Per què el canvi climàtic pot allargar (molt poc) els dies?

El desgel dels pols envia aigua cap a les zones tropicals i provoca una disminució de la rotació de la Terra

El desgel de Groenlàndia és un dels punts d'inflexió climàtics
El desgel de Groenlàndia és un dels punts d'inflexió climàtics | envato elements
16 de juliol de 2024, 18:05
Actualitzat: 18:06h

La duració dels dies no és absolutament uniforme. Al llarg del segle XX, per exemple, es calcula que es va allargar entre 0,3 i 1 mil·lisegon per any. Una diferència vinculada a l'efecte de les marees, però també al canvi climàtic pel desgel dels pols. De fet, aquesta fusió s'ha accelerat i els autors d'un estudi estimen que des del 2000 la taxa ha augmentat fins a 1,33 mil·lisegons/anuals.

Aigua dels pols cap a les zones tropicals

Un dels grans punts d'inflexió climàtics -els denominats tipping points- és el desgel de Groenlàndia i l'Antàrtida. No només augmenta el nivell del mar, sinó que bona part d'aquesta aigua es desplaça cap a les zones tropicals.

Tot plegat, segons l'estudi del prestigiós Centre Nacional d'Estudis Espacials de Tolosa de Llenguadoc, augmenta de manera significativa l'aplatament terrestre (oblateness, en anglès), un element de l'estructura de la Terra que afecta el temps de rotació.

La investigació, publicada a la revista científica PNAS, assenyala que des d'inicis de segle l'augment del dia s'ha situat en 1,33 mil·lisegons per any (amb una variació de més o menys 0,03) i en modelitza l'impacte futur a causa de la crisi climàtica.

El dia augmentaria molt poc en un escenari extrem d'emissions

Tal com passa en projeccions com el col·lapse de l'AMOC -el corrent oceànic de l'Atlàntic-, l'estudi modelitza què passaria en un escenari extrem d'emissions, molt improbable respecte a les actuals tendències.

Si el 2100 es produís aquest escenari, la variació podria assolir els 2,62 mil·lisegons per any (amb una desviació de més o menys 0,79), superant àmpliament l'efecte de les marees lunars. Per avaluar-ne la relativa magnitud, cal tenir en compte que un dia té uns 86.400 segons.

Ara bé, experts com Santiago Belda, investigador especialitzat en geodèsia del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat d'Alacant, assenyala que "aquesta variació té repercussions crítiques no només en la forma de mesurar el temps, sinó també en el GPS i altres tecnologies d'ús quotidià", en declaracions recollides per Science Media Center.

De fet, fa pocs mesos un altre estudi publicat a la revista Nature, no només confirmava l'alentiment de la rotació de la Terra si no apuntava que podria obligar a reajustar la mesura del temps.

Arxivat a