El projecte per ampliar l'aeroport del Prat, consensuat entre Aena, el govern espanyol i la Generalitat el juny passat, preveu una afectació a la llacuna de la Ricarda i una intervenció entorn de la de Filipines Remolar. En aquests aiguamolls, precisament, el Govern ha finalitzat una restauració per millorar-ne l'estat ecològic i que ha suposat una inversió d'1,3 milions d'euros.
Una massa d'aigua amb males condicions
La consellera Sílvia Paneque ha visitat aquest dilluns al migdia la maresma de les Filipines-Remolar, a Viladecans. Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, s'ha presentat la restauració d'aquest espai natural del delta del Llobregat després d'unes obres que s'han allargat durant vuit mesos. L'objectiu principal de l'actuació és millorar la qualitat hídrica i recuperar els hàbitats d'aquesta zona humida de gran valor ecològic, però en males condicions.
De fet, el darrer pla de gestió de les conques internes qualificava de “dolent” l'estat d'aquesta massa d'aigua. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la degradació es devia principalment a la manca de control en la inundació i a l’entrada d’aigua amb un excés de nutrients procedent dels canals propers. A més, en èpoques de sequera, la zona quedava absolutament seca, amb la corresponent afectació de la biodiversitat.
Les actuacions han suposat una inversió total d’1,3 milions d’euros, finançats a través dels fons europeus Next Generation. Els treballs, executats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), s’han basat en un model denominat de gestió adaptativa. Aquest sistema permet regular la inundació de diferents sectors de la maresma de manera eficient, garantint que cada espai rebi l'aigua necessària segons els objectius ambientals de cada moment.
Durant la primera fase de les obres, s'ha construït un nou pou de captació del freàtic que permet aportar aigua de bona qualitat a l'aiguamoll. També s'han anivellat motes i camins per evitar l'entrada d'aigües contaminades en cas de crescudes sobtades. Alhora, s’han reparat i ajustat diverses comportes i canonades que comuniquen els sectors de la zona humida, facilitant així una millor regulació i circulació de l'aigua interna.
La segona fase s'ha centrat en la millora de la comporta de sortida i la instal·lació d'un sistema de bombament superficial per transvasar aigua des del Braç de la Vidala cap a la Bassa dels Pollancres. Per garantir un seguiment rigorós, s'ha instal·lat una xarxa de piezòmetres i diversos sensors de mesura. Aquests dispositius permetran monitorar constantment l'estat de l'aqüífer superficial i els nivells d'inundació de la reserva natural.
"Les ferides de l'activitat humana"
La consellera Sílvia Paneque ha assenyalat la restauració de la maresma com a exemple de "recomposició de ferides causades per l'activitat humana". "El rigor i el coneixement ens ajuden a recuperar ferides antigues", ha recalcat en un breu parlament en què ha defensat que la inversió ha estat ambiciosa per tal de "protegir espais de valor natural i humà". Ha destacat que les millores a la zona amb aigua dessalada i regenerada permetran guanyar salut i biodiversitat.
Sota el fort sorolls dels avions aterrant al pròxim aeroport del Prat, Paneque ha evitat fer cap referència a l'ampliació de les instal·lacions i el possible impacte sobre els espais naturals. En el cas de les Filipines-Remolar, malgrat no tenir una afectació directa, l'allargament de la pista la situarà més a prop de la zona humida.
Al seu torn, l'alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, ha assegurat que la restauració de l'espai "és un exemple molt clar d'adaptació als reptes ambientals a través de la millora de la gestió de l'aigua". A més, ha celebrat que les actuacions "garanteixin que l'espai continuï sent refugi per a moltes espècies animals".
