Per què en el moment en què podem viure en primera persona els efectes de la crisi climàtica el negacionisme es fa fort? Segurament, és una derivada més de l'onada reaccionària que recorre Europa i bona part del món.

Aquesta setmana n'he pogut parlar amb Antonio Cerrillo, un dels referents del periodisme ambiental al nostre país. No en va, treballa a La Vanguardia des de fa quatre dècades i ha estat reconegut amb diversos premis.

Ara acaba de coordinar el llibre El mapa de la crisis ambiental en España. Conflictos en la transición ecológica y sus soluciones, amb la participació d'un bon grapat de periodistes referents en la informació ambientals com el company Guillem Costa d'El Periódico, Rosa Maria Tristán, Carlos Fresneda o Marta Montojo, entre altres.

En aquesta entrevista parlem dels grans problemes ambientals del país -com la sequera que sembla que comencem a superar-, però també de solucions: “Les ciutats són forns, però presentem un llistat enorme d'alternatives per millorar-les i fer-les més habitables”, assenyala.

A l'hora d'abordar el negacionisme, Antonio Cerrillo m'explica una consigna personal que pot semblar una obvietat, però que té molt sentit per algú amb una trajectòria tan llarga: “De clima només en parlo amb climatòlegs”. Recorda com des d'alguns sectors es reclamava donar veu a totes les “opinions”: els que demostraven l'existència del canvi climàtic i els que hi estaven en contra. Com si es pogués opinar de la llei de la gravetat de Newton (o en versió més actual: sobre si es pot ser  racista, si els homosexuals tenen drets o si existeix la violència masclista).

De fet, aquest esquema de les dues opinions confrontades no és cosa del passat. Un dels youtubers més influents de l'Estat -català, per cert-, va intentar fa uns mesos organitzar un gran debat sobre la qüestió. A les xarxes es va proposar el nom d'Andreu Escrivà -un dels millors divulgadors climàtics i col·laborador puntual d'aquesta casa-. Tant ell com la periodista Valentina Raffio van declinar la invitació: “Els metges tenen molt clar que no poden seure a debatre amb un conspiranoic de les vacunes perquè si ho fan estan legitimant un fals debat (...). En l'àmbit climàtic hauria de ser el mateix”.

El mateix Escrivà fa uns dies va aturar la seva activitat a X. Ho va fer arran d'una publicació sobre com podia ser de contraproduent exagerar qüestions com el del possible col·lapse de l'AMOC, el corrent oceànic que, tradicionalment, ha permès un clima relativament temperat a Europa. En els darrers mesos s'han publicat estudis -ho podeu recuperar aquí i aquí-, que apunten que s'està debilitant i que, en el cas de col·lapsar, podria comportar un refredament molt sobtat, especialment al nord del continent.

En aquesta ocasió, un tuit de l'ocenògraf Stefan Rahmstorf, es va veure amplificat de tal manera que diversos mitjans van acabar creant una notícia exagerada (o directament falsa): Reino Unido será como Groenlandia, De Montpellier para arriba todo sería nieve o Un equipo de investigación desvela lo pronto que Europa sería inhabitable por el colapso oceánico són alguns dels titulars que es van publicar.

Els periodistes especialitzats en medi ambient tenim el deure d'evitar donar ales al negacionisme, però també evitar amplificar aquests missatges alarmistes i inexactes. Ho va fer de manera excel·lent Eduardo Robayna, coordinador de Climática, parlant directament amb els científics i intentant contextualitzar els estudis.

“No ens esperàvem, que el periodisme consistís a reconstruir la veritat a partir de les mentides de les xarxes. Abans, segurament, era més fàcil”, em comentava Antonio Cerrillo. De fet, el científic Pep Canadell m'ho deixava clar en aquesta altra entrevista: “Em fan perdre la son els 40.000 milions de tones de CO2 que emetem els humans, no el desgel del permafrost o el col·lapse de l'AMOC”. O el mateix Robayna en unes paraules que poden ser una bona consigna per la nostra feina: “No és necessari afegir alarmisme a partir de desinformació i exageració per despertar l'acció; al contrari, es corre el risc de perdre credibilitat i desmobilitzar”.

Un reglament de circulació per afavorir les bicis

La DGT acaba de publicar l'esborrany del nou reglament de circulació. Pels que apostem per transformar la mobilitat -i som usuaris freqüents de la bicicleta en entorns urbans- sona bé.

No només les mesures concretes -això ho haurien de valorar els experts- sinó l'esperit de la norma: “S'aposta per la com un mode de mobilitat sana i saludable que contribueix a reduir la contaminació (…). No és una regulació neutra sinó afavoridora de la seva presència a la ciutat”.

Què inclou el futur reglament de circulació?

• La bicicleta circularà preferentment pel centre dels carrils.
• Els vehicles de motor hauran de deixar una distància de seguretat d'almenys cinc metres respecte a la bicicleta que el precedeixi.
• Als carrers 30 es permetrà que les bicicletes circulin en sentit contrari.
• En zones congestionades es permetrà als ciclistes avançar als vehicles de motor tant per la dreta com l'esquerra.
• S'inclou la possibilitat d'utilització de remolcs i semiremolcs per afavorir el transport de passatgers i de càrrega.

La volta al món en quatre notícies

1. Google augmenten quasi un 50% per l'ús d'intel·ligència artificial i posen en risc l'objectiu de la neutralitat per al 2030 (llegit a la CNN).
2. “Keir Starmer, pren-ne nota”: la transició verda al Regne Unit ha de començar ara, reclamen els experts al nou primer ministre laborista (llegit a The Guardian).
3. La històrica aprovació de la llei europea de la restauració de la natura posa en risc el futur del govern austríac (llegit a Semafor).
4. Les fake news energètiques de l'extrema dreta francesa: Jordan Bardella (RN) afirma sovint que els aerogeneradors només funcionen el 25% del temps (llegit a Le Monde)

🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!