Les onades de calor són cada cop més freqüents i intenses, i els seus efectes van cada cop més enllà. Les temperatures extremes poden posar al límit el sistema cardiovascular i incrementar el risc d'emergències greus, especialment entre les persones més vulnerables.
En aquest context, els especialistes insisteixen que actuar amb rapidesa pot marcar la diferència entre la vida i la mort. En una aturada cardíaca, cada minut compta, i iniciar de seguida la cadena de supervivència és essencial per augmentar les possibilitats de recuperació mentre arriben els serveis d'emergència.
Davant l'augment dels episodis de calor extrema provocats pel canvi climàtic, conèixer els primers auxilis i saber com reaccionar davant d'una emergència cardiovascular és una eina de salut pública. Els experts remarquen que "comprar temps" amb una intervenció immediata pot salvar vides.
Un repte per al cor: refrigerar l'organisme
L'estiu ja no és només una època de sol i platja; les dades confirmen que ens enfrontem a un escenari climàtic cada cop més exigent. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el juny de 2026 ha estat el segon més càlid des que es tenen registres, amb temperatures mitjanes 3,2 ºC per sobre de la mitjana històrica. Aquest estrès tèrmic té un impacte directe en la salut: les estimacions del sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) situen en prop de 900 les morts atribuïbles a l'excés de temperatura a Espanya només durant el passat mes de juny.
Aquesta sobrecàrrega tèrmica no s'atura quan cau el sol. Les anomenades “nits tropicals”, on el termòmetre no baixa dels 20 ºC, impedeixen que el nostre sistema cardiovascular es recuperi de l'esforç del dia. El cor ha de treballar a un ritme més elevat per refrigerar l'organisme, augmentant el risc d'esdeveniments greus, especialment en entorns on la calor és persistent.
‘Comprar temps’ fins a l'arribada del professional
Cada any es produeixen prop de 30 000 aturades cardíaques extrahospitalàries a Espanya. En aquestes situacions, cada segon compta per protegir el cervell i el cor de la persona afectada. L'European Resuscitation Council (ERC) subratlla que la intervenció dels testimonis és el factor més crític per a la supervivència. La ressuscitació iniciada per ciutadans manté la perfusió cerebral i del múscul cardíac, “comprant temps” fins a l'arribada dels professionals.
És un treball en equip: els ciutadans inicien la reanimació guiats pels professionals dels centres de coordinació sanitaris, i els equips d'emergències garanteixen la continuïtat de l'assistència amb el suport vital avançat. A Espanya, som líders mundials en donació d'òrgans, fet que demostra el caràcter solidari de la nostra societat. Aquesta mateixa solidaritat també pot salvar vides quan una persona pateix una aturada cardíaca. Actualment, la supervivència d'aquestes emergències a Espanya se situa al voltant de l'11 %.
Moltes persones dubten a l'hora d'ajudar per por a equivocar-se. És fonamental saber que, des del moment que truquem al 112, mai estarem sols. Les infermeres i el personal sanitari de la central d'emergències ens acompanyaran durant tot el procés, donant instruccions clares i precises sobre com fer les compressions toràciques o utilitzar un desfibril·lador (DEA). La seva veu és el suport que ens permet actuar de forma segura fins que arribin els equips d'emergència.
El bon samarità del segle XXI
Com pot la central de coordinació saber qui hi ha a prop per ajudar abans que arribi l'ambulància? Aquí és on la tecnologia es converteix en l'extensió vital dels serveis d'emergència. Països com els Països Baixos han demostrat l'èxit d'aquest model amb el sistema _HartslagNu_. En regions on s'ha optimitzat aquesta xarxa de voluntaris geolocalitzats, les taxes de supervivència després d'una aturada cardíaca se situen entre el 25 % i el 43 %, xifres molt superiors a la mitjana europea.
El model Community First Responders (Programes de resposta comunitària) ha estat incorporat per l'European Ressucitation Council en les seves guies 2025 sota el concepte “Sistemes que salven vides”. Al nostre entorn, ja existeixen iniciatives pioneres com ACR Respon, a Catalunya, o el projecte Ariadna. Aquestes eines connecten el voluntariat, els Agents Comunitaris de Ressuscitació, amb la necessitat immediata, creant una xarxa de seguretat que ajuda a salvar vides.
Estar preparats marca la diferència
L'autoprotecció és la capacitat real de transformar la nostra voluntat d'ajudar en una acció eficaç. Integrar unes pautes bàsiques en la nostra rutina és el pas definitiu per garantir la nostra seguretat i la dels qui ens envolten:
- Saber on som: especialment en llocs nous, és vital conèixer la nostra ubicació exacta per facilitar la localització immediata per part dels serveis d'emergències.
- Trucar i escoltar: davant de qualsevol dubte, truqueu al 112 i seguiu les instruccions del personal sanitari.
- Localitzar els desfibril·ladors: dediqueu un moment a veure on és el DEA més proper. Conèixer la seva ubicació permet guanyar minuts d'or.
- Actuar amb confiança: qualsevol ajuda és valuosa. La vostra intervenció, guiada pels professionals, pot marcar la diferència en les possibilitats de recuperació del pacient.
L'estiu és una època per gaudir-ne amb seguretat, però la preparació ens acompanya durant tot l'any. Formar-nos en tècniques d'autoprotecció, primers auxilis i ressuscitació no és només una decisió individual, sinó un compromís amb la comunitat. Voler formar part de les xarxes de voluntariat és el pas definitiu per intentar salvar més vides. Estar preparats per actuar ens empodera i enforteix la nostra capacitat de resposta col·lectiva.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
