Els embassaments ja tornen a perdre reserves

L'efecte de les pluges de les danes s'esgota després d'haver permès passar el sistema Ter-Llobregat de 176 a 222 hm3

Embassaments com el de Sau han baixat fins al 25%
Embassaments com el de Sau han baixat fins al 25% | Emili Vilamala
27 de novembre de 2024, 17:27

Els embassaments ja tornen a perdre reserves. Una circumstància esperable des de feia força dies, quan els cabals del riu ja havien tornat a la normalitat després que s'esgotés l'efecte de les pluges de les dades. Des del 16 d'octubre, de fet, el sistema Ter-Llobregat ha passat de 176 a 222 hm3 i ha permès allunyar fins a la primavera de 2025 la possibilitat d'endurir les restriccions per sequera.

Els embassaments del Ter no arriben al 30%

El sistema Ter-Llobregat garanteix l'aigua a 222 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central. Després de la millor tardor des del 2020 -la primera estació amb un comportament de sequera-, ha aconseguit situar-se per sobre del 36%.

Ara bé, hi ha gran diferència entre les dues conques, ja que les pluges han afavorit molt més la capçalera del Llobregat. Aquest fet ha permès que la Baells hagi passat del 40,2 al 60,5%. També s'han vist afavorits els embassaments del Cardener amb un augment de quasi dotze punts (del 26,2 al 38,0%).

En canvi, el sistema format per Sau i Susqueda, al riu Ter, encara es manté per sota de la barrera del 30%. Els dos principals embassaments de les conques internes -sumen una capacitat quasi 400 hm3, quatre vegades el consum de Barcelona- tot just han passat del 26,3 al 29,1%.

Evolució dels embassaments del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)

Descens de reserves a l'hivern

Aquesta setmana el sistema Ter-Llobregat va arribar a unes reserves de 222,2 hm3. Es tracta d'una dada no només superior a la de l'any passat en aquesta època (113,3) sinó també del 2022 (202,7). Ara bé, una vegada exhaurit l'efecte dels temporals d'aquesta tardor, els embassaments han iniciat un lleuger descens. Es tracta d'un comportament habitual -entrem en una de les èpoques de l'any més anticiclòniques-, però que coincideix amb un baix consum de tots els sectors i mínima evaporació per les baixes temperatures.

Amb les actuals reserves, segons fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua, no caldria endurir les restriccions, com a mínim, fins a la primavera del 2025. Una circumstància que es vincula al pitjor escenari possible: que no plogui ni una gota en els propers mesos.