Quin món habitaran els nostres fills? Serà un lloc amable per viure-hi? La crisi climàtica està obligant moltes dones a replantejar-se la possibilitat de tenir fills. Té sentit portar noves generacions a un món que està en flames? Encara queda alguna possibilitat per mirar el futur amb optimisme?
 
La crisi climàtica que està vivint el nostre planeta no té precedents. No existeixen referents anteriors en els quals emmirallar-nos. Per això les notícies semblen cada vegada més acaparadores i, davant d’un xoc tan fort de realitat, poden crear episodis d’ecoansietat, és a dir, d’angoixa a la incertesa que genera els efectes d’aquesta crisi.
 
Mònica Usart és divulgadora científica i meteoròloga, però també és mare. Reconeguda per la seva veu radiofònica, actualment treballa a RAC1, però també ha escrit diversos llibres, ha col·laborat en molts mitjans i ha estat l’última convidada de l’Elefant, el pòdcast de Nació conduït per Irene Ramentol que busca desmuntar els marcs mentals i prejudicis sobre l’ecoansietat.
 
- Com serà el món que habitaran els nostres fills?
 
- No ho sabem ben bé. Jo t’haig de dir que, dedicant-me al que em dedico, molt sovint donem notícies relacionades amb el canvi climàtic o amb el futur del nostre planeta que no són gaire esperançadores. Per exemple, l’Àrtic es podria trobar sense gel al setembre de l’any 2030. I això és una imatge que mai m’hagués imaginat i encara menys que aquest canvi l'estiguéssim provocant els humans. Veiem que a curt termini ens passaran moltes coses i que ja estem vivint les repercussions en el present. Tot això fa molta por perquè és un futur incert i crea neguit. La clau de tot plegat és saber-se adaptar, però, si el canvi és molt ràpid, les adaptacions són molt més traumàtiques. I el canvi tot indica que serà brusc. Hem d’encaminar els nostres esforços perquè les noves generacions s’adaptin a aquest canvi.
 
- Hi ha projeccions que anticipen un escalfament de l'entorn dels 2,5 graus a finals de segle. Com reaccionarà el planeta a un escalfament d’aquesta magnitud?
 
- El nostre planeta ha viscut un canvi climàtic com mai. No tenim on emmirallar-nos, anem a cegues. La notícia de l’Àrtic no s’esperava tan aviat. Hi ha factors que ens ballen una mica i que, a l’hora de fer els pronòstics, ens indiquen que no anem bé. L’objectiu és que la temperatura no superi el llindar dels 1,5 graus, i per això has de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però està succeint tot el contrari. Per tant, és un acord que ens hem de començar a treure del cap perquè ja hi ha zones del planeta que el superen. A més, hi ha punts calents on la temperatura augmenta molt més acceleradament. Aquestes projeccions ens portaran a un escenari una mica perdut i anirem veient com es van avançant.
 
- Fent una ullada a l'evolució de la temperatura mitjana anual de la Terra, es veu clarament que el canvi brusc de tendència es dona a partir dels anys 70-80 en endavant, que és quan s'instal·la la societat de consum. Què els demanes a les persones del teu entorn, familiars o amics que facin per frenar el canvi climàtic més enllà de crear consciència?
 
- Deixar de ser egoistes. Jo crec que tothom pensa molt en ell mateix, el seu benestar i la seva comoditat. Els meus consells són que la gent ha de ser més conscient i responsable. Ells també són responsables i han d’actuar per ajudar al planeta. L’acció ha de ser a nivell personal i a nivell de governs. Cal un punt de sacrifici.
 
- El bombardeig d’informació influeix en el que anomenem ecoansietat?
 
- És un bon debat. Jo com a científica tinc l'obligació quan llegeixo una notícia que és prou important de comunicar-la. No ho podem amagar. Imagina’t que haguéssim estat ocultant tot el que fa referència al canvi climàtic. Estaríem en un món descontrolat totalment i la informació ha d’arribar sempre que el contingut sigui útil. Últimament, als mitjans se’ns escolta molt més i el tema ha començat a interessar molt. Un cop els mitjans s’adonen que el canvi climàtic és una realitat, se’ns ha donat veu. Jo soc partidària d’explicar-ho sempre sent molt rigorosa i científica.
 
- Hi ha alguna dada per mirar el futur amb optimisme?
 
- Jo soc optimista quan veig que encara hi ha esperança i els diferents països decideixen fer trobades per abordar aquest tema. Podríem estar ignorant aquesta problemàtica i fer com si res, però cada vegada se n’està parlant més. S’està movent també el tema de les energies renovables, la gent té consciència a l’hora de comprar un cotxe elèctric en detriment d’un de benzina i la societat cada vegada recicla més. Aquesta és la part positiva, tot i que anem lents si ho comparem amb la velocitat amb què està afectant el canvi climàtic al planeta. Valoro la intenció de tothom per canviar i dels governs per reunir-se. Però pel que fa a aconseguir reptes no ho acabo de veure clar.

 Pots mirar i escoltar el segon episodi, coproduït amb la Universitat de Vic (UVic-UCC), a les principals plataformes: Spotify, YouTube, Ivoox, Apple i Google Podcast.