Un dels grans reptes del segle XXI és com avançar cap a una agricultura sostenible. Un model que compatibilitzi l'alimentació i el benestar humà amb la preservació de la biodiversitat, la restauració dels ecosistemes i una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En aquest sentit, un dels elements crítics és el desaprofitament "colossal" de nitrogen amb el corresponent fort impacte ambiental. Ho adverteix Estela Romero, investigadora del CREAF, en un número especial de la revista Science of the Total Environment coincidint amb el Dia Mundial de l'Agricultura.
Els impactes per al desaprofitament de nitrogen
L'ús massiu de nitrogen en fertilitzants agrícoles ha portat un augment en els rendiments agrícoles, però també a un sistema ineficaç que deixa perdre gairebé el 80% d'aquestes entrades de nitrogen. Segons la investigadora Estela Romero del CREAF, en l'editorial de Science of the Total Environment, es tracta d'un "desaprofitament colossal de recursos amb molts impactes negatius.
En aquest sentit, els més crítics són l'excés de nutrients a l'aigua -amb la corresponent eutrofització i pèrdua d'oxigen-, el mateix excés de nutrients a la terra, que provoca l'acidificació del sòl i la contaminació atmosfèrica, amb l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i l'agudització de l'escalfament global.
Romero i la resta d'autors -investigadors de França, Suècia i els Països Baixos- recomanen acompanyar els productors per canviar el seu punt de vista negatiu sobre la qüestió i fa un recull per encaminar possibles solucions.
Solucions eficaces per reduir la pèrdua de nitrogen
L'editorial presenta un recull de treballs científics que busquen solucions per fer possible el repte de reduir les pèrdues de N a la meitat abans de l'any 2030. Destaca la transició a pràctiques agroecològiques: "Els estudis demostren que un canvi cap a les rotacions de cultius ecològics, la reconnexió entre agricultura i ramaderia, i menys productes d'origen animal, aconsegueixen reduir a la meitat les emissions reactives de nitrogen actuals al medi ambient, alhora que augmenten l'autosuficiència alimentària a Europa", explica l'Estela Romero, investigadora del CREAF i primera autora de l'estudi.
També donen suport a la implementació de les mesures "Farm to Fork" proposades per la Unió Europea. Aquestes mesures poden portar a una reducció del 40% de l'ús de fertilitzants sintètics i pinsos importats a Europa, i un 30% menys de pèrdues ambientals de nitrogen, "si bé són menys eficaces que la transició agroecològica en termes d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i no aconsegueixen l'objectiu de retallar les pèrdues de N a la meitat", aclareix Romero.
Els articles analitzen les mesures necessàries per arribar a aquesta fita, i els resultats suggereixen que cal incentivar els sistemes circulars, aprofitant, per exemple, el nitrogen contingut en les aigües residuals urbanes per a irrigar camps i zones verdes en àrees periurbanes, o reconnectar agricultura i ramaderia. Alguns analitzen també l'eficàcia de solucions basades en la natura –en aquest cas, revegetant canals d'irrigació- per retenir el nitrogen i evitar la contaminació de rius i aqüífers.
Des del punt de vista del consumidor, aposten per una dieta que amb una menor ingesta de proteïnes animals, donar prioritat als aliments ecològics i reduir el malbaratament d'aliments.