pública i ho han ajornat. Perquè no hi ha majoria.
 
- Però admeti que no és un funcionament normal entre socis d'una coalició amenaçar amb una qüestió de confiança al president en un debat de política general.

- Com els consellers de Junts, que no sabien res de l'acord de claredat que es va treure de la màniga el president Aragonès. 

- Però en va informar el vicepresident.

- A mi hi ha consellers que m'han dit que no ho sabien. Però és legítim que en un debat el president presenti una proposta. I Junts el que va dir és que el president se sotmetria a una qüestió de confiança, que tocaria cap a l'abril. I ja que fa mesos que Jordi Turull va dir que així no es podia continuar, potser era bo que s'avancés la qüestió de confiança. Quan cesses el vicepresident, estàs expulsant Junts. Tinc la sensació que la part d'ERC que ens volia fora del Govern va aprofitar el moment. Però per mi és un greu error de tot l'independentisme. 

- Però, en un partit, la responsabilitat d'una decisió és de la direcció del partit.

- Però en un Govern la màxima responsabilitat és del president. Quan van retirar l'acta de diputat al president Torra, ERC pensava que els farien fora. I va seguir malgrat tot. 

- Però tota l'escenificació feta per Junts des del juliol és pròpia d'un soci d'un Govern de coalició?

- Però l'actitud d'ERC en relació al compromís assumit per Pere Aragonès tampoc és la d'un soci que vol vetllar perquè el pacte duri. Jo ara entenc moltes coses. Com perquè ERC ha dilatat la llei de la ciència durant un any. Perquè ara serà un conseller d'ERC qui es penjarà la medalla. Aquest Govern serà un zero legislativament perquè no té majoria. Els consellers es dedicaran a fer campanya per les municipals? Pregunto. 

- Junts no s'ha d'aclarir? Fins a quin punt és compatible la convivència entre un sector bàsicament activista amb una estratègia confrontacional i un altre més clàssic de procedència convergent?  

- Li ho diré amb una frase. A Junts hi ha els qui creuen que ha de ser un moviment, com deia Jordi Pujol, i els qui consideren que ha de ser un partit, com defensava Miquel Roca. Junts no és una secta i vol ser un catch-all party d'ampli espectre, com és l'Scottish National Party. 
 
- No creu que un país normal ha de tenir un partit més de centre esquerra i un altre de centre dreta nacionals? 

- A l'últim congrés de Junts, la ponència ideològica va ser molt clara: suprimir successions per a les empreses familiars, rebaixar patrimoni, deflactar l'IRPF. Per amplíssima majoria la posició va ser reduir la pressió fiscal. Quan era conseller, jo vaig exhaurir el 99,5% del pressupost. Hi ha conselleries que van deixar un romanent feridor. Vol dir diners no gastats, que si Madrid no dona marge de dèficit, es perden. No cal que collem tant en impostos per després no gastar-nos el pressupost. 

"S'ha aprofitat el cas Dalmases per tapar la situació de minoria d'ERC"

- Quina opinió té sobre el cas Dalmases?

- Li ho diré ben clarament. S'ha aprofitat aquest cas per tapar la situació de minoria d'ERC, que la setmana passada va perdre totes les votacions a totes les comissions. Pot ser notícia uns dies, però estirar tant aquest xiclet... Tots els partits tenen els seus personatges expansius. Ara hi ha hagut un cas d'un trol que podria ser de Junts. Però l'informe de RAC1 sobretrols als partits mostra que tots en tenen molts. No he vist que se n'hagi parlat. 

- Però no em negui que el personatge i les circumstàncies delata un determinat estil de fer política.

- No és el meu. Tinc una relació correcta amb Francesc de Dalmases, però no estic a l'executiva i no tinc més informació. Voldria que això es resolgués a benefici de tothom.