Les vespes són molestes, emprenyadores i sovint construeixen els vespers en zones urbanes, sota teulades, als jardins i en estructures diverses. Aquest insecte, típic durant la primavera i l'estiu, acostuma a incomodar els humans, que patim el risc que ens piquin -amb problemes derivats si no anem amb compte-.
A Catalunya, arribem al centenar d’espècies de la família Vespidae. La majoria són espècies solitàries, com les vespes terrissaires, que sovint passen desapercebudes. Més conegudes són però, les vespes socials, com les vespes papereres, amb els seus vespers de cel·les hexagonals, que construeixen amb material vegetal i aigua.
Sovint no les acceptem, però cal dir que juguen un paper important en moltes interaccions de la natura, ja sigui com a depredadores o com a pol·linitzadores; uns rols estratègics per l’estructura i equilibri de les xarxes d’interaccions a la natura.
La vespa surt del seu refugi a la primavera
La majoria d’aquestes vespes són autòctones, però aquests últims anys se n’han afegit d’exòtiques. Diferents espècies que arriben, per acció voluntària o involuntària dels humans, com és el cas de la vespa asiàtica (Vespa velutina).
No ha estat una aparició natural, ha estat provocada pel moviment de mercaderies des de la Xina, ja amb la primera detecció a França, l’any 2004. Des de llavors s’ha estès ràpidament per tot Europa, a una mitjana de 50-60 km anuals. És considerada una espècie invasora, especialment pels seus impactes demostrats sobre el sector primari de l’apicultura. Les claus del seu èxit són que tenen un dèficit de competidors, depredadors i paràsits, i que troben els recursos necessaris per pujar en abundància i ampliar la seva distribució.
La vespa asiàtica presenta un cicle de vida d’un any. Les reines fecundades de l’any anterior, que surten dels seus refugis hivernals cap al febrer-març, construeixen totes soles els nius embrionaris en llocs protegits, a poca alçada.
Els seus amagatalls i què fan les vespes la resta de l'any
Hi ponen els primers ous fecundats, d’on en neixen les vespes obreres, moment a partir del qual la reina ja no surt del niu. Ara seran les obreres que treballaran i iniciaran la recerca dels recursos necessaris (sucres, proteïna, cel·lulosa i aigua) per fer créixer el vesper cap a niu primari.
Més endavant, generalment, faran un segon niu més gran anomenat secundari. Això ho faran en una zona de més alçada, com són capçades d’arbres, cornises d’edificis, relleixos de parets, balmes de penya-segats… És aquí, ja cap a la tardor, quan surten els mascles (d’ous no fecundats) i les reines verges. Els mascles fecundaran aquestes reines, que es prepararan per passar l’hivern en algun lloc arrecerat i protegit. La resta de la colònia va morint (reina vella, obreres i mascles) ja quan entrem a l’hivern. I així iniciem un nou cicle.
A banda de l’efecte social, amb casos greus sobre la salut de les persones, el principal impacte demostrat d’aquesta espècie és sobre el sector de l’apicultura, especialment en el moment que els vespers són mitjans o grans a l’estiu i tardor.
"Bufet lliure" continu als arnars
Les vespes visiten els arnars per trobar el “bufet lliure” de proteïna (abella de la mel, Apis mellifera) que necessiten i donaran a les seves larves. Els visitaran ja de forma periòdica i recurrent. Això suposa que capturen abelles obreres davant les colònies, amb la consegüent afectació directa de la recol·lecció de nèctar i pol·len, la pèrdua de reserves i un debilitament general de les colònies d'abella, que les fa més vulnerables a malalties i a factors ambientals adversos.
La gran capacitat de dispersió de les noves reines, que poden volar diversos quilòmetres en un sol dia, contribueix a l’expansió ràpida i a la pressió constant sobre els arnars. I és per tots aquests motius que es fa impossible l’erradicació a les zones on ja ha arribat. Tot li va a favor.
Millors opcions per combatre-les
No hi ha estudis que demostrin que determinades accions siguin efectives per minimitzar-ne l'impacte, com per exemple trampejar reines a la primavera. Ara bé, sí que es pot millorar el maneig i gestió dels arnars in situ des del sector de l’apicultura, en funció de la presència d’aquesta espècie.
Els apicultors/es fan transhumància per evitar la seva presència i ajusten temporalment el moviment de les colònies, o utilitzen diferents eines per protegir les colònies d’abella de la mel, tot i que presenten limitacions, especialment en períodes de pressió elevada.
L’opció prioritària des del Grup de Recerca de Biologia Animal de la Universitat de Girona són les trampes Koldo adaptades (KBA), modificades a partir del disseny original de l'apicultor Koldo Belasko. Aquesta trampa està dissenyada per capturar obreres i reines de manera selectiva davant colònies sense afectar les abelles, permetent un control més sostenible i aplicable en abellars de diferents dimensions.
Tota la informació científica coneguda i que es pugui estudiar en un futur, respecte de la gestió de la vespa asiàtica, és clau com a estratègia per establir protocols que permetin el seu control, sigui per reduir-ne els riscos per a les persones, sobre altres pol·linitzadors o per la protecció de les colònies d’abella de la mel. En aquest últim cas, no es compromet la producció de mel i altres productes apícoles, i s’estableix un control selectiu i sostenible. I és que, com diu el tòpic, la vespa asiàtica ha arribat per quedar-se!
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l’original.
