La Generalitat de Catalunya ja té el seu primer parc fotovoltaic. L'Energètica pública ha completat el procés de compra d'una instal·lació que és la més gran de les comarques gironines. La planta, ubicada en un antic circuit de motocròs de Vidreres, servirà per alimentar la dessalinitzadora de Blanes, segons ha anunciat Sílvia Paneque aquest dissabte. "És el primer de molts", ha assegurat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
El primer parc solar públic
L'Energètica va anunciar el mes de juliol un procés de crida pública per comprar parcs solars fotovoltaics sobre terrenys. Hi havia un pressupost màxim de 10 milions d'euros, però dels sis projectes que es van presentar quatre es van descartar per no ajustar-se als criteris econòmics.
D'aquesta manera, es va optar per comprar el 100% d'una planta solar de Vidreres i també el 45% d'un segon projecte a Sant Fruitós del Bages. En el cas de la Selva, amb una potència de 3,4 MW, es tracta del parc més gran de les comarques gironines amb un total de 4.872 panells fotovoltaics i una superfície de 2,36 hectàrees. L'empresa pública hi ha destinat un total de 2,9 milions d'euros.
Energia solar pública per a la dessalinitzadora de Blanes
L'Energètica té com a objectiu generar i comercialitzar energia renovable per assolir l'autoabastiment de la Generalitat. A banda de cobertes solars, ja té participacions en parcs eòlics, una minicentral hidràulica i ara el primer parc solar sobre terreny.
En el cas de la instal·lació de Vidreres, s'ha firmat un PPA -un contracte de compravenda d'energia a llarg termini- amb Aigües Ter Llobregat per tal de subministrar energia solar pública a la dessalinitzadora de Blanes. Concretament, permetrà arribar al 10% del consum actual d'aquesta infraestructura que té una capacitat per produir fins a 20 hm3 cúbics anuals, equivalents al consum de quatre mesos i mig de Barcelona. El contracte, per cert, té vigència per tota la vida útil del parc solar. Cal recordar que l'Estat té pendent encara licitar-ne l'ampliació -ara s'apunta el febrer de 2025- per tal que arribi a un potencial de 80 hm3.
La consellera Paneque ha reiterat el "compromís absolut" del Govern amb la transició energètica i amb la voluntat d'assolir "l'objectiu colossal" marcat per al 2030 d'assolir el 50% de la producció elèctrica amb fonts renovables. En aquest sentit, a resposta a una pregunta de Nació, ha manifestat la voluntat de dotar amb més múscul a L'Energètica pública, un objectiu que considera que comparteixen amb ERC i els comuns, socis d'investidura. Cal recordar que els pressupostos del 2024 que finalment no es van aprovar preveien augmentar el pressupost de 30 a 65 milions d'euros i de 31 a 62 treballadors.
L'objectiu de L'Energètica, que encara té pendent formalitzar la compra del parc de Sant Fruitós del Bages, és fer una nova crida pública per adquirir parcs solars. Segons el seu director general Daniel Pérez, es podria realitzar en el segon trimestre de 2025. Cal recordar que els criteris són força exigents i és que, a banda de qüestions econòmiques, havien de comptar amb el suport municipal, tenir el vistiplau tant d'Energia com d'Urbanisme, però encara no estar connectats a la xarxa.
Serà un model de parc solar renaturalitzat
El primer parc solar de l'Energètica ocupa una zona degradada, ja que era una antiga pista de motocròs abandonada a tocar de la urbanització de la Goba. "Està plenament integrat en el paisatge", destaca Jordi Camps, alcalde de Vidreres. En aquest sentit, malgrat situar-se al costat de l'autovia C-35 és quasi impossible veure'l. Tot i això, des de l'empresa pública es vol anar més enllà i s'ha encarregat, conjuntament amb la direcció general de Polítiques Ambientals, un estudi per renaturalitzar-lo.
De fet, es pretén que sigui un model per a altres instal·lacions. S'hi projecta un petit equipament d'educació ambiental que serveixi no només per a visites escolars sinó per mostrar a les empreses com compatibilitzar el desenvolupament de les energies renovables i augmentar la biodiversitat. En el cas de Vidreres és relativament senzill, ja que com destaca el director general Marc Vilahur, el punt de partida és una zona molt degradada. Entre altres, s'afavorirà el creixement d'herbàcies per permetre la pastura d'ovelles: "Serà una pastura molt dirigida per afavorir la biodiversitat amb períodes molt curts i intensos". També es crearan basses temporals per a amfibis i pol·linitzadors així com zones arbustives. Finalment, a sota dels panells solars s'instal·laran pedres i fusta morta per afavorir microambients per a tota mena d'espècies.
El parc solar de Vidreres és la primera de les tres proves pilot que es pretenen desenvolupar. "La idea és fer-ne també en altres zones amb condicions climàtiques i de biodiversitat diferent com els secans de Ponent o les Terres de l'Ebre", apunta Vilahur en declaracions a Nació. De fet, es tracta d'aplicar les recomanacions incloses en una guia elaborada pel mateix Departament de Territori. "Malgrat que encara no és obligatori, si els promotors inclouen aquestes qüestions en el disseny des de l'inici, les tramitacions seran més ràpides", afirma. Posteriorment, a través de centres de recerca, es pretén fer un seguiment sobre l'evolució de la biodiversitat a 5-10 anys vista. "Amb la renaturalització i l'aposta per l'educació ambiental, tanquem el cercle", conclou la consellera.