Com es posa nom a les noves espècies? Aquesta tasca és més complexa del que sembla des de fora, i sovint només acostumen a transcendir els casos més anecdòtics o curiosos: el peix humà, l'arbre Dicaprio, la vespa Chewbacca o els cucs espagueti cavernícoles en són alguns exemples. Però, com procedim realment els científics quan descobrim una nova espècie?
El primer pas és la troballa d'un organisme aparentment desconegut. Reconèixer-lo com a tal és responsabilitat dels taxònoms, els científics especialitzats en l’estudi, la descripció i catalogació de les espècies. Aquesta tasca implica documentar de manera exhaustiva la morfologia i justificar, amb criteris objectius, per què es tracta d’una entitat diferent de totes les prèviament descrites.
Nom i cognom
El sistema binomial, així com els primers sistemes de classificació dels éssers vius, va ser establert a principis del segle XVIII per Carl von Linné. En aquell moment, la llengua de comunicació científica no era l’anglès, sinó el llatí, i és per aquest motiu que els noms científics es construeixen seguint les normes gramaticals d’aquesta llengua.
Cada espècie nova rep un nom científic binomial, format per dues paraules. La primera correspon al nom de gènere, el cognom, que informa del parentiu de l’espècie amb altres organismes propers. La segona és l’epítet específic, el nom propi, que caracteritza cada espècie dins del seu gènere. La combinació de totes dues dona lloc a un binomi únic i inequívoc, a més d'universal.
La gastronomia autòctona com a font d’inspiració
L’any 2025, en el marc del projecte BIOCAVE, vam descobrir en una cova anquialina de les Illes Balears una nova espècie de cuc de la família dels terebèl·lids, coneguts popularment com a cucs espagueti.
Les característiques singulars d’aquest nou cuc podien haver conduït a un nom relacionat amb la seva morfologia, amb l’hàbitat cavernícola o amb la seva distribució geogràfica. De fet, la proposta que vam adoptar integrava aquests tres aspectes: tractant-se d’un cuc espagueti balear, vam optar per escollir un nom arrelat a la cultura gastronòmica de Mallorca, fent referència a un tipus de pasta similar als espaguetis, produïda a la vila de Porreres. Així, la nova espècie va rebre el nom de Polycirrus burballes. L'etimologia publicada especifica que el nom de l’espècie burballes, que en català mallorquí significa "encenalls", fa també referència, en la cuina mallorquina, a un tipus de pasta semblant als espaguetis produïda tradicionalment la vila de Porreres. S’utilitza aquí com a nom en aposició per al·ludir de manera lúdica al nom comú "cucs espagueti", amb què es coneixen els terebèl·lids.
- Polycirrus burballes i burballes
- Daniel Martin Sintes / María Capa Corrales
Els Fraggles panamenys
Els cucs espagueti són, sens dubte, una bona font d’inspiració de noms curiosos, pel seu aspecte una mica estrafolari. Per això, un altre bon exemple és el Thelepus fraggleorum, que vam trobar a l'Illa de Coiba (Panamà). De fet, el podríem anomenar “cuc fraggle” ja que, com diu la seva etimologia, aquesta espècie està dedicada als Fraggles (els personatges creats per Jim Henson), unes criatures extraordinàries que viuen a Fraggle Rock i que comparteixen algunes similituds amb aquesta nova espècie. Ni el Thelepus fraggleorum ni els Fraggles han passat mai per la perruqueria…
Vides alternatives: localitats geogràfiques i okupes
Les localitats geogràfiques constitueixen una altra font habitual d’inspiració i els seus noms reflecteixen en el seu nom l’àrea on van ser descobertes o on presenten una distribució emblemàtica. Entre elles, podem trobar espècies com: Peudomastus deltaicus, descoberta al Delta de l’Ebre, Marphysa gaditana, de Cadis (Gadir en llatí), Paraelhersia knisnaensis, de Knishna Bay (Sudàfrica), Inermonephtys brasiliensis, de les costes de Basil, o Ophriotrocha mediterranea, àmpliament distribuïda al Mar Mediterrani.
