El canvi climàtic provoca, en general, un augment de la temperatura i una distribució més irregular de les precipitacions. Ara bé, com es trasllada a les diverses comarques de Catalunya? El Meteocat ho detalla en el nou Atles Climàtic que mostra com la temperatura mitjana ha pujat quasi 1 grau respecte al període 1961-1990 i que han augmentat les zones del país amb un comportament semiàrid. "Les dades que conté són claus per a la planificació", assegura Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica. "Serveixen per prendre decisions polítiques en àmbits com com la gestió del risc, el benestar climàtic o l'agricultura", afegeix Sarai Roca, directora del Servei Meteorològic.
Tortosa, el punt més càlid
El nou Atles Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya cartografia el conjunt del país en variables com les pluges intenses, les ratxes seques, les nits tropicals i les glaçades, entre altres. Fixa els valors mitjans de 1991 a 2020, considerat el període de referència -per afirmar si un dia concret fa més calor o més fred respecte al que tocaria- i que ja inclou l'impacte de l'escalfament global.
Catalunya ha tingut en les darreres tres dècades una temperatura mitjana de 13,1 ºC, fins a 9 dècimes més que en el període 1960-1990. Ara bé, aquests valors són superats de manera molt àmplia en l'actual decenni: el 2025 es tancarà amb un augment d'1,2 ºC respecte a la nova mitjana de referència, només superat o igualat pels tres darrers anys.
Aquest valor presenta gran variabilitat territorial. La zona de Tortosa, al Baix Ebre, és el punt més calent amb un valor que supera els 18 ºC mentre que en els cims del Pirineu queda per sota els zero. Les màximes, malgrat que a l'estiu són clarament superiors a l'interior de l'Ebre i a la plana de Lleida, al conjunt de l'any presenten valors similars -entre 22 i 24 ºC també al Baix Llobregat o a la plana de la Selva.
"Una de les singularitats de l'Atles Climàtic són la determinació dels extrems", explica Marc Prohom, cap de Climatologia del Meteocat. En aquest sentit, el valor més elevat a Catalunya en el període de referència són 43,8 ºC d'Alcarràs, però el 2023 es va superar per primera vegada els 45 graus a l'Alt Empordà.
El 44% del país va superar almenys una vegada el llindar dels 40 graus en les tres dècades estudiades, un fet que si s'hi inclou el darrer quinquenni arriba al 52%, detalla Mercè Barnolas, tècnica del Servei Meteorològic.
Comarques que multipliquen per quatre la pluja
La precipitació mitjana del conjunt de Catalunya és d'uns 680 litres per metre quadrat, lleugerament per sobre de la mitjana de la península Ibèrica (640 mm), però clarament per sota de la mitjana global, que supera els 1.000. Ara bé, les diferències entre les diverses zones del país són molt acusades: la zona més humida multiplica per quatre la més seca.
L'Atles Climàtic identifica per primera vegada el massís del Port com “el pol pluviomètric” destacat del país amb sis dies a l'any amb més de 50 mm. En canvi, augmenta el territori amb condicions semiàrides, amb una precipitació inferior als 400 litres per metre quadrat. Concretament, afecta el conjunt del Segrià, el Pla d'Urgell, el sud de la Noguera, part de l'Urgell i les Garrigues així com l'oest de la Segarra i el nord de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Respecte a l'anterior període, pràcticament han desaparegut les àrees on plovia gairebé el mateix en totes les estacions de l'any mentre que es redueix a un 4% el territori en què l'estiu és l'estació més plujosa. De fet, la principal reducció de la precipitació es constata en els mesos més calorosos.
A continuació, el document íntegre de l'Atles Climàtic de Catalunya.
