Els calendaris de la natura estan alterats. A Catalunya, per exemple, més de 200 espècies de plantes han florit quan no els tocava a causa del canvi climàtic en el darrer any. La calor i la sequera impacten arreu del país, però aquestes alteracions es noten especialment a les comarques del litoral, segons les dades del projecte de ciència ciutadana RitmeNatura del CREAF.
Aquesta tardor es manté la tendència
Entre el juliol de 2023 i el juny de 2024 un total de 214 espècies vegetals han patit alteracions en el seu calendari a Catalunya. No es tracta de la dada absoluta, sinó d'aquelles que el voluntariat de l'observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF, que compta amb el suport del Servei Meteorològic de Catalunya, han detectat.
Arbres fruiters, vinya, estepes, roselles, esbarzers, ginestes, malves, etc. han patit avançaments florals, han brotat quan no tocaria i han viscut períodes de segones floracions en una estació de l’any que no correspon -algunes plantes han confós la tardor i la primavera-. Concretament, les espècies que han estat més citades durant aquest període florint quan no els tocava han estat la ginesta, la calcida blanca, el bruc d’hivern, la prunera i la sempreviva. Aquesta tardor, la tendència s’ha mantingut i des de mitjan setembre s’ha tornat a detectar gairebé 60 espècies traient flor quan no els tocava.
Més afectacions al litoral
Tot i que el canvi climàtic afecta la biodiversitat de manera molt desigual segons la zona, s’ha vist plantes amb flors fora de la seva època habitual a gran part de Catalunya. El voluntariat de RitmeNatura ha registrat anomalies en 35 comarques i 138 municipis diferents entre juliol de 2023 i juny de 2024, amb especial incidència al litoral.
“Les comarques amb major percentatge de floracions anòmales són el Baix Empordà, el Montsià i el Tarragonès, on aproximadament una de cada deu observacions fenològiques recollides mostrava una floració fora de l’època habitual. En canvi, hi ha deu comarques on no hem rebut ni una sola notificació de flors a destemps tot i tenir-hi força dades” explica Gerard Gaya, tècnic de l’observatori RitmeNatura.
Aquest tipus de projectes basat en l'observació només és possible amb la col·laboració de voluntaris. En aquest sentit, des del CREAF es fa una crida a la col·laboració per tenir un nivell homogeni de dades de totes les comarques.
Per tal d’arribar a detectar aquests canvis fenològics arreu del país, l’observatori RitmeNatura del CREAF i la xarxa FenoCat de l’SMC estan impulsant el projecte FenoRural. Aquesta iniciativa de dos anys busca promoure la participació ciutadana al medi rural per estudiar els efectes del canvi climàtic mitjançant l’observació fenològica. Així doncs, potenciarà la cultura científica apropant la ciència a la societat perquè aquesta entengui que és un recurs del qual pot disposar i formar-ne part.
L’equip de FenoRural desenvoluparà tallers educatius i se sumarà a fires i festes locals relacionades amb esdeveniments fenològics (floracions, collites, etc.) per tal de donar a conèixer el poder de la ciència ciutadana i els efectes del canvi climàtic en l’àmbit rural. L’equip de FenoRural desenvoluparà tallers educatius i se sumarà a fires i festes locals relacionades amb esdeveniments fenològics (floracions, collites, etc.) per tal de donar a conèixer el poder de la ciència ciutadana i els efectes del canvi climàtic en l’àmbit rural.