Diferent és l'exemple d’un poliquet de la família dels hesiònids que vam descobrir a les costes del sud de la península ibèrica. Tot i que la majoria dels membres d’aquesta família són de vida lliure, aquesta espècie es trobava sistemàticament a l’interior de mol·luscs bivalves del grup de les tallarines.
- Oxydromus ocupa
- Daniel Martin Sintes / María Capa Corrales
Aquest hesiònid pertany al gènere Oxydromus i la seva peculiar forma de viure va inspirar el nom Oxydromus okupa, com s’explica a l’etimologia de l’article original, l’epítet específic okupa fa referència als okupes, un moviment social sorgit a l’Estat espanyol a la dècada de 1980 com a resposta a la dificultat creixent d’accés a l’habitatge. L’okupació consisteix a ocupar edificis buits per a l’ús propi dels okupes, i implica formes d’autoorganització i mecanismes alternatius de relació, de manera paral·lela a la que aquests poliquets simbionts interactuen amb els seus hostes i amb el conjunt de l’ecosistema.
Imitar o no imitar? Aquesta és la qüestió
Un cuc simbiont que viu exposat sobre el cos de l’hoste en lloc de protegir-se entre roques o sediments podria esdevenir una presa fàcil per a nombrosos depredadors. Aquesta pressió selectiva ha afavorit el desenvolupament de diverses estratègies defensives, entre les quals destaca el mimetisme, que ha donat lloc a formes i coloracions especialment espectaculars. Aquestes característiques sovint queden reflectides també en els noms científics.
Un exemple paradigmàtic és una espècie de polinoïdeu o cuc escamòs que vam trobar a Sulawesi (Indonèsia) i a les Illes Ogasawara (Japó). El cuc no només viu entre les branques de l’hoste, sinó que es camufla imitant de manera extraordinària la seva coloració: branques de color violeta, pòlips blancs i òrgans reproductors taronja. Aquest espectacular mimetisme va motivar el nom Medioantenna variopinta.
- Medioantenna i Inermosyllis
- Daniel Martin Sintes / María Capa Corrales
També anem de vegades cap a noms més poètics, com el d'un petit cuc al que vam denominar Sphaerodorum ofiurophoretos, que vol dir “transportat per un ofiuroïdeu” ("phoretos" vol dir "transportat" en grec). Encara més trobem també el síllid associat a una estrella de mar que vam anomenar Inermosyllis asteriakavalaris, un nom que significa “genet d’estrelles de mar” i prové de les paraules gregues ‘asterias’ (estrella de mar) i ‘kavalaris’ (genet).
Homenatges
Els taxònoms com a especialistes reben homenatges en forma de noms de noves de part dels seus col·legues, com és en el cas del cuc escamós Anotochatetonoe michelbaudi, dedicat al taxòmom i ecòleg francès Michel Bhaud. Els autors d’aquest text també hem estat homenatjats de la mateixa manera amb les espècies Syllis danieli i Hololepidella martini, o Brevicirrosyllis mariae i Lygdamis mariae.
Els reconeixements més emotius són, sens dubte, els concedits a títol pòstum. Com Syllis kikeballesterosi, dedicat a l'amic i ecòleg marí Enric “Kike” Ballesteros. Tanmateix, un dels que ens ha commogut més profundament és Lumbrineris jan. La seva etimologia, parafrasejant frase final de la pel·lícula de 1946 de Frank Capra Que bonic és viure!, diu: "L’epítet específic jan és un substantiu en aposició. L’espècie està dedicada a la memòria afectuosa de Jan Ventura Buchaca (2008–2020), un jove valent, fill de Teresa i Marc i germà de Sara. “Cada vegada que sona una campana, un àngel guanya les ales”", però Jan va rebre les seves massa aviat.
Investigar, descriure i donar nom a les espècies constitueix un primer pas imprescindible per conservar els ecosistemes que formen part del patrimoni natural compartit. I si, a més, aquests noms poden carregar-se de significat i el procés es viu amb passió i gaudi, què més podem demanar els taxònoms?
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l'original.
